Cerdanyola Antifeixista reivindica l'organització popular davant les agressions feixistes i LGTBI fòbiques

La manifestació convocada diumenge per Cerdanyola Antifeixista va convertir els carrers entre Cerdanyola i Ripollet en un espai de denúncia, solidaritat i reivindicació davant les agressions feixistes i LGTBI-fòbiques ocorregudes durant la Festa Major del Roser de Maig.

El missatge central de la jornada ha quedat recollit en el manifest llegit durant la mobilització, que ha posat l'accent en la necessitat de l'organització popular com a resposta davant la violència de l'extrema dreta.

Les portaveus han remarcat que la convocatòria no tenia com a objectiu alimentar la por ni limitar-se a expressar la indignació pels fets del passat 2 de maig, sinó reivindicar la força col·lectiva generada arran de les agressions. "El feixisme sempre intenta el mateix: tancar-nos a casa, fer que mirem cap a una altra banda, imposar el silenci i la immobilitat", han afirmat, tot assegurant que la resposta veïnal ha estat precisament la contrària.

El manifest ha denunciat la passivitat de les institucions i ha advertit que "davant del feixisme, la neutralitat és complicitat". Segons les organitzadores, els atacs patits han reforçat la convicció que "només el poble salva el poble" i han servit per enfortir les xarxes de suport mutu i la coordinació entre col·lectius.

Durant la lectura també s'ha reivindicat l'espai públic com a lloc de convivència i participació popular. "Les festes populars, els nostres carrers i les nostres places són nostres. No són de qui pretén conquerir-los a base d'odi, de racisme, de masclisme o de LGTBI-fòbia", assenyala el text, que defensa el paper de les entitats i col·lectius que construeixen el teixit associatiu dels barris.

La manifestació, convocada per Cerdanyola Antifeixista, ha començat al passeig de la Riera de Cerdanyola, davant de l'espai on durant el Roser de Maig es trobava la zona de barraques del parc del Xarau, escenari de la primera agressió. El recorregut ha finalitzat a l'entorn de la comissaria de la Policia Local de Ripollet, on es va produir la segona agressió.

Abans de l'inici de la marxa, els portaveus de la convocatòria han explicat el caràcter simbòlic de la mobilització. Han recordat que la primera agressió va tenir un component ideològic i es va produir amb crits com "Arriba España" i "putos antifascistas", mentre que la segona, comesa pels mateixos agressors segons els organitzadors, va tenir un caràcter homòfob. També han assenyalat que les persones presumptament responsables estan identificades i que els fets arribaran a judici.

Els convocants han destacat que el recorregut reproduïa el mateix trajecte que haurien fet els agressors entre els dos municipis, en una acció de reapropiació de l'espai públic i de solidaritat entre Cerdanyola i Ripollet. "Ens organitzem a escala popular, més enllà de les accions que es puguin fer a nivell institucional", han subratllat.

Durant les intervencions també s'ha anunciat que, en el cas de l'agressió de Cerdanyola, la causa no es tramitarà inicialment com un delicte d'odi, sinó com un procediment per diversos delictes de lesions, una decisió que els organitzadors han criticat i que consideren necessari denunciar públicament.

La mobilització ha fet una crida a la participació del veïnat, entitats i col·lectius de tota la comarca per defensar la diversitat i la convivència. El missatge final del manifest ha estat de fermesa davant qualsevol expressió d'odi: "Que els quedi ben clar que a Cerdanyola, ni a Ripollet, ni enlloc, no farem ni un pas enrere".