Cerdanyola del Vallès es manté en la Zona de Mercat Residencial Tens

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha revisat les declaracions de municipis considerats Zona de Mercat Residencial Tensat (ZMRT) per poder renovar-les un any més i Cerdanyola es manté en la Zona.

El març de 2027 expira el termini de tres anys de vigència de la primera declaració, i per prorrogar-la cada any cal analitzar si els municipis continuen complint els criteris per estar-hi inclosos o no. Així, es mantenen dins de la zona 118 municipis que ja estaven inclosos, entre els quals Cerdanyola del Vallès, mentre que 22 municipis que es consideraven tensos han aconseguit complir les condicions que els permeten sortir de les ZMRT i no es prorroguen.

La consellera Sílvia Paneque ha valorat que “això demostra que el mecanisme del topall de preus del lloguer funciona a l’hora de contenir l’alça de preus i constitueix una eina eficaç per evitar que més persones quedin excloses d’accedir a un pis de mercat”. Per la seva banda, el portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, creu que “els municipis que han sortit de la ZMRT no tardaran a veure com els preus de l’habitatge tornen a pujar, i no es poden tenir municipis que vagin entrant i sortint de la ZMRT, per la qual cosa caldria revisar els criteris i buscar les fórmules per no deixar perdre una eina que comença a donar fruits a municipis que ho necessiten”.

Cal recordar que en tots els municipis considerats mercat tens s’apliquen mesures per a la contenció dels preus del lloguer com que el lloguer dels nous contractes no pugui superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys, i que quan es tracti d’un gran tenidor, ­el lloguer no pugui ser superior a l’Índex de referència del preu del lloguer.

Els municipis, per ser declarats ZMRT, han de complir algun dels requisits que marca la Llei estatal pel dret a l’habitatge, com que les persones o famílies dediquin més del 30% dels seus ingressos a pagar el lloguer o la hipoteca, incloses les despeses i subministraments bàsics; i que el preu de lloguer o de compra dels habitatges hagi experimentat en els darrers 5 anys un increment acumulat d’almenys 3 punts per sobre de l’IPC.