Carles Flavià: i amb el pregó va arribar la polèmica

El pregó de l'actor i show-man Carles Flavià va portar la polèmica ja que les seves crítiques a la guerra d'Iraq i al govern de José Maria Aznar van provocar la indignació dels responsables locals del Partit Popular (PP) que van acusar el govern municipal de contractar premeditament un pregoner contrari al PP, mentre que els responsables del govern de l'Ajuntament remarcaven que mai s'ha controlat el contingut de cap pregó de Festa Major i recordaven que la crítica de Flavià es va extendre a tots els polítics.

Flavià va fer referència al pregó del Roser de maig a diversos temes d'actualitat com la diada del Treball, la visita de Joan Pau II o la guerra d'Iraq. El pregoner es confessava traumatitzat per la celebració de la "cosa més espantosa, el llevar-se a les 6 per treballar 12 hores" i feia referència a l'agressió patida pel líder de Comissions Obreres (CC OO) José María Fidalgo destacant que els treballadors "han de pegar als de sobre no als del costat".

L'actor assegura no entendre les guerres modernes "que es fan per salvar la gent" i recordava la postura contrària al conflicte d'Iraq de Joan Pau II. Carles Flavià es preguntava si, durant la seva visita a Espanya d'aquest cap de setmana, el Papa "estirarà de les orelles" Aznar com va fer en el seu moment amb el polític i religiós nicaragüenc Ernesto Cardenal. El pregoner també destacava la dualitat de Joan Pau II com "líder de l'església i president del Vaticà" i afirmava que "als catalans no ens estima".

El pregoner feia una crida al vot en les eleccions que es celebraran enguany, però la crítica de Flavià s'estenia a tots els polítics "que molts pensen que són uns cabrons però hi ha alguns que ho són més que altres" i destacava que "si no manés el senyor del bigoti les coses anirien millor".

El pregó també recordava la coincidència de la festa amb el Dia de la Mare i convidava a la gent a divertir-se, "beure i conduir només en bicicleta" i participar en la festa.

En el moment en que va finalitzar el pregó, el portaveu municipal i alcaldable del PP, Antonio González, va iniciar una llarga discussió a Flavià a qui va acusar d'haver fet campanya en contra del seu partit i a favor de l'alcaldessa, mentre l'actor assegurava no haver dit res que pogués ofendre al portaveu popular.

González assegura que "en un pregó s'ha de parlar de les festes i de Cerdanyola i no de política" i remarcava que la seva indignació no era amb Flavià, sinó amb el govern municipal "que contracta un pregoner perquè critiqui al PP de manera premeditada". El portaveu popular assegura que el pregoner havia d'haver estat el Cerdanyolenc de l'Any -en aquest cas l'escultora Elisa Arimany- tal i com l'any passat ho va ser el director de la Coral Cerdanyola Jordi Morral però que el govern municipal va "contractar Flavià pocs dies abans de les eleccions".

L'alcaldessa de Cerdanyola, Cristina Real, destacava que el pregoner no el contracta el govern municipal i assegura que mai s'ha controlat el contingut d'un pregó de Festa Major perquè "potser l'estil del PP és el de censurar el que és diu, però no és el nostre". Real recordava que la crítica de Flavià havia esquitxat tots els polítics i recomanava "acceptar la sàtira com s'accepta la crítica dels ninots del guinyol" televisiu. El regidor de Cultura, Jordi Mena, per la seva banda, negava que hi hagués cap acord perquè el Cerdanyolenc de l'Any fos el pregoner del Roser de Maig com si que existeix perquè l'Entitat de l'Any ho sigui de la Festa de Tardor.

Testimoni de la discussió era el regidor d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), Santi Cayuela, que mostrava la seva "estranyesa per una situació inesperada". Cayuela afirma que el pregó "pot ser criticable" però assegurava que el conflicte es produïa "perquè alguns pateixen nerviosisme preelectoral". Cayuela indica que Flavià va insultar a tots els polítics "però el que hem fet és riure'ns" que és el que considera que havia d'haver fet el portaveu popular "perquè aquí ve la fent a divertir-se". Els responsables d'ICV van destacar que tothom té dret a expressar-se com vulgui i van recordar que a ningú podia estranyar la referència a la guerra per part de Flavià.