Can Catà forma part del llibre i el calendari 'Cases d'indians' de Caixa Manresa

La masia de Can Catà és una de les edificacions que formen part del llibre Cases d’indians, coeditat per Caixa Manresa i Angle Editorial, i que ha servit de base per al calendari publicat per l'entitat financera per aquest 2005 -Can Catà il.lustra el mes de juny. El llibre pertany a la col·lecció Patrimoni Artístic de Catalunya i ha estat escrit per Martín Rodrigo, amb fotografies de Pere Pascual i Rosina Ramírez.

Fonts de Caixa Manresa destaquen que Cases d’indians recupera els palaus i les cases senyorials dels indians catalans, que durant el segle XIX, moguts per l'afany de fer fortuna, van marxar a les Amèriques i en van retornar enriquits. El seu nou estatus social i el seu poder adquisitiu es poden veure reflectits en les seves cases.

El llibre ofereix una panoràmica de la vida i les llars familiars dels indians de Catalunya a través de més de 200 fotografies. A mnés de Can Catà, entre les cases que hi figuren, es poden trobar el Palau Moja de Barcelona, la Casa l'Amell de Sitges, el Parc Samà de Cambrils, o la torre Malagrida d’Olot, entre d’altres.

La col·lecció a la qual pertany el llibre, Patrimoni Artístic de Catalunya, la composen continguts d’art i història amb gran quantitat d’imatges i textos que cerquen un important rigor.

Can Catà, història viva des del segle XVIII

Can Catà és una antiga masia d'estil barroc envoltada per un gran i sumptuós jardí. L'Oficina de Patrimoni de l'Ajuntament de Cerdanyola destaca que està documentada amb seguretat des del segle XVIII i Catà és el cognom del primer propietari conegut de la masia. El 1773 va ser adquirida pel Baró de Llordella, qui la va utilitzar com a residència de caça i esbarjo i, a mitjans del segle XIX, la van comprar els actuals propietaris.

La masia és un gran edifici ampliat i reformat al llarg del temps que a l'interior conserva la disposició característica de les masies del segle XVI. Durant el segle XVIII se li va afegir una façana d'estil barroc i la masoveria. Malgrat la seva funció de segona residència, els seus propietaris no van abandonar mai les activitats forestals i agrícoles, especialment el conreu de la vinya als fons de les valls i en feixes, fins a la plaga de la fil·loxera.

La Reserva Natural de Can Catà està poblada per una gran varietat d'espècies forestals i, al seu interior, hi ha la Font Vella, del 1784, que era lloc tradicional de descans dels caçadors