Cerdanyola afronta el repte de retirar l’amiant i reclama convertir la nova llei en accions concretes

La taula rodona ‘Vida sense amiant’, celebrada en el marc de l’exposició 'L’herència latent', de Sílvia Isach, ha reunit professionals de la salut, l’àmbit jurídic, l’administració i el moviment veïnal.

La nova Llei d’Erradicació de l’Amiant de Catalunya, aprovada per unanimitat el passat 17 de juny i prevista per entrar en vigor el 3 d’octubre, ha centrat bona part del debat de la taula rodona ‘Vida sense amiant’, celebrada a l’Ateneu de Cerdanyola en el marc de l’exposició fotogràfica L’herència latent, de la fotògrafa i artista visual Sílvia Isach.

L’acte, organitzat pel grup de treball Llegat Uralita amb la taula de Patrimoni i diverses entitats ciutadanes, ha posat sobre la taula els reptes sanitaris, socials, jurídics i institucionals associats a un material que continua present en edificis, equipaments i espais del territori. La conversa ha estat moderada per Isabel Andrés, directora del documental La fibra sensible.

Andrés ha remarcat que parlar d’una vida sense amiant va molt més enllà de retirar plaques o canonades. Ha assenyalat que també cal detectar les persones exposades, garantir-ne l’atenció, reconèixer les víctimes i reparar els danys. La moderadora ha situat el debat en un moment especialment rellevant per l’aprovació de la nova llei i per la seva imminent entrada en vigor.

Sílvia Isach: convertir el dolor familiar en una recerca

La primera intervenció ha estat la de Sílvia Isach, autora de L’herència latent i familiar d’una víctima de l’amiant. Isach ha explicat que el projecte va néixer l’any 2017, després que al seu pare li diagnostiquessin una malaltia relacionada amb l’exposició a l’amiant.

L’artista ha relatat que la seva família, originària del Penedès, desconeixia l’abast del problema i que la mort del seu pare, en només deu mesos des del diagnòstic, la va portar a investigar les conseqüències d’un material que ell havia manipulat durant la seva vida laboral. Aquesta investigació es va convertir en un projecte fotogràfic que es va allargar durant uns vuit anys i que va finalitzar el 2022.

Isach ha explicat que va voler mostrar la problemàtica des d’una perspectiva global, retratant persones afectades, familiars, treballadors exposats i espais vinculats a l’amiant, amb una presència especial de Cerdanyola i Ripollet. També ha volgut incorporar-hi la dimensió de la lluita veïnal i laboral i les conseqüències emocionals que deixa la malaltia en les famílies.

El doctor Manel Luján, cap de Pneumologia del Parc Taulí i responsable de la nova Unitat Multidisciplinària de l’Amiant, ha explicat que la principal novetat de la unitat és oferir una atenció més personalitzada a les persones afectades.

Luján ha diferenciat tres vies d’exposició: laboral, per convivència i ambiental. Segons ha remarcat, mentre que l’exposició laboral està actualment més identificada i controlada i l’exposició per convivència també ha disminuït, la que genera més preocupació és l’ambiental, perquè és més difícil de controlar.

El pneumòleg ha recordat que hi ha persones que poden haver estat exposades simplement per haver viscut en municipis propers a nuclis industrials. Es tracta, ha dit, d’exposicions que poden ser de baixa intensitat però sostingudes en el temps.

La nova unitat vol, segons Luján, ordenar els circuits d’atenció, estudiar les fonts d’exposició i reconstruir la trajectòria vital de cada pacient. També pretén adaptar el seguiment a la gravetat de cada cas i incorporar, a més de la perspectiva mèdica, una mirada epidemiològica i social.

Francesc Bonnin, responsable d’assessorament i coordinació de projectes estratègics de l’Agència de Residus de Catalunya i secretari de la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya, ha advertit que l’aprovació de la llei no serà suficient per si mateixa.

Bonnin ha remarcat que “aquesta llei per si sola no canviarà les coses” i que el canvi dependrà del desplegament i de la continuïtat de les polítiques que ja s’estan desenvolupant. Ha recordat que des del 2019 existeix una comissió interdepartamental amb participació de víctimes, associacions veïnals, agents socials, patronals, sindicats i col·legis professionals.

Entre les mesures vinculades a la nova normativa, Bonnin ha destacat el futur certificat de presència o absència d’amiant per als immobles anteriors al 2002 en operacions de compravenda i lloguer. També ha assenyalat els canvis en la contractació pública i la voluntat d’evitar que es contractin serveis públics en edificis que encara continguin amiant.

Pel que fa als ajuts, ha explicat que la Generalitat ofereix actualment uns 22 milions d’euros anuals en subvencions per incentivar la retirada de l’amiant i que enguany s’ha incorporat una línia específica per als ajuntaments. Alhora, ha admès que el sistema actual genera una important càrrega burocràtica i que caldrà buscar fórmules més àgils i accessibles.

Bonnin també ha apuntat que el desplegament de la llei passarà a dependre del Departament de Territori i de l’Agència de Residus de Catalunya, on s’ha creat una oficina específica per impulsar les mesures previstes.

El regidor cerdanyolenc i diputat al Parlament de Catalunya, David González, que ha participat en la ponència de la nova llei, ha reivindicat la dimensió territorial de la norma i el paper de municipis com Cerdanyola i Ripollet.

González ha explicat que la llei estableix com a objectius la localització de l’amiant, la correcta gestió del material, la retirada segura i, finalment, la seva desaparició. També ha destacat que la norma obliga a elaborar un cens català de l’amiant, consolida un fons d’erradicació i obliga les administracions públiques a treballar en la identificació, gestió i retirada segura.

El diputat ha defensat que la llei suposa un “canvi de paradigma”, perquè es passa d’actuar quan apareix l’amiant a disposar d’una política específica per aconseguir-ne l’erradicació. També ha explicat que durant la tramitació parlamentària es va incorporar una perspectiva territorial específica per als municipis més afectats per la presència històrica de la fàbrica Uralita.

En aquest sentit, González ha definit Cerdanyola i Ripollet com una zona especialment marcada per la història de la fàbrica i ha conclòs que l’aprovació de la llei “no és el final de res, és el principi de tot”: el repte, ha apuntat, és ara garantir-ne el desplegament i convertir les eines legals en actuacions efectives.

El regidor de Ripollet, Óscar López, ha situat el debat en dues línies d’actuació: la retirada de l’amiant i la recuperació de la memòria de les víctimes.

López ha defensat que les administracions locals tenen la responsabilitat de reconèixer les víctimes i evitar que aquesta part de la història quedi oblidada. Paral·lelament, ha explicat que Ripollet fa anys que treballa en la retirada de l’amiant dels equipaments municipals. Ha posat com a exemples les actuacions als serveis educatius i la retirada de la coberta dels vestidors de la policia local.

El regidor ha remarcat, però, que cal actuar també sobre la propietat privada i facilitar recursos a les persones que no poden assumir econòmicament la retirada.

En l’àmbit de la memòria, López ha explicat que Ripollet treballa per canviar el nom del carrer de l’Uralita pel de carrer de les Víctimes de l’Uralita, com a reconeixement al dany provocat per la indústria de l’amiant al municipi. 

El portaveu de la Comissió contra l’Amiant de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona, Joan Maria Soler, ha posat l’accent en la mobilització ciutadana com a element necessari perquè la nova llei no quedi només en el terreny normatiu.

Soler ha recordat els anys de feina del moviment veïnal i dels col·lectius d’afectats fins a arribar a l’aprovació de la llei. Ha explicat que el moviment va començar a partir de la situació dels treballadors afectats de Macosa i que el seu objectiu va ser transformar el dolor de les famílies en una reivindicació política.

Ha considerat que la nova norma és una llei transversal que aborda àmbits com la salut, l’urbanisme, els equipaments i els residus, però ha advertit que el desplegament requerirà recursos i pressió ciutadana.

En aquest sentit, ha afirmat que “l’única garantia que no quedi en un calaix és que la ciutadania, cada vegada que fem més consciència, ens anem organitzant i anem apretant”. També ha defensat la creació de taules municipals on participin les víctimes, la ciutadania i les organitzacions veïnals per fer seguiment de l’erradicació de l’amiant.

Soler ha insistit especialment en la necessitat de disposar de mapes de l’amiant i d’una comunicació clara perquè qualsevol ciutadà sàpiga on acudir i quin procediment ha de seguir quan detecta aquest material.

Finalment, l’advocada del Col·lectiu Ronda, Raquel Lafuente, especialitzada en responsabilitat empresarial per accidents de treball i malalties professionals, ha abordat les dificultats que afronten les víctimes en l’àmbit judicial.

Lafuente ha assenyalat els retards dels procediments i ha diferenciat dues grans dificultats: la pròpia patologia i la necessitat de demostrar els incompliments empresarials que es van produir dècades enrere. Ha explicat que, tot i existir un llistat de malalties professionals relacionades amb l’amiant, el reconeixement no és igual en tots els casos.

L’advocada ha remarcat també la dificultat de reconstruir exposicions que es van produir fa 40 o 50 anys, quan poden no existir ni documents ni testimonis. En alguns casos, ha explicat, la documentació d’inspeccions de treball i els testimonis han permès demostrar els incompliments, mentre que en altres processos la manca de proves complica el reconeixement judicial.

Lafuente ha valorat que el fons previst per la normativa pot representar un avenç per a les persones afectades, però ha expressat dubtes sobre el seu desenvolupament i ha reclamat que es concreti amb recursos suficients perquè les famílies puguin accedir-hi.

Els reptes de futur

Després de les intervencions, s’ha obert un torn de paraules del públic assistent que han girat al voltant de diferents qüestions.

La taula rodona ha deixat així sobre la taula un dels principals reptes que afronten Cerdanyola i el conjunt de Catalunya: identificar on és l’amiant, determinar-ne l’estat, establir prioritats i garantir una retirada segura i finançada.

En el cas de Cerdanyola, González ha explicat que l’Ajuntament treballa en la retirada de l’amiant dels equipaments municipals i ha posat especialment el focus en els centres educatius. Arrel de la intervenció d’un familiar de l’escoleta, González ha explicat que la coberta d’aquest centre educatiu, està confinada des de finals dels anys vuitanta i pendent de retirada. Segons ha destacat, el projecte ja està aprovat després que el ple municipal aixequés per unanimitat un reparament suspensiu que havia impedit inicialment continuar la tramitació. L’objectiu exposat durant la taula és executar la retirada durant l’estiu de 2027.

El debat ha coincidit, finalment, en una idea: l’entrada en vigor de la nova llei obre una nova etapa, però el seu resultat dependrà del desplegament normatiu, els recursos econòmics, la coordinació entre administracions, el reconeixement de les víctimes i la capacitat de la ciutadania per fer-ne seguiment.

L’exposició de Sílvia Isach es pot veure a la sala 22 de l’Ateneu. El dia 23 de setembre es farà una visita comentada amb l’autora i després es portarà al Centre Cívic del Pont Vell. Durant l’acte també es va anunciar que la Taula de l’Amiant de Cerdanyola es reunirà el proper 14 d’octubre.