Cerdanyola coopera en un projecte d’arxius a Fès, Marroc
5 de juliol de 2005 a les 0:00En el marc de la xarxa Eurocities i a sol·licitud de les Universitat de Fès i Meknes i la Comuna Urbana (Ajuntament) de Fès, Arxivers sense Fronteres ha endegat un projecte arxivístic amb el suport, entre d’altres, de la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments de Barcelona, Estrasburg, Cerdanyola, Granollers, Parets del Vallès i Torredembarra i de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents(ESAGED) vinculada a la UAB.
Els ajuntaments de Cerdanyola, Barcelona, Granollers, Parets del Vallès i Torredembarra, han col·laborat aportant l’estada del seus arxivers a Fès, durant la primera quinzena de juny, com a integrants d’un camp de treball de la primera fase del projecte arxivístic. En el cas de Cerdanyola el participant ha estat Àngel Soler.
L’objectiu general del projecte és dotar la Comuna Urbana de Fès d’un sistema de gestió documental que beneficiarà a la administració, ja que l’organització de la seva documentació suposarà una millora en la pròpia activitat, i a tots els habitants de Fès i d’altres ciutats, ja siguin particulars que s’adrecen a l’administració per a resoldre un tràmit o investigadors que facin estudis sobre el passat d’aquesta ciutat marroquina.
Un segon objectiu, a llarg termini, és que l’experiència en gestió documental de Fès s’estengui a d’altres municipis del Marroc, i que siguin la pròpia Comuna Urbana de Fès qui lideri aquest procés des de l’experiència assolida.
Els arxivers participants en el camp de treball han trobar una documentació molt rica però força descuidada. El fons de l’administració local de Fès abasta des del 1912 –any de la seva constitució, en el marc del Protectorat Francès- fins l’actualitat i mesura uns 3,5 Km. Aquesta, però, es troba en un estat de conservació molt precari: dipòsits plens de pols, amb presència de diverses plagues com fongs i rosegadors, condicions de ventilació gairebé inexistents i neteja insuficient.
A aquesta situació cal afegir que no hi havia gairebé cap mena de classificació ni descripció.
El projecte es va iniciar amb una primera visita de dues membres d’Arxivers sense Fronteres el passat mes de novembre de 2004. Es van explicar qüestions teòriques d’arxivística al personal que se n’havia de fer càrrec i es van posar les bases per a una col·laboració pràctica amb arxivers catalans.
En la primera fase, desenvolupada entre l’1 i el 15 de juny, el primer grup de treball va mostrar-los tot el procés a seguir: des de la identificació de la sèrie documental al dipòsit fins la relació dels expedients a l’ordinador; tot passant per la necessària neteja, ordenació i classificació.
Són previstes altres fases en els anys propers, ja que el projecte s’espera que tingui una durada d’entre 3 i 5 anys.