Cerdanyola acull una trobada internacional d'afectats per l'amiant
9 de juny de 2015 a les 11:52Associacions de víctimes de l'amiant procedents de França, Itàlia, Catalunya i el conjunt de l'Estat espanyol celebraran una trobada a Barcelona i Cerdanyola per posar en comú la realitat i les reivindicacions de les persones que han estat víctimes d'aquest material. La nostra ciutat està considerada com la població més castigada per malalties relacionades amb l'amiant d'Espanya.
Audios
09-06-2015 Entrevista amb Ester Costa (Col·lectiu Ronda)
L'amiant és un material prohibit a la Unió Europea des de l'any 2000 i a Espanya des de 2002. Segons les autoritats comunitàries, l'amiant serà responsable de més de mig milió de morts a tota la UE abans de l'any 2030. El període de latència d'aquestes malalties és d'uns 40 anys i els estudis mèdics realitzats a la nostra zona per l'equip liderat pel pneumòleg Josep Tarrès constaten que cada setmana es diagnostica un nou cas.
El Col·lectiu Ronda és l'organitzador d'aquesta trobada que també comptarà amb la presència de científics especialitzats en aquestes malalties. Els organitzadors destaquen que una sola fibra d'amiant, "fins i tot microscòpica és capaç de provocar malalties mortals com l'asbestosi, el mesioteloma pleural o diverses formes de càncer, incloent-hi càncer de pulmó i pleura".
Fonts sanitàries afirmen que entre 1975 i 2010 van morir a Espanya més de 6.000 persones com a conseqüència directa de l'exposició a l'amiant i des del Col·lectiu Ronda recorden que "la immensa majoria extreballadors de fàbriques com Uralita, a Cerdanyola, o Rocalla, a Castelldefels, on ha quedat reiteradament provat en nombroses sentències judicials que es van incomplir durant dècades les més elementals mesures de prevenció i protecció de la salut".
La trobada que comença avui dimarts a Barcelona i que tindrà sessions dimecres i dijous a Cerdanyola, suposarà una oportunitat per posar en comú les problemàtiques i intercanviar experiències d'afectats laborals i passius de diferents països europeus, principalment França i Itàlia. Esther Costa, advocada del Col·lectiu Ronda, explica que hi participaran associacions de víctimes i també científics.
Cal reconeixement institucional més enllà dels jutjats
Costa remarca que les víctimes laborals estan "força reconegudes judicialment, però no institucionalment" i reclama un fons de compensació perquè les víctimes "no hagin d'anar al jutjat a reclamar els seus drets", jubilacions anticipades al sector "com passa a la mineria" o un registre d'edificis amb amiant, "dels que a Cerdanyola hi ha un número important".
En pitjor situació estan els afectats passius, ja sigui familiars que convivien amb els empleats i que han estat víctimes de l'amiant utilitzat en aquestes fàbriques en ser exposats a les fibres d'asbest que impregnava la roba de treball dels seus parents com altres persones que eren sense cap relació laboral.
Esther Costa explica que aquestes reclamacions s'estan abordant de forma positiva als Tribunals però manifesta que caldria que els Ajuntaments "reconeguessin responsabilitat per haver permès la instal·lació de fàbriques" als pobles.
El Col·lectiu Ronda explica que a Cerdanyola "hi ha una correlació directa i evident entre la direcció habitual dels vents a la localitat i els barris que presenten major o menor afectació de malalties derivades de l'amiant entre els seus habitants".
El despatx d'advocats manifesta que hi ha diverses estimacions que indiquen que "la xifra de 6.000 persones mortes es queda molt curta degut al desinterès de l'administració per reconèixer l'amiant en l'origen de determinades patologies, com el càncer de laringe, ovaris o de pulmó", que poden ser causades per l'asbest però que també poden tenir altres orígens.
De fet, Costa indica que ara hi ha un moment de repunt de malalties que tenen un període de latència que pot arribar als 40 anys i que fins el moment han estat amagades.
El Col·lectiu Ronda remarca que les víctimes ho són per doble via: perquè les dolences de treballadors, familiars i veïns es podrien haver evitat respectant la legislació vigent en matèria de seguretat laboral i per la manca de reconeixement que pateixen per part del Sistema Nacional de Seguretat Social. Així, menys del 7% dels casos de mesioteloma pleural diagnosticats entre 2007 i 2011 han estat reconeguts com a malalties d'origen professional per la Seguretat Social, malgrat és provat que l'amiant és la causa de la immensa majoria de casos de mesioteloma.
"Les víctimes han de fer soroll"
Davant d'aquesta situació, Esther Costa considera que la primera lliçó que s'ha d'extreure a Cerdanyola de trobades com la que comença avui és que "la unió fa la força" i que es necessita que les víctimes "estiguin actives i facin soroll". De fet, l'advocada creu que a Cerdanyola hi ha molt poc moviment social en relació a l'amiant tenint en compte les morts que s'han patit a Cerdanyola per aquesta causa.
Esther Costa manifesta la necessitat de revifar l'associació d'afectats creada a Cerdanyola i Ripollet o crear un nou col·lectiu que mantingui aquesta activitat.
Entre les experiències que es podran conèixer a la trobada internacional hi ha la dels representants de les més de 25.000 persones associades a França que han aconseguit que l'Estat veí creï un fons econòmic de compensació a les víctimes o que existeixi un registre exhaustiu d'habitatges amb presència d'amiant.
Els organitzadors també destaquen l'experiència de la localitat italiana de Casale Monferrato on, des de 1965, s'han registrat 1800 morts atribuïbles a l'exposició a l'amiant que es feia servir a la fàbrica que Eternit, un dels principals productors d'amiant a nivell mundial, tenia al municipi. El Col·lectiu Ronda considera que "la lluita popular d'aquesta localitat ha esdevingut símbol del drama de l'amiant, ha aconseguit en primera instància que es tanqués la fàbrica, que s'aprovés l'any 1992 la llei que prohibia l'amiant a tot el país i, posteriorment, una condemna de 16 anys de presó per als principals directius de l'empresa".