Carme Riera posa en marxa la càtedra Joan Coromines de la Universitat de Chicago

La professora de la UAB, Carme Riera, serà la primera docent de la càtedra Joan Coromines de la Universitat de Chicago. Aquest nou centre d’estudis del català, impulsat per l’Institut Ramon Llull, es posa en marxa tot coincidint amb els actes de commemoració de l'any dedicat al filòleg català que se celebra fins a finals de 2006.

Reforçar els lectorats de català
L'Institut Ramon Llull (IRL), amb la voluntat de posar fi a la situació de fragilitat en què es troben molts lectorats, ha optat per crear nous centres d'estudis catalans a Amèrica i Europa. Un d’aquest centres és el de Chicago. El mes d'abril s’inaugurarà la càtedra Joan Coromines que dirigirà Carme Riera. Per impulsar la posada en marxa aquesta càtedra, l'IRL també ha contractat un nou lector.

Les activitats es complementaran amb classes impartides per professors de literatura convidats, que s'aniran renovant cada trimestre. Aquest any també s’obrirà un nou centre a Frankfurt. L’any passat se’n van obrir dos, un al Queen Mary Collage de la Universitat de Londres i un altre a Guadalajara (Mèxic).

Carme Riera
Carme Riera (Palma, 1948) és narradora, guionista i assagista. És doctora en Filologia Hispànica i exerceix de professora a la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és la responsable de la Càtedra Goytisolo, creada a inicis de l'any 2002 amb l'objectiu de potenciar i difondre els actes a l’entorn de José Agustín Goytisolo i la seva generació.

Com a estudiosa de la literatura castellana contemporània, ha publicat La escuela de Barcelona (1988), premi Anagrama; La obra poética de José Agustín Goytisolo (1987) o La obra poética de Carlos Barral (1990). Ha publicat l'antologia Partidaris de la felicitat (2000) amb l'obra de Carles Barral, José Agustín Goytisolo, Jaime Gil de Biedma, entre d'altres, de l'anomenada Escola de Barcelona.

Autora d'una obra literària rica en referents cultes i populars, Carme Riera ha utilitzat des del seu primer recull de contes Te deix, amor, la mar com a penyora (1975) la parla col·loquial mallorquina amb destresa i sense prejudicis. Ha estat guardonada, entre d'altres, amb els premis Prudenci Bertrana de novel·la (1980) per Una primavera per a Domenico Guarini; el Ramon Llull (1989) per Joc de miralls; el Josep Pla (1994) per Dins el darrer blau, novel·la històrica que va rebre també els premis Joan Crexells, Lletra d'Or, el Nacional de narrativa del Ministeri de Cultura i l'Elio Vittorini del Departament de Turisme de Siracusa. La Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi l'any 2000.