Cerdanyola ajuda a explicar 8.000 anys de la història de la península ibèrica

Restes dels jaciments arqueològics cerdanyolencs del carrer de París i de Ca n’Oliver han estat utilitzats en un estudi internacional que reconstrueix la història de la població de la península Ibèrica als últims 8.000 anys. L’estudi, publicat per la prestigiosa revista Science, mostra una invasió de descendents esteparis que va reemplaçar quasi tots els homes fa 4.000 anys i revela que els bascos actuals presenten una genètica típica de l’Edat del Ferro.

Joan Francès, director del Museu de ca n’Oliver de Cerdanyola, destaca la satisfacció de participar en aquesta investigació perquè significa formar part d’una recerca internacional “amb majúscula”.

Aquesta participació ha tingut com a protagonista el jaciment del carrer París, “un dels més rellevants d’Europa en el seu període” que abasta restes “molt ben datades” des de l’època precampaniforme als inicis de l’Edat del Bronze - aproximadament entre el 2500 i el 1800 aC- i per continuar la investogació del qual s'està buscant finançament amb suport d'estudiosos internacionals. Francès indica que des de Cerdanyola també s’incorpora a l’estudi un “material biològic d’època ibèrica”de ca n'Oliver que és molt escàs perquè els ibers practicaven la incineració.

L’arqueòleg cerdanyolenc destaca que l’estudi publicat ara és una mostra del que serà una autèntica revolució en l’estudi del passat en aquests primers anys del segle XXI, la recerca sobre l’ADN, a l’igual que ho va ser la datació radiocarbònica en la segona meitat del segle XX.

Fills dels pastors de les estepes en un territori molt vinculat a Europa

Aquest estudi, coliderat per l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-Universitat Pompeu Fabra) i per la Universitat de Harvard, indica que l’arribada de grups de descendents de pastors de les estepes d'Europa de l'Est va reemplaçar gairebé tots els homes de la península Ibèrica fa 4.000 anys i del 40% de la població total. L’estudi ha permès elaborar un mapa genètic dels darrers 8.000 anys a la península.

Joan Francès apunta, davant aquestes dades, que som fills de pastors de l’Europa de l’Est, però afegeix que es demostra la gran mobilitat d’aquest territori, uns moviments en què el més cridaner potser és aquest de “genets de l’Estepa”, però on subratlla la importància al nordest peninsular de les invasions dels pobles europeus i de la cultura dels camps d’urnes a l'Edat del Ferro. L'estudi constata novament, indica Francès que la prehistòria catalana està molt lligada a Europa.

Vista frontal del crani clavat MAC ULL-03613 procedent del Puig de Sant Andreu (Ullastret). Crèdit: Arxiu Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Els investigadors han analitzat els genomes de 271 habitants de la Península de diferents èpoques històriques i els ha contrastat amb les dades recollides en estudis previs d'altres 1.107 individus antics i de 2.862 moderns. La substitució de la població autòctona per la procedent de les estepes es va produir “de forma progressiva durant una etapa que va poder durar uns 400 anys”, segons indica Carles Lalueza-Fox, un dels investigadors que explica que “els llinatges del cromosoma Y presents fins llavors en la Ibèria de finals del Neolític van ser gairebé totalment substituïts per un llinatge, R1b-M269, d'ascendència estepària”.

Un altre dels estudiosos, David Reich, apunta també que “si bé aquest va ser clarament un procés dramàtic, les dades genètiques per si sols no ens poden dir què el va impulsar". L’estudi destaca que no hi ha evidència de violència generalitzada durant aquest període històric. En relació al fet que els homes fossin reemplaçats quasi totalment mentre això li passès només al 40% del conjunt de la població, Lalueza-Fox apunta la possibilitat que les dones ibèriques locals preferissin els nouvinguts d'Europa central en un context de "forta estratificació social". Joan Francès també recorda l’existència d’estudis de paleopatògens que apunten a una epidèmia de peste que podria afectar més dones i homes.

Francès indica que l’estudi fa un gran marc de referència, confirmar algunes hipotesi, qüestionar d’altres i deixar camps oberts a la recerca. El director de ca n’Oliver manifesta que ara la pilota torna dels genetistes als arqueòlegs que hauran d’entrar en el detall de les investigacions. 

Restes dels dos germans més antics detectats genèticament al jaciment de La Braña. Crèdit: Julio Manuel Vidal Encinas

Els bascos, com a l'Edat de Ferro

Una altra de les conclusions importants de l’estudi és que la població basca actual presenta una genètica típica de la Ibèria de l'Edat del Ferro, sense gaires modificacions en els darrers 3.000 anys. Joan Francès indica que això parla d’un territori aïllat i que d’això es poden fer dos lectures: “l’orgull de no haver estat mai contaminat i la tristor de no haver comptat mai” per cap dels pobles que han passat per la península.

Article a la revista Science: cliqueu