Ca n'Oliver rescata de l'oblit la fugida dels jueus travessant els Pirineus

Sis dels nou milions de jueus que vivien a Europa van morir a mans del règim nazi en el major genocidi de la historia. Dos de cada tres persones jueves de la civilitzada Europa van ser assassinades. Uns pocs milers van aconseguir fugir de l’extermini travessant els Pirineus clandestinament en unes evasions terriblement dures. 

Aquesta és la memòria que ens rescata del silenci el Museu de ca n'Oliver amb l’exposició Fugint de l’holocaust. Catalunya i els refugiats jueus de la segona guerra mundial, organitzada pel Museu d’Història de Catalunya i la Diputació de Barcelona, que recorda com Catalunya va ser un camí de llibertat per a milers de persones, jueus que fugien de la barbarie nazi. 

Un episodi èpic en què moltes persones anònimes van fer de Catalunya terra d'acollida en uns anys de la Segona Guerra Mundial en què a Barcelona es van arribar a concentrar entre 8 i 10.000 jueus, segons subratlla el comissari de l'exposició, l'historiador Josep Calvet que ahir protagonitzava una visita guiada. 

El testimoni d’alguns dels protagonistes d’aquest èxode, la historia d’altres, alguns que van salvar la vida, d’altres que la van perdre, són el nucli principal de la mostra que conté també documentació i material pertanyent a aquestes persones, com una de les caixes en què Dory Sontheimer va trobar cartes de la seva família per les quals va saber que els seus avis van morir a Auschwitz.

Aquest també va ser el destí dels pares de Fred Arom, detinguts a la França de Petain després de fugir d’Alemanya arran de la Nit dels vidres trencats. Ell va poder entrar a Catalunya i embarcar des de Cadis cap a Palestina. Abans però, va tenir que travessar els Pirineus. Altres van tenir més sort i tota la família va salvar la vida. És el cas de Víctor Papo, gràcies al seu origen sefardita pel qual disposaven de nacionalitat espanyola. 

Memòria i present

Fugint de l’holocaust és un necessari exercici de memòria històrica. Però, a la inauguració de la mostra, es destacava la vigència del seu missatge: la pervivència d’exterminis per raons racials o ideològiques, destaca l'alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, o la necessitat de donar refugi a persones que fugen de la barbàrie, com comenta el director del Museu de ca n'Oliver, Joan Francès.  

La mostra es mantindrà a ca n’Oliver fins el 14 de maig i comptarà amb diverses activitats complementàries com l’oportunitat de reviure la travessia a Collserola el dos d'abril amb un itinerari dramatitzat. Conferències, visites, guiades i exposicions complementàries a l'Ateneu i la Biblioteca completen el programa.