Cerdanyola busca una resposta àmplia i permanent per acollir persones en situacions d'emergència

Crear una bona xarxa social base, d’acollida i acompanyament, dur a terme una tasca de sensibilització i també de prevenció del racisme a tota la ciutat en general i a les escoles en particular i posar en marxa un pla d’entorn són algunes de les propostes que sorgien de la primera assemblea Cerdanyola ciutat d’acollida.

Un centenar de persones assistien dijous passat a aquesta assemblea ciutadana, convocada per l’Ajuntament de Cerdanyola i celebrada al MAC-Can Domènech, per abordar l’acollida de persones a la ciutat des d’una perspectiva àmplia i integradora, no només pensant en l’emergència actual de Síria sinó també en la situació de moltes altres persones que poden arribar al municipi fugint d’altres problemàtiques ara i en un futur.

A l’assemblea assistien la fundadora d’Stop Mare Mortum i presidenta del Consell Català de Cooperació, Núria Camps; el president de l’ Associació Catalana per a la Integració d’Homosexuals, Bisexuals i Transsexuals Immigrants (Acathi), associació membre de la coordinadora Asil.cat, Rodrigo Araneda; la regidora de Cooperació de l’Ajuntament de Cerdanyola, Elvi Vila; i com a moderador, el membre de l’Associació per al Desenvolupament de la Infància d'Àfrica (ADIA) de Cerdanyola, Josep Grifoll.

Resposta permanent

Des del Govern local es posava de manifest que en aquests moments s’està treballant sobre 4 mocions presentades per diferents partits polítics i que d’elles s’espera que pugui sortir una proposta que esperen tingui el suport majoritari del ple del consistori.

La regidora Elvi Vila explica que les propostes que Stop Mare Mortum fa a les administracions locals són compartides pel Govern de Cerdanyola, com facilitar l’empadronament, elaborar plans d’acollida i treballar per la sensibilització, entre d’altres. No obstant, la moció en la que es treballa vol anar un pas més enllà i recollir algunes de les inquietuds d’aquest govern.

L’objectiu a la ciutat és clar: establir un marc de resposta permanent que atengui l’actual crisi humanitària i les que puguin produir-se en un futur. Un marc que s’ha d’elaborar des de les bases, amb la participació de la ciutadania i tots aquells col·lectius de cooperació i solidaritat que treballen al municipi; i un marc que serveixi per convertir Cerdanyola en una veritable ciutat d’acollida, en el sentit més ampli de la paraula i, per tant, que sigui una acollida integradora i normalitzadora per a tot el que arriba al municipi, sigui o no refugiat.

Treballar en xarxa

La fundadora d’Stop Mare Mortum, Núria Camps, destaca la importància de crear xarxa, treballar la sensilització, generar empatia i prevenir el racisme. Hi ha molt treball a fer per a que les nostres ciutats puguin donar una bona resposta, una acollida eficaç i adequada i que es produeixi un canvi en el tractament de les emergències. Aquesta tasca de transformació s’ha de fer, en bona part, des de l’àmbit local, segons Núria Camps, qui afirma que des dels municipis “no donarem solució a la globalitat del problema però tampoc ens podem mostrar insensibles davant una realitat com aquesta”.

Camps també posa de manifest que amb els mateixos recursos dels que disposem en aquests moments es podrien fer unes polítiques ben diferents amb resultats molt més efectius.

Atenció a refugiats o blindatge de fronteres

Espanya rep actualment de la Unió Europea més de 300 milions d’euros per a l’acollida de refugiats però d’aquesta quantitat, segons Rodrigo Araneda, només s’inverteixen 13 milions en aquesta acollida. La resta on va a parar, es pregunta. El president d’Acathi denuncia que l’Estat espanyol destina bona part del pressupost que té per a refugis a fer tanques i blindar-se; es a dir, l’inverteix en reforçar les seves fronteres.

Araneda també denuncia les múltiples dificultats per les que passen les persones que demanen asil a Espanya amb uns processos burocràtics interminables, que les deixen sense assistència durant molt de temps i per acabar, molt sovint, amb la denegació. A Catalunya, per exemple, durant el 2014 es van presentar més de 700 sol·licituds de les quals només van ser acceptades 28.

Per tant, tot el procediment en general necessita d’un profund replantejament i de canvis estructurals importants en els que els organismes internacionals i els estats tenen molt a dir i a fer però també la ciutadania pot aportar, i molt. En aquest sentit, durant l’assemblea oberta es va recordar un procés viscut fa anys amb l’acollida a Cerdanyola de famílies de Bòsnia que fugien de la guerra dels Balcans. Molts dels assistents van posar com a un bon exemple la xarxa de solidaritat que es va crear i les experiències que es van dur a terme.

També es va proposar la possibilitat de crear la parella d’acompanyament, un suport local per a les persones nouvingudes, i, sobretot, fer una tasca de sensibilització i informació a la ciutadania.

L’Ajuntament té previst convocar més assemblees per continuar treballant aquest marc de referència per a Cerdanyola com a ciutat d’acollida. Les persones o entitats interessades poden demanar informació a través de l’adreça cooperacio@cerdanyola.cat.