Cerdanyola disposarà de 930 habitatges nous dins l'àmbit de les dues zones ARE

La Rambla dels Gorgs i la zona de Flor de Maig són els dos sectors incorporats al projecte de la Generalitat

Cerdanyola disposarà d’uns 930 habitages nous, la meitat dels quals de protecció oficial, dins de l’àmbit de les dues Àrees Residencials Estratègiques (ARE) previstes per a la ciutat a la Rambla dels Gorgs (de 14 hectàrees) i la de la zona de Flor de Maig (amb 4,2 hectàrees). La construcció podria iniciar-se a l’any 2010.

El regidor de Territori, Rafael Bellido, explica que hi havia una zona de la ciutat (la rambla dels Gorgs) qualificada d’urbana, amb diversitat d’usos: instal.lacions esportives, magatzems, la mateixa riera, etc. I que era un indret on s’havia previst portar la meitat de l’edificabilitat que es va traslladar a El Prat de Llobregat arran de la reducció del sostre edificable del nou Pla Parcial del centre direccional. En aquesta zona s’ubicaria una de les ARE que la Generalitat ha incorporat i que, segons Bellido, “servirà per compactar la ciutat, enjardinar una zona que mai ho havia estat, millorar la vialitat, dotar-se d’habitatge públic i equipaments”.

La rambla dels Gorgs i Flor de Maig

El regidor de Territori comenta que també es treballa en la zona de Flor de Maig, entre el carrer de Sant Ramon i l’avinguda de Flor de Maig, “una zona qualificada com a verda, la meitat de la qual pública però en mans de propietaris privats, una situació, descriu Bellido, que podria derivar en expropiacions la qual cosa sortiria “caríssim”. El regidor de Territori comenta que es va treballar una proposta per, en comptes d’atorgar diners, atorgar una edificabilitat i, a canvi, la resta s’enjardinaria. Segons Bellido “s’està valorant la possibilitat de col.locar un equipament cultural de referència a la zona -es parla d’una biblioteca- per tal de dinamitzar la zona alta del carrer de Sant Ramon”. Per al responsable de Territori, seria la manera de “deixar desencallada la situació de la zona”.

Rafael Bellido afirma que la Generalitat va veure bé les dues zones i les va incorporar al projecte. El regidor explica que “les ARE de Cerdanyola responen perfectament a l’esperit del decret perquè compleixen els mínims per ser considerats ARE, que són una densitat mínima de 50 habitatges per hectárea dels quals el 50 percent seran protegits”. A més, Bellido indica que es proposa un 0,51 m2 de sostre d’edificabilitat bruta quan al barri de la Farigola és d’1,2.

L’ARE de la rambla dels Gorgs ocupa una part de la reserva del túnel d’Horta (es va reduir l’amplada). Bellido explica que el Pla Territorial que es farà públic en breu té la facultat de desafectar infraestructuras i situar el límit de creixement de les poblacions.

La comissió d’Urbanisme de Catalunya va aprovar el document d’objectius i propòsits que dóna llum verda al desenvolupament de les àrees residencials estratègiques, una nova figura urbanística definida en el Decret Llei de mesures urgents en matèria urbanística.

Les ARE s’establiran a partir de la reelecció de 12 Plans directors urbanístics (Cerdanyola es troba en el Pla del Vallès Occidental), l’aprovació definitiva dels quals es preveu pel primer trimestre l’any vinent. Al juny del 2009 es constituiran els consorcis urbanísitics (formats per l’Incaòl i els Ajuntaments) i al 2010 començarien les obres.

Es desenvoluparan 100 ARE en un total de 86 municipis catalans, el que suposarà la construcció de més de 90.157 nous habitatges en més de 1.598 hectàrees de sòl.

Oposició socialista

Per la seva banda, el portaveu del PSC, Antonio Cárdenas, indica que la rambla dels Gorgs “formarà un compacte amb el Centre Direccional” i indica que el projecte del Centre Direccional i el seu continu queda a la part de la ciutat construïda i la Via Verda a tocar de Sant Cugat, per això afirma que “no es pot fer un planejament sense comptar amb la participació dels agents implicats”.

Cárdenas explica que “exigiran els estudis de viabilitat del projecte i que s’obri a la participació de les entitats implicades i, a més demanaran un canvi en el model de gestió de la política de territori”.