Carles Sans parla... a Cerdanyola

Si es deia al Hollywood daurat allò de Garbo talks, aquí podem dir això de Carles Sans parla. Després de 40 anys en silenci amb Paco Mir i Joan Gràcia, les altres dues rodes de Tricicle, Carles Sans estrenarà a l’Ateneu de Cerdanyola el seu primer muntatge teatral en solitari. Serà el 8 de maig i, per suposat, amb el títol de Per fi sol!

Per fi sol!, que Carles Sans codirigeix amb José Corbacho, desgrana anècdotes divertides que ha viscut al llarg de la seva vida professional i personal, incloent-hi els secrets inconfessables d’una companyia, Tricicle, que aquests dies fa les seves últimes representacions teatrals a Barcelona repassant amb Hits els millors moments d’una llarga trajectòria d’èxits que han convertit les obres de Tricicle en clàssics populars a Catalunya i la resta d’Espanya. Una mena de making off de la companyia en el moment del seu adéu als escenaris.

Per fi sol! es presenta com un espectacle basat en fets reals que farà riure a aquells que vulguin saber més d’una companyia, que forma part de la memòria emocional del nostre país. Així, Sans explicarà el 8 de maig a l’Ateneu des de la primera vegada que el van veure actuar els seus pares amb Joan Gràcia i Paco Mir en un cafè teatre de la Ciutat Comtal a quan els van llepar l’orella en una estada al Japó, passant pel ridícul que va fer a un avió quan tenia pànic a volar .

Carles Sans parla, però manté la seva expressivitat gestual i en el muntatge combinarà gest i paraula per perfilar tota una galeria de personatges divertits i entranyables buscant l’empatia amb el públic.

La representació de Per fi sol! Serà el 8 de maig a les 21 hores al teatre Ateneu

Tricicle: una història d'èxit de públic i crítica

L'1 de novembre de 1979 es va crear a Barcelona Tricicle com a companyia de gest i representaven petits esquetxos en carrers i espais alternatius, quan Paco Mir, Joan Gràcia i Carles Sans eren  alumnes de l'Institut del Teatre, a les seccions de Pantomima i Art Dramàtic. Després de diverses temporades actuant en sales alternatives, el 1982 fan el salt al circuit professional i estrenen a la Sala Villarroel de Barcelona un espectacle format per esquetxos molt diferents que havien estat creats al llarg de la seva etapa als cafès-teatre, entre ells l'emblemàtic Llantiol. Manicòmic va ser un èxit de crítica i públic, de manera que van obtenir un premi al Festival Internacional de Sitges d'aquell any i la seva aparició en el concurs de TVE 1, 2, 3 -tot un fenomen d'audiència en aquell moment, quan no hi havia teles privades-els va suposar el reconeixement a tot Espanya i els va fer debutar a Madrid, a la Sala Cadarso de Madrid.

El 1984 estrenen el seu nou espectacle, Exit -centrat en el món dels avions i els aeroports, amb el qual surten per primera vegada fora i Tricicle comença a fer-se un lloc al panorama teatral europeu. La consolidació definitiva va arribar el 1986 amb un nou espectacle temàtic, en aquest cas sobre l'esport, Slàstic,  al que van seguir Terrífic i més tard Entretres que va donar pas a la seva primera antologia per celebrar dues dècades de trajectòria teatral, Tricicle 20.

Van continuar amb Sit, mantenint èxit de públic i de crítica  , Garrik i Bits. Aquestes setmanes, després d'una llarga gira de comiat, representen al teatre Coliseum les últimes representacions de Hits, un repàs a 40 anys de teatre gestual. 

Tricicle també ha tingut una llarga trajectòria televisiva protagonitzant i dirigint sèries com Tres estrelles, Xoof , Dinamita o Teletipos, entre d'altres

Al marge de la seva intervenció amb els seus companys de Tricicle, Carles Sans ha dirigit El barbero de Sevilla de Rossini, òpera adaptada per a nens i joves que es va estrenar a Barcelona amb la producció del Gran Teatre Liceu de Barcelona; també s'ha encarregat de la direcció i l'adaptació per a teatre de la pel·lícula Família de Fernando León de Aranoa; i ha dirigit diversos curtmetratges entre els quals hi ha Polvo eres i els nominats als premis Goya Quien mal anda mal acaba i David.