Ca n'Oliver, un Bé Cultural d'Interès Nacional que obre portes a noves investigacions

L’alcalde de Cerdanyola Carles Escolà, la regidora de Cultura Elvi Vila i el director del Museu i Poblat ibèric de ca n'Oliver, Joan Francès consideren molt positiu el nomenament del jaciment com a Bé Cultural d'Interès Nacional. L'obligació de conservar i estudiar el jaciment i la facilitat d'accés a subvencions europees són alguns dels avantatges d'una delcaracio que fa reconeixement del model de gestió de l'euipament cultural de Cerdanyola. La declaració no és punt d'arribada sinó un impuls per al futur.

El nomenament afirma que el jaciment ibèric de Ca n'Oliver constitueix "un espai patrimonial de primera magnitud per a la recerca, amb valors arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals indiscutibles que il·lustren a bastament aquest enclavament ibèric i faciliten la comprensió del conjunt del món ibèric en el context històric del Mediterrani occidental".

La declaració insisteix que el jaciment cerdanyolenc "mostra l'origen i l'evolució de l'urbanisme en el marc de la Laietània" i destaca que en el museu s'exposen més de 500 objectes trobats a les excavacions arqueològiques, i al poblat es poden veure més de 7.000 m2 de restes recuperades així com tres habitatges reconstruïts. Tot plegat permet "entendre el curs de la vida quotidiana i cultural del poblat i tenir una visió força completa de la societat i dels esdeveniments viscuts al llarg de la seva ocupació".

Per a la Generalitat, les restes conservades del poblat destaquen pels valors patrimonials de singularitat, excepcionalitat i capacitat discursiva amb un model de gestió modèlic.

Els responsables municipals destaquen que ha estat la feina exemplar feta al jaciment de ca n’Oliver des del 1986 la que ha permès que el govern de la Generalitat li atorgui la categoria de Bé Cultural d’Interès Nacional. La declaració suposa el reconeixement a un treball de dècades per passar d’un descampat periurbà on hi havia el jaciment a l’actual museu i el poblat de ca n’Oliver, unes instal·lacions exemplars que cada any reben molts visitants i investigadors i que tenen per endavant moltes possibilitats de recerca, investigació i divulgació.

El director del Museu i Poblat de ca n’Oliver, Joan Francès, explica que és tracta d'treball iniciat l’any 1986 que va tenir un punt d’inflexió l’any 1998 quan, amb una subvenció europea, es va permetre posar a descobert tot el que s’havia excavat fins al moment. Des de llavors ençà no s’ha aturat la feina, combinant recerca, investigació i divulgació.

Raons i orgull

Entre els arguments per a la declaració de ca n'Oliver com a Bé Cultural d'Interès Nacional hi ha raons tècniques i científiques, com ara ser el poblat més septentrional on es conserva escultura ibèrica zoomorfa, on es documenten per primera vegada les inhumacions infantils i que té una de les col·leccions de materials ibèrics més importants del país.

A més, Joan Francès confessa que el que els fa més gràcia i és “motiu d'orgull” és que el nomenament subratlla el "model de gestió modèlic" que s’ha fet, combinant la recerca arqueològica amb la consolidació i la restauració de les estructures i materials, l'exposició d'aquestes a través del Museu, així com l'oferta didàctica i educativa, "amb l'objectiu d'explicar el fenomen de l'iberisme a tota la ciutadania".

La regidora de Cultura, Elvi Vila, valora el prestigi que suposa la declaració com a Bé Cultural d'Interès Nacional i el fet que això obligarà l’Ajuntament a preservar-lo i mantenir-lo per assegurar-ne la seva integritat com a valor cultural; no podrà ser destruït i s’haurà de permetre l'accés als especialistes a aquest bé perquè els puguin estudiar i catalogar. Vila, a més, recorda que el nomenament facilitarà l'accès a subvencions de caràcter nacional i estatal i destaca que això permetrà consolidar la feina feta i optar a noves recerques i investigacions.

L’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, considera ca n'Oliver com una peça bàsica per conèixer una part del passat de la nostra ciutat i “una manera imprescindible per interpretar el present i poder encarar el futur amb les eines i el coneixement necessari per assolir-lo, suposant un avenç en termes de justícia social”. Per Escolà aquest nomenament ajuda a posar encara més Cerdanyola en el mapa del país, possibilitant que més gent visiti la ciutat i tots els seus atractius.

L’alcalde va refermar el compromís municipal per assegurar la feina feta i proveir dels fons necessaris en funció dels recursos existents per seguir endavant.

El futur de ca n’Oliver

El Museu i el poblat de ca n’Oliver no atura la seva feina. Aquest any és el darrer de l’actual pla quadriennal d'excavacions arqueològiques de la Generalitat. Actualment es valora si treballar a l’interior del poblat, on encara hi ha un 25, 30% per excavar, o treure un tram més del fossat defensiu, una estructura espectacular.

A l'exterior del poblat hi ha estructures de caire industrial, com ara forns de producció de ceràmica i s’ha d’excavar gran part del camp de sitges. Joan Francès afegeix que tenir elements com les escultures dels lleons o l'estela funerària, trobades en anteriors campanyes, fan pensar que hi podria haver una necròpolis a prop.

Pel que fa a la recerca científica destaquen diversos projectes vinculats amb l'ADN. D’una banda un treball amb la Universitat del País Basc, relativa als nens inhumats sotes les cases del poblat, i un altre amb un genetista que està analitzant els caps tallats trobats a Cerdanyola, per veure’n el sexe o si es tractava d’un ritual guerrer o no.

Noves declaracions?

Joan Francès explica que “Cerdanyola té en cartera com a mínim dos BCIN més que s'han de començar a treballar”, que són una immensa vila romana situada a Canaletes, al peu mateix del Turó, i de la primera fundació del Císter a Catalunya i antic Palau Reial de Valladaura. Sentencia afegint que 'Cerdanyola té en el camp de l'arqueologia i per extensió en el camp del turisme cultural un camp per córrer impressionant”.