Cerdanyola, capital del campaniforme

La regidoria de Cultura i el Servei de Patrimoni Municipal van presentar ahir, amb motiu del Dia Internacional dels Museus, un dels conjunts de restes ceràmiques de tipus campaniforme més importants d’Europa.

A l’estiu de l’any 2003 el Servei de Patrimoni de l’Ajuntament de Cerdanyola va tenir coneixement de la localització, en una finca privada del carrer de París, d’unes restes humanes. Decidits a conèixer l’origen i l’antiguitat de les restes òssies es van iniciar els treballs de recerca i es va localitzar al subsòl d’aquesta finca un important sepulcre col·lectiu del calcolític, datat aproximadament a l’any 2600 A.C. Al jaciment es va trobar un panteó amb diferents nivells funeraris amb gran quantitat de material antropològic i d’aixovar mortuori. Les peces de ceràmica s’han restaurat al Servei de Conservació de Bens Mobles de la Generalitat i ara s’exposen al Museu de Ca n’Ortadó, tot i que la idea es traslladar-los al futur complex museístic de Ca n’Oliver.

El procés de restauració de les peces ha estat llarg i complex, ja que ha anat acompanyat de preses de mostres, anàlisis de tecnologia ceràmica, estudis paleonològics i encara s’està pendent de les datacions radiocarbòniques. Quan es quadrin tots els resultats i dates obtingudes s’estarà en condicions de fer una diagnosi molt acurada de la cultura material, de la dieta, les patologies i fins i tot l’estructura social d’aquelles persones que vivien al territori de l'actual Cerdanyola.

Entre aquest aixovar funerari s’han trobat vasos campaniformes d’estils diversos i en tres nivells funeraris diferents El tècnic del Servei de Patrimoni, Joan Francès, insistia en la importància del material exposat, no tant per la seva amplitud, si no pel repertori que ofereix, abastant totes les etapes del campaniforme.

Segons Francès "les peces trobades al carrer de Paris esdevenen peces fonamentals en el debat sobre el campaniforme, un fenomen present a tota Europa i que genera controvèrsies des de la seva pròpia definició com a cultura, com a poble o com a conjunt d’idees que s’estenen a través de rutes comercials. Si s’acaba demostrant que el material dels objectes trobats a Cerdanyola és una argila autòctona, demostraria que l’únic que arriba és la idea, no el terrisser".

Des del punt de vista anatòmic hi ha teories que sostenen l’existència d’una penetració de pobles del nord d’Europa a la península. Són individus amb el crani rodó, a diferència dels autòctons, de crani allargat. Una vegada reconstruïdes i analitzades les restes humanes trobades al conjunt funerari es podrà determinar l’origen dels habitants de la zona.

Basant-se en elements científics, Joan Francès, pensa que "els indicis permeten parlar d’una població autòctona que ha adoptat el tipus de ceràmica campaniforme com a propi, com a element ritual i indicador de prestigi social".

L’exposició es pot visitar al Museu de Ca n’Ortadó, a la plaça de sant Ramon, 23-24, en l’horari habitual de 10.30h a 14.30 h i de 17h a 20 h; i el diumenges de 10.30 a 14.30 h.