Cerdanyola acull una protesta contra els megacentres de dades pel seu impacte ambiental i territorial

Una concentració davant de l’Ajuntament ha inaugurat la campanya catalana contra aquestes grans infraestructures i ha reclamat una moratòria per l’elevat consum d’aigua i energia que representen.

Un centenar de persones s’han concentrat aquest dissabte davant de l’Ajuntament de Cerdanyola per rebutjar la possible implantació de megacentres de dades a Catalunya. La mobilització, la primera de la campanya catalana contra aquestes grans infraestructures, coincideix amb les jornades internacionals de protesta contra els centres de dades hiperescalars.

La convocatòria ha posat sobre la taula una pregunta: quin model de ciutat es vol per al futur? Les entitats convocants alerten de l’elevat consum d’aigua i electricitat d’aquestes instal·lacions, de l’impacte sobre el territori i dels pocs llocs de treball que, segons denuncien, generen.

En la primera intervenció, el portaveu de Refem el Direccional, Àngel Gastón ha reclamat una moratòria i ha criticat la manca de transparència de les administracions sobre les necessitats d’aigua i energia dels projectes previstos al Parc de l’Alba.

Gastón també ha recordat els problemes ambientals que ha patit històricament Cerdanyola i ha reclamat que el municipi no torni a assumir els costos d’un model de desenvolupament que considera insostenible.

Durant la lectura del manifest local, Júlia Zapata i Andrea Lamich, de Refem, han advertit que Cerdanyola ja disposa de quatre centres de dades en funcionament i que s'han concedit llicències per a quatre més de gran potència. Segons les entitats, els plans de la Generalitat podrien elevar fins a deu el nombre d’instal·lacions al municipi.

El conjunt dels projectes esmentats representaria, segons les dades exposades pels convocants, un consum de 400 megawatts, equivalent al d’una ciutat de més de 500.000 habitants.

La plataforma també alerta que les instal·lacions necessitaran grans quantitats d’aigua per als sistemes de refrigeració i que provocaran més ocupació de sòl, soroll i noves infraestructures elèctriques.

A escala catalana, la Plataforma contra els Megacentres de Dades ha advertit que la Generalitat preveu desplegar 26 grans instal·lacions vinculades a la indústria de la intel·ligència artificial. Segons les seves estimacions, el consum elèctric conjunt podria arribar a representar el 30% de la demanda actual d’electricitat de Catalunya.

El representant de la Plataforma, Agustí Emperador, ha assenyalat que una part important d’aquest consum es concentraria al Parc de l’Alba i que els projectes podrien multiplicar per vuit el consum elèctric actual de Cerdanyola.

La plataforma alerta que aquest increment podria posar en dificultats la xarxa elèctrica i perjudicar el subministrament d’energia a les llars i a les empreses del territori. També qüestiona els beneficis laborals d’aquestes infraestructures, que considera molt limitats en comparació amb els recursos que necessiten.

Per tot plegat, les entitats reclamen estudis ambientals independents, informació pública sobre el consum d’aigua i electricitat i participació ciutadana abans de prendre decisions irreversibles. També demanen a la Generalitat que aturi el desplegament d’aquests projectes i estableixi una moratòria.

La mobilització de Cerdanyola ha servit, a més, per anunciar una nova protesta el pròxim diumenge 15 de novembre, a les onze del matí, a la Ribera d’Ebre, contra el projecte de gigafactoria d’intel·ligència artificial de Móra la Nova i altres infraestructures projectades a les Terres de l’Ebre.

La concentració ha estat impulsada Campanya contra els Megacentres de dades a Catalunya i ha comptat amb el suport de l’ADENC i Refem. La protesta ha acabat amb una crida a continuar la mobilització en defensa del territori i d’un model de desenvolupament que prioritzi la sostenibilitat i la qualitat de vida de la ciutadania.