Cerdanyola celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna amb veus d’arreu del món

Alumnat del Servei Local de Català participa en un programa a Cerdanyola Ràdio on reflexiona sobre la diversitat lingüística i el valor d’aprendre la llengua del territori on es viu.

El 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna, instaurat per la UNESCO l’any 2000 per promoure la diversitat lingüística i reconèixer el valor cultural i identitari de les llengües.

La data recorda els fets del 1952 a Dhaka, quan estudiants van morir defensant el reconeixement del bengalí com a llengua oficial de Bangla Desh, un episodi que esdevingué símbol de la lluita pels drets lingüístics.

Actualment, tot i que es parlen més de 7.000 llengües al món, gairebé la meitat estan en perill d’extinció. La seva desaparició implica la pèrdua no només d’un mitjà de comunicació, sinó també d’un patrimoni cultural i d’una identitat col·lectiva.

Amb motiu d’aquesta jornada, Cerdanyola Ràdio ha reunit estudiants de nivell Elemental del Servei Local de Català de Cerdanyola (SLC) per reflexionar sobre la diversitat lingüística i el valor d’aprendre la llengua del territori on es viu. A l’estudi d ela ràdio municipal s’han escoltat accents i experiències vitals d’arreu: Barcelona, Perú, Canadà, França, Alemanya, Equador o Nigèria.

Llengües que expliquen històries

Yosimira Ludeña, nascuda al Perú, recorda que la seva llengua materna és el castellà, però reivindica el quítxua com a llengua ancestral. “Quan diem achachai, estem dient ‘quin fred!’ en quítxua”, explica. També comparteix el significat de “bambas”, que al seu país pot voler dir ‘fals’ o ‘no original’, un matís difícil de traduir fora de context.

Marlene Peñaloza, originària de l’Equador, té com a primera llengua el quítxua, després el castellà i, ara, també el català. Anthony Okereke (Tony), nascut a Nigèria, parla ibo com a llengua materna i destaca que al seu país el bilingüisme és habitual: “Parlem ibo i anglès, i alguns també francès”. D’ell recorda una expressió que li repetia la seva mare: no deixar per demà allò que pots fer avui.

Des d’Alemanya, Maria Schulz, explica que parlar diverses llengües “et fa veure el món d’una altra manera”, mentre que Catherine Cazalis, canadenca del Quebec i que ha viscut a Suècia i Itàlia, subratlla que entendre la llengua és entendre la cultura. “Quan parles la llengua del lloc, entens millor la manera de viure i de relacionar-se”, afirma.

Aprendre català, una porta d’entrada

Tot i que molts reconeixen que a Catalunya es pot viure en castellà, els participants coincideixen que aprendre català és una eina clau d’integració. “Quan arribes a un lloc i parles en català, la gent t’escolta millor”, assegura Tony. Per a d’altres, és una qüestió laboral, com per a la barcelonina Noemi Ortega, amb el castellà com a llengua materna; per a alguns, una decisió familiar; per a molts, una manera de sentir-se part activa de la comunitat.

Una estudiant destaca que parlar català “és una manera més ràpida i fàcil d’integrar-se”, mentre que una altra recorda que la llengua “t’acosta a la gent i t’obre portes”. També hi ha qui ho viu com un joc: canviar d’idioma segons el context i el país, experimentar amb els sons i les expressions, com explica l’Alexander Azibou, francès amb arrels a Togo i Illa Reunion, on es parla l'ewé i en un crioll francès, respectivament

Entre les paraules catalanes que els han sorprès hi ha “xiuxiuejar” o “butxaca”, sons nous que desperten somriures. I també hi ha espai per als renecs, com el popular “hòstia”, que, expliquen, s’utilitza sovint amb naturalitat. 

Desmuntar tòpics, reivindicar diversitat

La conversa també serveix per trencar estereotips. Tony recorda que Àfrica no és un país, sinó un continent immens i divers, amb realitats culturals molt diferents entre el nord i el sud, i fins i tot dins d’un mateix estat com Nigèria. De la mateixa manera, les participants llatinoamericanes subratllen que a l’Amèrica del Sud no només es parla castellà: hi conviuen llengües com el quítxua o el guaraní, entre moltes altres.

Quan una llengua desapareix, coincideixen, es perd “una identitat”, “una cultura”, “contes i cançons”, coneixements transmesos de generació en generació. Alguns apunten també a la responsabilitat familiar: més enllà de les polítiques públiques, són els pares qui poden garantir la transmissió de la llengua a casa.

Una reivindicació local

Marlene Peñaloza ha fet una crida a l’Ajuntament de Cerdanyola perquè impulsi un espai propi i estable per a la normalització lingüística, un centre de referència que faciliti l’accés a l’aprenentatge del català per a les persones nouvingudes.

La conversa s’ha tancat amb paraules de comiat en diverses llengües maternes, des de referències a la pachamama andina fins a expressions africanes i europees carregades de significat. Petites mostres d’un patrimoni immaterial que, com recorda el Dia Internacional de la Llengua Materna, és fràgil però immensament valuós.

En un món globalitzat, aquestes veus diverses des de Cerdanyola reivindiquen que cada llengua és una manera única d’explicar el món i que preservar-les és una responsabilitat compartida.