Centenars de cerdanyolenc pugen a la muntanya de la germanor

Centenars de cerdanyolencs van pujar ahir a la muntanya. Ja fos a peu, en bicicleta o en autocar, la crida de l’aplec de sant Iscle va tornar a tenir èxit i va fer que famílies senceres redescobríssim un dels indrets paisatgístics i històrics més destacats de la ciutat i gaudissin d’una de les trobades ciutadanes més destacades del calendari cerdanyolenc i de les tradicions que l’envolten.

El camí de Can Catà va tornar a ser una riu popular durant tot el matí de diumenge per ser testimonis de la història i el present de la ciutat amb imatges com les de l’ermita de Santa Maria de Les Feixes amb els edificis de Canaletes de fons i endinsant-se en la Collserola que envolta la ciutat amb espais a redescobrir com el Bosc Gran de Can Catà.

A uns metres només, s’arriba a l’escenari del tradicional Aplec de Sant Iscle, en una jornada que, sobretot, és de germanor cívica i en què famílies, amics i entitats de la ciutat es reuneixen a l’entorn d’una taula, enguany, taules que es van pujar a primera hora del matí perquè l’Ajuntament no les proporcionava.

Símbol mil.lenari

La mil·lenària església de Sant Iscle i la massa oblidada Santa Victòria de Les Feixes és el testimoni mut de la festa popular. Una de les joies del patrimoni històric de Cerdanyola. L'església està dedicada a dos germans martiritzats a Còrdoba al segle IV i és l'únic edifici religiós d'estil romànic que té Cerdanyola, tot i que reformes posteriors n'han amagat l'aspecte original que només és visible a l'absis. Està documentada des del 995, però una reforma del segle XII quan es va fer sobre l'anterior església i un cementiri tombes antropomorfes. Inicialment era una parròquia amb pocs recursos i feligresos que viu un període de prosperitat a partir del segle XV quan es fan modificacions, afegint-hi dues capelles laterals per donar-li forma de planta de creu llatina, l'l'absis que posteriorment es cobreix amb un retaule, construint una sagristia i modificant la decoració interior, així com alçant l'espadanya. La porta principal, la que ens ha arribat, es va modificar el 1577. Un segle més tard es construeix al davant la masia de Sant Iscle, fent funcions de rectoria. La parròquia va quedar suprimida el 1868 dins del context de la desamortització de Mendizábal, data en què es van vendre les terres als propietaris de la masia de Can Catà.

A l'església es poden veure elements arquitectònics de les èpoques romànica, gòtica i renaixentista, restes arqueològiques i una petita exposició sobre l'evolució del temple i les tombes de diferents èpoques. Es pot visitar cada tercer diumenge de mes i durant la celebració del tradicional Aplec de Sant Iscle, al novembre. La visita guiada mensual es pot combinar amb rutes pel Bosc Gran de Can Catà i excursions al seu voltant.

L'ofici religiós

L’església té un paper destacat en l’aplec. Amb la Moixiganga de la colla de gitanes com a pròleg, el rector de Sant Martí, mossèn Joan Carles Montserrat, va oficiar una missa diferent, de muntanya, més pròxima potser als feligresos i on el repartiment de pans beneïts va formar llargues cues i una riuada de gent durant molts minuts. Mossèn Montserrat explica que els pans beneïts són el producte d'una antiga tradició de les masies dels voltants que feien una ofrena contra els lladres.

Imatge i sons

Moltes persones, moltes activitats, molta vida per recordar. Al menys, això és el que pensen els membres de l’Agrupació Foto-Cine de Cerdanyola-Ripollet que fa 30 anys que organitza un concurs amb alta participació i un elevadíssim número d’imatges de qualitat que són història també de la ciutat. Jaume Badia, president de l'Afocer, destaca les imatges com un arxiu de tres dècades de ciutat.

L’Aplec de Sant Iscle té l'objectiu de ser, sobretot, una festa de germanor. I a la tradició cultural catalana, això es plasma molt especialment en una dansa que, amb la musica de la cobla Sabadell, també va ser protagonista del dia: la sardana.