Care Santos desvetlla les seves obssessions literàries al 'Cafè amb lletres'

L’univers literari de Care Santos va ocupar ahir la sala d’actes del Museu d’Art de Cerdanyola MAC-Can Domènech per obrir el darrer quadrimestre del "Cafè amb lletres".

L’escriptora mataronina va desvetllar algunes de les seves “obsessions” a l’hora d’escriure i alguns dels secrets de la seva darrera novel.la, Habitacions tancades (Planeta, 2011. La introducció de l'acte va anar a càrrec de Daniel Sánchez Pardos, bibliotecari de la Biblioteca Ca n’Altimira, escriptor i responsable del bloc d’animació a la lectura Espai de llibres.

Care Santos explica que va començar a escriure als 8 anys “per la necessitat de retenir el món, que em semblava fugiser”. També per avorriment “tenia els germans més grans que jo i no tenia gaire diversió”. Per sort, a casa seva hi havia una biblioteca en la que passava hores llegint i “descobrint històries”. Va voler anar més enllà i va començar a inventar-se aquestes històries ella mateixa. Es va convertir en “una escriptora de diumenge” fins que un esdeveniment li va “canviar la vida”. Va participar com a convidada en qualitat de jove escriptora a un congrés, organitzat pel Ministerio de Asuntos Sociales, sent seleccionada entre 700 candidats per formar part d’un grup de joves que durant un mes van conviure a Málaga. Segons comenta, allà va veure que “mai havia entès que fent això que feia podia ser escriptora”. Santos remarca que aquell congrés la “va convertir en una altra persona i una altra escriptora, per deixar de ser amateur i intentar arribar a la primera divisió” i recorda que del congrés va tornar amb una pila de deures.

Literatura juvenil

Poc després, una editora amiga la va engrescar a escriure literatura juvenil. La primera va ser La mort de Kurt Kobain, una novel.la que ara li sembla “dolenta, encarcarada i fluixa, però que té els seus lectors i per això s’ha de ser prudent i respectar aquests lectors”. La seva obsessió per documentar-se bé sobre l’univers adolescent “amb interès científic” la va fer ficar-se en un grup de joves. Aquesta primera novel.la va obrir camí i va descobrir que li agradava, “perquè solen ser novel.les curtes, d’unes 110 pàgines”. Care Santos assegura que “el lector jove m’encanta, els defenso a mort, són aquests ganàpies que tothom ataca i em sento molt propera”. Per això, destaca que “no deixaré mai d’escriure per a joves”.

Després de La mort de Kurt Kobain van venir moltes altres novel.les i diversos premis, fins arribar a Habitacions tancades.
Care Santos explica que quan s’asseu davant l’ordinador ja fa molts mesos que dóna voltes a la història. “He fet esquemes, croquis, m’he documentat, he escrit cartes als personatges, i ja estic obssessionadíssima amb ells, per això quan m’assec ja ho sé tot, sé com comença, com continua i com acaba, però tot i això sempre hi ha coses en una història que no has previst i això, penso que és un mecanisme que té a veure amb l’escriptura i amb els nostres processos mentals”.

L'obssessió de les documentacions

Aquesta novel.la l’obsssessionava des de feia molt de temps, i volia col.locar “coses que tenia guardades” com l’incendi dels Magatzems El Siglo de Barcelona, ocurregut al Nadal de 1932 i els moviments espiritistes del segle XIX i XX “molt avançats per la seva època, amb un pensament articulat amb molta coherència sobretot al voltant de la mort”. Aquests elements havien de sortir a la novel.la com també “la Barcelona que tant estimo”, en un moment en què la ciutat canvia de pell i deixa de ser “una ciutat petita sota les muralles i es converteix en una gran urbs, la Barcelona del Modernisme”. Per això remarca que li costa tant contestar la pregunta sobre de què va el llibre i aspira a “escriure novel.les que no es pugui explicar fàcilment de què van i s’hagin de llegir”.

El procés de documentació del llibre ha estat molt llarg perquè assegura que “les meves documentacions sempre han estat obssessives i això és també la passió per les coses que m’agraden”. L’autora comenta que realitza “una primera fase de documentació, de recerca en arxius i biblioteques i una part periodística amb entrevistes i viatges”.

També li serveixen a Care Santos per a les seves documentacions els passejos pels mercats de llibres de segona mà on “sempre es pot descobrir alguna cosa” o pels cementiris “on trobo noms i cognoms per després batejar els personatges”. En una d’aquestes caminades va topar al cementiri del Poble Nou amb la tomba de Francesc Canals, conegut com el “Santet del Poble Nou”, qui va morir als 22 anys i qui s’atribueixen poders sobrenaturals. Curiosament, el Santet havia treballat als Magatzems El Siglo, que tant obssessionaven a l’escriptora.

La propera sessió del Cafè amb lletres comptarà amb la visita d’Andreu Martín, qui presentarà el llibre Cabaret Pompeya, Premi Sant Joan Unnim 2011. Es farà el 13 d’octubre a les 19,30h i a la Sala d’Actes del MAC-Can Domènech.

Habitacions tancades

El llibre narra la història de Violeta Lax qui arriba a Barcelona des de Chicago per tal de veure un fresc que el seu avi va pintar al pati del palauet familiar. Durant els treballs de restauració, però, apareix rere el mur una cambra d’escombres l’existència de la qual ningú no coneixia i a dins, una morta de més de 70 anys d’antiguitat. Aquesta peça del trencaclosques del seu passat durà la Violeta a una recerca de les seves arrels, a una reconstrucció de la història dels seus avantpassats més propers i també a descobrir algunes veritats que ho capgiraran tot, sobretot el present.

Amb ella, el lector emprendrà, portat per un narrador misteriós que desvetllarà de mica en mica la seva identitat, una recerca idèntica a la de la protagonista, pel cor de la Barcelona que va veure néixer l’Eixample: del Passeig de Gràcia a les barraques del Paral·lel, dels salons burgesos a les reunions esperitistes de les ments més lliberals del moment o a les plantes dels Grandes Almacenes El Siglo, desapareguts després d’un incendi paorós que no en va deixar ni els fonaments, i que va tenir lloc el dia de Nadal de 1932.

Habitacions tancades és una novel·la que es pot llegir com un relat històric o com una narració de misteri, però que conté també un retrat costumista de la societat burgesa del XIX i començaments del XX, una nissaga familiar, un relat epistolar de tall intimista protagonitzat per la Violeta i la seva mare o fins i tot una novel·la de tesi sobre la reconstrucció del passat des del present, com de lleuger és el llegat que deixem a les generacions futures o fins i tot la relació entre memòria i creació artística. Personatges reals i imaginaris creuen els seus destins per confegir una trama adictiva, que es llegeix amb delit i que alguns han qualificat ja com la novel·la de l’any 2011.