Reportatge: Ca n'Oliver, testimoni històric dels ibers a Cerdanyola durant 500 anys

Ca n'Oliver, recentment declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), compta amb un jaciment arqueològic amb gairebé 8 mil metres quadrats excavats al llarg de més de trenta anys. El Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver, ubicat a Montflorit i habitat entre els segles VI i I a.C., és un patrimoni arqueològic clau per conèixer la cultura ibèrica.

Més d'una vintena de campanyes d'excavacions al Poblat Ibèric de ca n'Oliver han servit per treure a la llum milers de troballes arqueològiques, moltes d'elles visitables a l'exposició Cerdanyola, Terra d'Ibers del museu, que han estat fonamentals per saber qui eren els ibers, a què es dedicaven, com vivien, quines eres les seves tradicions i rituals...

La primera referència escrita de les restes de Ca n'Oliver les descriu Pere Bosch Gimpera en el llibre La prehistòria catalana. Posteriorment, es realitza la primera campanya d'excavacions, l'any 1954 a càrrec de l'historiador Josep Barberà i altres investigadors, però els treballs s'abandonaran al 1961.

30 anys d'excavacions intenses

No serà fins al 1986 quan comencen les excavacions arqueològiques que treuen a la llum el jaciment actual. Un grup de joves estudiants, dirigits en la primera campanya pel recent llicenciat en Història, Jordi Cortadella, decideixen invertir molta il·lusió i moltes hores de treball en una nova fase de recerca que arribarà fins al 1991. Simultàniament, d'aquest mateix grup d'investigadors sorgeix el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola, CRAC, el qual enguany celebra els 30 anys de la seva trajectòria.

Hi havia pocs mitjans i tot el que es descobria es tornava a tapar en finalitzar les campanyes ja que les excavacions es feien en el traçat del camí propietat de la companyia d'aigües i d'accés al dipòsit, que encara avui en dia es troba en el cim del Turó de Ca n'Oliver, a Montflorit.

Al 1991 s'aturen les excavacions per dificultats econòmiques i no es reprendran els treballs fins al 1998; any en el que, per primera vegada, quedarà al descobert el jaciment i s'obrirà a la visita pública.    

Des d'aleshores, s'han anat succeint més campanyes d'excavacions, el jaciment ha crescut, s'han reconstruït dues cases de l'època i un espai artesanal, s'ha inaugurat el Museu (amb una exposició permanent en la que es mostren més de 500 objectes de les excavacions), l'equipament s'ha integrat a la Ruta dels Ibers i l'Arqueoxarxa i, finalment, s'ha aconseguit la declaració com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).

El fons del museu d'història

El Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver destaca pel seu fons d'història amb gairebé 3 mil objectes, la majoria fons arqueològic però també amb importants peces dels segles XIX i XX que ajuden a reconstruir la història de la Cerdanyola més recent. Aquest fons s'ha aconseguit gràcies al treball realitzat durant les excavacions que té continuïtat després al laboratori. Els arqueòlegs han de classificar tot el material rescatat, ho han de rentar i secar, inventariar i, finalment, si és possible, remuntar les peces que després s'enviaran als restauradors. Aquest material és el que ha fet possible conèixer la història dels nostres avantpassats i reconstruir part de la història de Cerdanyola.

La trajectòria de Ca n'Oliver, però, no acaba aquí. Encara hi ha jaciment per excavar, peces per descobrir i moltes més vides per reconstruir. Per Ca n'Oliver ha passat tota una generació de professionals, avui en dia en primera línia de l'arqueologia catalana, i el futur d'aquest important equipament cultural promet molt més treball.

Jaciment d'especial rellevància

El Poblat Ibèric ha esdevingut un jaciment destacat en la història de la recerca sobre el món ibèric i la romanització.

La seva importància rau en tres aspectes: l'abast cronològic (abasta tot el món ibèric des de la seva formació fins a la desaparició), és excepcional des del punt de vista de la cultura material (és el primer lloc on es documenten enterraments infantils i sacrificis d'ovicapris i ha donat una de les millors col·leccions de materials ibèrics de Catalunya) i la superfície (2 hectàrees i amb capes d'estrats conservades de fins a 2 metres).

Entre les troballes excavades cal destacar la descoberta de la porta sud (porta monumental) i les defenses exteriors del poblat (fossars).