Caravana per la Salut, quilòmetre a quilòmetre, retallada a retallada

La Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del Vallès va organitzar una caravana per la salut per recórrer la N-150, des del Vallès fins a Barcelona, per denunciar les retallades en matèria de salut pública. La caravana va arribar a la plaça de Sant Jaume, on es va llegir un manifest en defensa d'una salut pública de qualitat i en contra de la privatització del sistema sanitari.

El punt de trobada a Cerdanyola és el Pla de les Alzines, a les nou del matí. Un dissabte matí de Festa Major, vora la humitat del riu, no sembla el millor escenari per engrescar la gent. Tot i així, poc a poc s’apleguen una trentena de persones entre militants d’alguns partits, professionals del sector afectat, alguna família, gent jove i veterans que han cremat la salut en les lluites veïnals. Una dotzena de cotxes i dues bicicletes en ordenada filera disposada a marxar. Cap a on? La cosa no està clara. Es fa un circuit per Cerdanyola? Trobada als Quatre Cantons amb la caravana que surt de Ripollet? Directes cap a Ca n’Oriach on surt la caravana de Sabadell? Els dubtes assemblearis es resolen quan algú, que haurà viscut situacions similars en moltes bodes, tira pel dret i la resta el segueix: Avinguda de Catalunya, carrer de Santa Anna i carretera de Barcelona direcció Sabadell.

El grup de Cerdanyola es troba amb el de Sabadell a l’alçada d’un Cash Converters, tot un signe dels temps, per enfilar carretera cap a Barcelona. Al passar per l’estació de Renfe del nostre municipi, un dels dos ciclistes decideix arribar a Sant Jaume en transport públic. L’altre, sense perdre la fe ni l’ànim, és trotskista, enfilarà coll de Montcada i Meridiana fins arribar al seu destí.

La caravana del Vallès farà una parada a Can Dragó per compactar efectius, una mica disgregats en l’amplitud del primer tram de la Meridiana. Moment per baixar dels cotxes, petar una mica la xerrada i donar el pit al més petit de tots, que cal conciliar família i protesta. Una dels participants més veterans anuncia que abandona per indisposició...del vehicle. S’ha escalfat massa el motor. Està de sort. En dissabte és més fàcil trobar obert un taller mecànic que un servei ambulatori d’urgències.

Represa la marxa, en un dels semàfors del segon tram de la Meridiana, una senyora gran pregunta de què va la cosa. Li expliquen que si tot continua així la sanitat només la podran pagar els rics. La senyora assenteix i continua amb un somriure, el que fa suposar que és rica o una mica dura d'oïda i educada. Novament en marxa, la caravana tornarà a disgregar-se a Aragó, confosa en l’habitual brogit dodecafònic d’aquesta via urbana.

Via Laietana avall, els turistes i algun mitjà de comunicació treuen fotos dels manifestants com si fossin una espècie en perill d’extinció travessant el Serengeti. L’accés a Sant Jaume està restringit i la caravana en ple acaba al pàrquing de la Catedral. S’imaginen haver de pagar pàrquing abans de prendre el Palau d’Hivern? Ja a peu, es tracta d’arribar en grup al Palau de la Generalitat barrejats entre diversos grups de visites guiades. Una vegada allà, cal esperar que finalitzi la seva protesta la plantilla de FICOSA i ocupar el seu lloc per llegir una manifest.

La Caravana per la Salut ha cobert el seu trajecte. El ressò ha estat escàs, la participació fluixa i els organitzadors no s’estan de mostrar obertament cert desencís. Les condicions perfectes per continuar en la lluita i intentar-ho amb més força. Coneixent a alguns i algunes dels que han vingut fins aquí, això es pot donar per segur.