Cerdanyola debat l'encaix i oportunitats a la ciutat de ciutats metropolitana

Definir cap a on va la ciutat, com ha de ser i qui hi ha de participar en el debat van ser alguns dels eixos de treball de la taula rodona Cerdanyola: barri o ciutat .La creació de la identitat, celebrada a Can Domènech en el marc de l’exposició Cerdanyola en procés, projectes per la ciutat. 
Els ponents van ser Josep Maria Carrera, responsable de la redacció del Pla Territorial Metropolità; i Manuel Larrosa, arquitecte, presentats per l’arquitecte Pere Vidal.

En una primera intervenció, Pere Vidal, responsable tècnic de Territori de l'Ajuntament, va fer un retrat històric de la ciutat, passant a continuació a copsar quina és l’autonomia real que té avui en dia el govern local per veure que s’hi fa al territori. Una ciutat que considera que “ho té tot completament fracturat: un tros és del MOPU, l’altre és de la UAB, de l’Incasol, del Consorci de Collserola, del PTV i només li queda el tros més envellit, més empobrit, que és el lloc on viu la gent”. Segons Vidal, això conforma una realitat que condiciona que el municipi pugui repensar el seu futur amb comoditat.

Vidal va fer referència també a la transformació de Barcelona, ciutat que en poc temps s’ha descongestionat perdent 500.000 habitants i creant noves centralitats amb unes inversions de qualitat. Vidal manifesta que les persones que han esponjat Barcelona han anat a parar a la primera corona metropolitana –on hi ha Cerdanyola– i avui en dia ja van a la segona, però també s'ha desplaçat el que s’ha tret de la ciutat, com algunes indústries i equipaments.

Ciutat de ciutats

Pere Vidal, davant aquests moviments migratoris, considerra possible estructurar el territori fent “la ciutat de ciutats sense que es produeixin les excessives deslocalitzacions que comporta nova classificació de la ciutat més gran envers les altres” sense que es desencaixi el territori i calgui estructurar-lo de nou. Vidal va formular la paradoxa que Cerdanyola estigui en un dels llocs “més centrals” per on passen moltes vies de comunicació però que sigui dels llocs “on hi hagi més barreres per accedir en els seus interiors”. Una paradoxa que cal resoldre-la des de la ciutat, des del govern local passant per les institucions i comptant amb els veïns.

Josep Maria Carrera, responsable de la redacció del Pla Territorial Metropolità, remarca que, tot i que es construeixi habitatge nou a Barcelona, és insuficient per a la demanda existent. Els preus provoquen que únicament una part dels joves pugui accedir-hi i la resta ha de marxar cap a les poblacions de la corona metropolitana. Aquests moviments migratoris interiors coincideixen amb l’envelliment de la població, la davallada de la natalitat i l’arribada de la immigració, com a conseqüència del creixement econòmic del país i la generació de nous llocs de treball. Segons Carrera, en un horitzó mitjà farà falta que a Catalunya vingui molta gent -fet condicionat per variables com ara com funcioni el mercat laboral- i que la població de Catalunya es situarà en 7'5-7'8 milions d'habitants amb les necessitats pertinents, entre d’elles, la de l’habitatge. En aquest sentit Carrera va dir  “les àrees que tenen una població de 25 a 35 anys molt extensa són les àrees que tindran més demanda interna d’habitatge i això caldrà sumar-li la demanda externa”.

Evitar la mobilitat migratòria

Respecte al tema de la xerrada, Cerdanyola barri o ciutat, l’arquitecte va apostar per un sistema de ciutats en l’entorn de la gran Barcelona “malgrat hi hagi una coordinació metropolitana, una coordinació de tipus més general". Per a Carrera és important comptar amb ciutats que tinguin la possibilitat d’oferir habitatge i feina, evitant mobilitat obligatòria entre poblacions. Respecte al Pla General Metropolità va apostar perquè esdevingui un Pla Director que cada municipi desenvolupi en funció de les seves necessitats.

Bones cartes per a Cerdanyola

L’arquitecte Manuel Larrosa va iniciar la seva intervenció destacant les “molt bones cartes” que té Cerdanyola de cara al futur, sobretot “si les juga bé”. Larrosa va repassar la ubicació de Cerdanyola a l’eix del Ripoll amb capitalitat històrica de Sabadell però amb una d’emergent, al voltant de Cerdanyola, qualificant de “rellevant” per la ciutat aquest factor. Segons Larrosa, “la ciutat s’ha de relacionar amb les dues bandes de la B-30 i per tant que s’ha de lligar amb la universitat, que el creixement que es produeixi al voltant de la Plana del Castell i no un creixement purament residencial ni industrial sinó que ha de ser un parc científic, lligat amb la universitat; amb un  entramat en sentit nord sud, i no en sentit longitudinal de la B-30” . El ponent va qualificar d’absolutament decisius la presència d’elements públics, com la UAB, en el desenvolupament de les potencialitats de la ciutat.

Larrosa va exposar que cal planificar projectes importants per al país, després d’uns anys d’inversions únicament a Barcelona, des dels Jocs Olímpics ençà. La primera actuació, segons l’arquitecte, hauria d’afectar la B-30, potenciant i articulant les diverses ciutats existents, i cercant un sistemes de ciutats. Una actuació que, segons Larrosa, també hauria de permetre desenvolupar línies fèrries, com la Papiol – Mollet. Dues infrastructures que l'urbanista considera que  “donen sentit a tot el rosari de ciutats” i que permeten que cadascú tingui un paper determinat.

Larrosa va exposar que operar sobre el territori de la gran Barcelona, estructurant-lo, comporta donar projectes específics a Cerdanyola, una de les polaritats emergents de la zona, com també ho són Rubí-Sant Cugat i Mollet. Uns punts on s’hi juguen aspectes de futur importants. Molt vinculats a la nostra ciutat en allò que es faci a la Via Verda, a la Plana de Castell i a allò que es faci a l’entorn de la UAB.