Cerdanyola analitza el futur del patrimoni construït a Collserola en una jornada de debat i reflexió

La Masia de Can Serraperera va acollir dissabte una jornada organitzada per la Taula del Patrimoni dedicada a debatre els reptes actuals de la gestió patrimonial en entorns naturals i urbans, com al Parc de Collserola.

La Taula del Patrimoni de Cerdanyola organitzava dissabte una jornada dedicada a analitzar diferents elements relacionats amb el parc Natural de Collserola i el patrimoni construït. Rehabilitacions, elements protegits, noves activitats o plans de protecció, van ser aspectes que es van analitzar al llarg del matí en diverses ponències i taules rodones que van reunir experts, tècnics, arquitectes i representants d’entitats públiques i privades per debatre els reptes actuals de la gestió patrimonial en entorns naturals i urbans.

L’acte va ser inaugurat per Encarna Linares, presidenta de la Taula del Patrimoni, i Pepi Rivera, regidora de Patrimoni de l’Ajuntament de Cerdanyola. Linares va destacar la importància de generar espais de reflexió compartida per “repensar la relació entre patrimoni, territori i ciutadania”, mentre que Rivera va subratllar el compromís municipal amb la preservació del llegat històric i cultural. “El patrimoni és una eina per construir identitat i cohesió social”, va afirmar la regidora.

15 anys de Parc Natural

La primera ponència va anar a càrrec de Raimon Roda, director-gerent del Consorci del Parc Natural de Collserola, qui va analitzar les problemàtiques actuals de gestió del patrimoni al parc i va exposar les línies principals del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge (PepNat). 

Roda va recordar que s’acaben de complir 15 anys de la declaració de Collserola com a Parc Natural i va destacar que la seva gestió es fa a través d’un consorci creat l’any 2000. El Consorci està format per administracions, la Universitat de Barcelona i nou municipis, amb un pressupost d’uns 7 milions d’euros.

El Parc cobreix 8.156 hectàrees i acull unes 17.000 persones, amb un 60% de sòl privat i un 40% públic.

Collserola combina valors naturals, culturals i patrimonials, amb milers d’espècies i nombroses masies, fonts i elements històrics. Per això, els reptes principals que té el Parc són la conservació del patrimoni construït i la manca de recursos per mantenir-lo.

Roda va indicar que el Pla especial de 2021 amplia els usos de les masies i integra la gestió ambiental, social i patrimonial. El patrimoni difús (murs, basses, mines d’aigua, etc.) és essencial però sovint poc protegit.

Hi ha diversos catàlegs i inventaris que recullen els elements naturals i culturals més rellevants.

El Consorci busca un model de gestió sostenible que uneixi natura, patrimoni i participació ciutadana.

El Parc Natural de Collserola és avui dia molt més que un espai verd: és un ecosistema viu on conviuen natura, història i activitat humana.

El repte del Consorci és preservar aquest equilibri, garantint alhora la protecció ambiental, la viabilitat econòmica i la transmissió cultural d’un territori en transformació constant.

A continuació, Idoia Martín, arquitecta i cap de l’oficina d’intervenció en el paisatge del mateix consorci, va presentar diversos exemples de rehabilitació i reforma d’edificis històrics dins del parc.

També hi va intervenir Joan Carles Sallas, arquitecte i president de l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura a Catalunya (Adenc), que va parlar sobre els elements protegits de Collserola i del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Cerdanyola.

La segona part de la jornada va comptar amb la ponència de Manuel Ferrer, president de l’associació Collserola Iniciatives, que va posar sobre la taula els reptes de conservació dels edificis patrimonials i de les finques privades dins l’àmbit del parc. 

El matí va culminar amb una taula rodona dedicada a les noves activitats econòmiques i socials vinculades al patrimoni, amb les intervencions de Dolors Llonch, responsable de L’Olivera (Can Calopa), i Alfred March, masover de Can Coll i membre de la cooperativa La Rural, dedicada a la producció ecològica a la finca de Can Ferriol.