Catalunya reforça les estratègies comunitàries per avançar cap a l'eliminació de les hepatitis víriques

Avui 28 de juliol és el Dia Mundial de les Hepatitis Víriques i el sistema sanitari català se suma un any més a la iniciativa impulsada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per conscienciar sobre la importància de prevenir, diagnosticar i tractar unes infeccions que continuen representant una important càrrega per a la salut pública mundial.

Segons l'Informe mundial sobre hepatitis 2026 de l'OMS, les hepatitis víriques continuen causant prop d'1,3 milions de morts cada any arreu del món. Malgrat disposar de vacunes eficaces per prevenir l'hepatitis B i de tractaments altament efectius per curar l'hepatitis C, l'organisme internacional alerta que el ritme actual de progrés continua sent insuficient per assolir l'objectiu d'eliminar les hepatitis víriques com a problema de salut pública abans de l'any 2030.

Durant els darrers anys, Catalunya ha desplegat una estratègia integral basada en la prevenció, el diagnòstic precoç, la simplificació de l'accés al tractament i la cerca activa de persones amb infecció no diagnosticada o desvinculada dels circuits assistencials. Des de la implementació del Pla de prevenció i control de l’hepatitis C a Catalunya i la incorporació dels antivirals d'acció directa l'any 2015, més de 31.000 persones han estat tractades d'hepatitis C a Catalunya, contribuint de manera decisiva a reduir la càrrega de la malaltia i les seves complicacions associades. Actualment, la prevalença estimada d'infecció activa pel virus de l'hepatitis C és del 0,49%, mentre que la prevalença estimada d'exposició al virus de l’hepatitis C (VHC) se situa en el 1,02%. En el cas de l'hepatitis B, la prevalença estimada és del 0,52%.

A mesura que disminueix la prevalença de les hepatitis víriques en la població general, l'eliminació integral de la malaltia depèn cada vegada més de la capacitat dels sistemes sanitaris per arribar a les persones que encara queden fora dels circuits convencionals d'atenció. Les persones consumidores de drogues, les persones en situació de sensellarisme, les persones provinents de països amb alta prevalença d'hepatitis i altres col·lectius en situació de vulnerabilitat continuen presentant un risc més elevat de no ser diagnosticades o de no rebre tractament. Per aquest motiu, les estratègies comunitàries han esdevingut una peça fonamental per avançar en les estratègies de microeliminació.

La Unitat Mòbil de Cribratge, impulsada pel Departament de Salut en col·laboració amb la Creu Roja, s'ha consolidat com una de les principals estratègies comunitàries per avançar cap a l'eliminació de les hepatitis víriques a Catalunya. Des de 2021, apropa el cribratge de l'hepatitis B i C, el VIH i la sífilis a persones amb més dificultats d'accés al sistema sanitari. Els resultats acumulats mostren que les unitats mòbils són una eina clau per apropar el diagnòstic i el tractament a persones que sovint queden fora dels circuits habituals d'atenció sanitària.

L'experiència acumulada també ha evidenciat alguns dels principals reptes que persisteixen, com les dificultats de vinculació assistencial, la pèrdua de seguiment o la coexistència de problemàtiques socials i de salut mental, factors que continuen condicionant l'accés efectiu al tractament i que reforcen la necessitat de models d'acompanyament adaptats a cada realitat.