Cerdanyola, 1934

A través del diàleg entre Maurici Soler, un burgès de Barcelona; i la Conxita, noia del poble que es lloga com a minyona; els participants podran conèixer com era la Cerdanyola dels anys 20 i principis dels 30, quina relació tenien els estiuejants i la gent del poble, algunes xafarderies i curiositats i, fins i tot, alguns dels conflictes latents que al 1936 desembocaran en la Guerra Civil Espanyola.

 

L’itinerari recorre les carrers principals de la Cerdanyola de Dalt i de la Cerdanyola de Baix i acaba als jardins de Ca n’Ortadó, una antiga torre d’estiueig, on s’ofereix un refrigeri amb cava i gladiols (postres típiques locals) i del vissionat d’un audiovisual que mostra la formació de la Cerdanyola urbana.

 

 

Sardanyola és un bonic poble del Vallès proper a Barcelona que des de fa uns anys ha esdevingut una de les destinacions d’estiueig preferides per la gent ben estant de la capital. La plaça de l’Escultor Viladomat serà el punt de partida d’un viatge al 1934. La Conxita, noia del poble que treballa de minyona durant l’estiu a la masia Rosa (avui Museu de Cerdanyola) recull a l’estació de tren al senyoret Maurici Soler, fill d’una família industrial de Barcelona i estiuejant de Cerdanyola. , i passejaran amb els assistents a l’activitat pels principals carrers de la Cerdanyola de Dalt i de Baix.

 

El recorregut per les torres d’estiueig comença a Ca l’Arquer, propietat de la família Buïgas, amb unes reformes de l’arquitecte Puig i Gairalt. A l’alçada de l’actual plaça d’Enric Granados poden escoltar la música del Sardanyola Gran Casino, lloc de reunió social exclusiu per la gent de Barcelona. Més amunt, el pont sobre el riu Sec uneix el barri de Baix amb el barri de Dalt i du al nou centre ciutat, on destaquen la casa Maria (escola bressol Patufet), la casa Dolors Balcells (casa Diviu), l’església nova de Sant Martí, la rectoria i com no, la casa consistorial, obra d’Eduard Maria Balcells.

 

Si continuem pujant passarem davant la Villa López (futur MAC), que va ser el primer teatre casino de Cerdanyola i enlluerna els vianants amb les seves vidrieres. La torre de la família Planes i Casals (Torre Vermella), que en Carles Buïgas atribueix al seu pare Gaietà i que tant recorda al castell dels tres Dragons de la Ciutadella de Barcelona que va fer en Domènec i Muntaner. I la Casa Llopis, amb la teulada com escates de peix de colors blau i blanc, els medallons de la façana i el contrast dels colors.

 

Acabem el nostre recorregut a la Masia Rosa, propietat del senyor Antonio Ortadó i la seva dona, la Rosa Maymó. El matrimoni Ortadó Maymó es va fer arreglar la casa en un terrenys on hi havia altres cases i ara destaca l’ampli jardí, amb unes fonts i uns estanys que transmeten pau i tranquil·litat en uns temps convulsos. Una copa de cava servirà per refrescar la nit i somiar amb la vella Sardanyola de 1934, un oasis en mig d’aquells temps d’incertesa i esperança.