Catalunya i Irlanda, joc de miralls al llarg de la història

Estrena del programa Cafè amb lletres amb la presentació d’un llibre dedicat a la influència del nacionalisme irlandès i posterior independència a la política catalana.

El Cafè amb lletres obria ahir nova programació amb la presentació de l’assaig "Nosaltres sols: la revolta irlandesa a Catalunya", de Joan Carles de Ferrer i Pont. Un treball nascut inicialment com a tesi doctoral que es capbussa en l’emmirallament de Catalunya amb Irlanda.

L’historiador local Orlando Barrial, apassionat admirador d’Irlanda, fou l’encarregat d’introduir obra i autor. Agraí que el cafè amb lletres hagués inclòs l’assaig en la seva programació, un gènere no massa habitual en actes oberts als lectors i públic en general.
Barrial confessà que ell somiava fer el llibre que Joan Carles de Ferrer va escriure, raó per la qual n’ha gaudit del resultat: un llibre d’història de Catalunya vist des del mirral del que s’esdevenia a Irlanda al llarg del segle XIX i XX, culminant amb la independència de bona part dels comtats de l’illa, excepció feta de l’Ulster.

Moments de trobada Irlanda-Catalunya

Barrial explicà que hi ha moments de trobada entre ambdues realitats. Hi hagué un vaixell de l’Armada Invencible anomenat Girona que té especial predicació a la Irlanda actual. L’any 1714 soldats irlandesos feren costat a les tropes catalanes. Més endavant hi hagué paral·lelismes entre els fets de Prats de Molló i la revolta irlandesa de 1916. Fins i tot hi ha relacions cerdanyolenques.
Orlando Barrial.

Joan Carles de Ferrer explicà que el seu llibre és, d’una banda, un resum de la història de la Irlanda contemporània i un reflex de les repercussions que tenen a Catalunya els fets més significatius que s’esdevenen a l’illa que culminaran amb la creació de la República d’Irlanda.

La influència irlandesa a la política catalana fou notable. Fets com que un dels partits hegemònics dugués el nom de Lliga Regionalista respon a la realitat illenca d’anomenar d’aquesta manera les seves associacions. D’altres, com la radicalització de l’acció política amb l’intent d’invasió de Catalunya a través de Prats de Molló, per un grup de voluntaris encapçalat per Francesc Macià, té l’origen en la revolta de l916.

De Ferrer exposà que en avançar el segle XX, es palesa la radicalització de les reivindicacions irlandeses, que passen d’una demanada d’autonomia, per un estat lliure, la revolta de 1916 i posterior repressió de l’exèrcit britànic fins la posterior independència. Un procés que s’aconseguí perquè hi hagué unió dels partidaris de l’autodeterminació. Un fet que no succeí a Catalunya.

L’autor del llibre "Nosaltres sols: la revolta irlandesa a Catalunya" explicà que l’Ulster i la seva realitat demogràfica, en ser habitat per població d’origen presbiterià anglès i escocès. Esdevindrà un problema, amb una història sagnant al darrera al llarg del segle XX fins l’acord de divendres sant. Una entesa que permet parlar, de fet, d’una pràctica unió de l’illa. A l’Ulster, actualment, la població que hi viu pot triar entre la nacionalt irlandesa o britànica. És un territori per a dues nacionalitats. De Ferrer apuntava, seguint amb els paral·lelismes Catalunya – Irlanda, que podria ser una bona opció pel nostre país.

El Cafè amb lletres és una iniciativa de la regidoria de Cultura de l'ajuntament de Cerdanyola amb la col.laboració de Jordi Condal, Isidre Grau i Miquel Sánchez, la Biblioteca ca n'Altimira i La Llibreria L'Aranya.