Blues i cotó al B'Art de l'Ateneu

El blues va néixer en els cants dels esclaus negres als camps de cotó del sud dels Estats Units. La pell negra dels esclaus i el blanc de la flor del cotó són els motius centrals de l'exposició Blues i cotó. Blanc i negre, com les tecles del piano. Un any més, amb festival o sense, els artistes plàstics de la ciutat han buscat la seva inspiració en el blues.

La presidenta de l'Associació d'Artistes Plàstics de Cerdanyola, Isabel Narbón, presentava l'exposició agraint la participació de tots els socis de l'entitat, que han fet les seves aportacions creatives a partir d'una idea original de Marutxi Beaumont.

Precisament, la Marutxi Beaumont explicava que la idea era "anar a l'origen del blues" i que es tractava "d'una exposició col·lectiva en l'ampli sentit de la paraula, des de la presa de decisions inicial fins al resultat final". Tot i que la idea del format utilitzat sí que havia estat seva i acceptada de mutu acord pels membres de l'associació. Es tractava de marcar una línia en la cinquantena de teles on treballar, situant a una banda la música i a l'altra els camps de cotó.

La regidora de Cultura, Montserrat Montiel, parlava de l'exposició com d'un exemple més del dinamisme cultural de la ciutat, que malgrat haver-se quedat enguany sense Festival de Blues, que passa a ser bianual per qüestions pressupostàries, ha vist com diverses entitats han mantingut viva la flama del blues.