Carmen Alcolea presenta 'Los viajes de Catalina', un relat sobre la cerca de segones oportunitats

La tercera novel·la de l'escriptora cerdanyolenca parla del viatge iniciàtic i interior d'una dona per guarir les ferides de la seva ànima.

L'escriptora cerdanyolenca Carmen Alcolea presentava la seva darrera novel·la Los viajes de Catalina (Editorial maLuma) divendres passat a l’amfiteatre de la Masia de Can Serraparera, envoltada de familiars, amics i molts dels alumnes de l’Institut Gorgs, on fa de professora. És el tercer llibre de l'escriptora després de Llámame Casandra (2022), y Camila y las mariposas (2024).

Los viajes de Catalina és el relat d'un esclat. És la cerca de segones oportunitats, o de terceres, segons siguin les que es necessitin, aquestes que només es poden conquistar des de l'honestedat davant el propi jo.

Los viajes de Catalina, amb una veu intimista i un halo poètic molt particular, llança reflexions, moltes d'elles incòmodes, sobre la llibertat individual, les cadenes familiars i la construcció del nostre procés vital. Creences, prejudicis, sistemes de valors, vergonyes i desitjos afloraran en cadascuna de les mirades lectores.

La protagonista és Belén, una dona víctima d'abusos en el passat i casada des de jove amb un advocat de renom, que abandona la seva llar i la seva farmàcia a Barcelona per recórrer en furgoneta la costa catalana. 

Alcolea explica que pretenia treure Belén de la seva zona de confort, de la seva vida acomodada, perquè “el que realment necessita és estar amb sí mateixa per guarir les seves ferides”. A través d’aquest viatge, iniciàtic i intern, els lectors van coneixent les esgarrinxades que té Belén a l’ànima.

El llibre relata un viatge íntim i personal, d'aprenentatge i guariment, que la confronta amb el seu desconsol i ferides del passat a través dels diàlegs amb Catalina, un personatge màgic i curatiu que l'ajuda a posar nom als seus traumes i secrets. Encara que no serà fins que conegui Sol, una firaire molt dispar a ella, que sobrepassi els seus marges i trobi el sentit dels afectes diversos, un dels temes dels que reflexiona l’autora en aquest llibre. I entre aquests temes el més important que subjau en la novel·la és el de l’abús que pateix la protagonista.

Pel que fa als personatges, les dones són protagonistes: Belén, Catalina, Sol i entre els secundaris destaca Luís (el marit de Belén) i també un personatge anomenat “l’innombrable”. Però Carmen Alcolea destaca també els espais com a personatges protagonistes, en aquest cas, el mar. 

L’escriptora cerdanyolenca reconeix que  l’elaboració de la novel·la ha estat difícil, ja que ha durat 3 anys amb dues mudances pel mig, però es mostra contenta perquè considera que “és un salt d’escriptura i de personatges, aquest llibre té un grau més de reflexió, de filosofia i de referències literàries i pictòriques”.

A més, al llibre apareix “una veu que jutja”  que potser és “l’avenç del que serà la pròxima novel·la” en la que ja està treballant i que porta per títol Las remeras, de caire més coral.

El tercer llibre de Carmen Alcolea

Carmen Alcolea va néixer a Barcelona, el 1973. És llicenciada en Filologia Hispànica (1996) i Antropologia Social i Cultural (2013), totes dues per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva trajectòria professional ha transcorregut sempre en l'àmbit de l'educació i la literatura, on ha desenvolupat la tasca docent des de fa més de dues dècades. Com a escriptora, es va estrenar amb Llámame Casandra (2022), una novel·la dramàtica amb tints eròtics que exalça la feminitat, i, més tard, amb el conte infantil Camila y las mariposas (2024), un relat sobre la leucèmia que revela altres matisos i colors de la narrativa. L