Cerdanyola és un dels municipis majors de 50.000 habitants amb menor desigualtat d’Espanya

L’informe Renda personal dels municipis espanyols i la seva distribució elaborat per la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea) -amb dades de 2023- situa Cerdanyola com la tercera població major de 50.000 habitants amb menor desigualtat, darrera de Sant Boi de Llobregat i Cornellà. Les ciutats amb major desigualtat són Pozuelo de Alarcón, Alcobendas i El Ejido.

Cerdanyola presenta un índex Gini - mesura estadística que serveix per calcular la desigualtat d'ingressos o de riquesa dins un territori o població- de 0’3939, només per darrera de Sant Boi (0’3717) i Cornellà (0’3930) i per davant d’altres 142 poblacions majors de 50.000 habitants. Darrera Cerdanyola se situen en aquest llistat Aranjuez (0,4027), Granollers (0,4029), Valdemoro (0,4093), Fuenlabrada (0,4099), Rivas-Vaciamadrid (0,4123), Coslada (0,4180) i Terrassa (0,4229). D'acord a aquest índex, com més proper a zero es troba un municipi, menor és la desigualtat en la renda dels habitants.

Cerdanyola, juntament amb Aranjuez, Granollers, Fuenlabrada i Coslada s'incorporen a aquest llistat de les 10 localitats amb menor desigualtat, mentre cinc municipis es repeteixen respecte l’informe de 2022: Sant Boi de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Valdemoro, Rivas-Vaciamadrid i Terrassa.

En aquest període l’índex Gini va augmentar en 90 dels 145 municipis amb més de 50.000 habitants i va caure en 55. Els majors increments de l'índex  es van registrar a Tres Cantos (51,17%), Colmenar Viejo (42,01%), Vilanova i la Geltrú (27,58%), Rincón de la Victoria (23,26%), Parla (22,33%), El Prat de Llobregat (21,02%), Móstoles (19,58%), Dos Hermanas (16,14%), Arganda del Rey (15,66%) i Leganés (15,64

Cerdanyola és també un dels municipis on més s’ha reduït aquesta desigualtat, d’acord a aquest estudi, que firmen els economistes Miriam Hortas-Rico i Jorge Onrubia. Les reduccions més grans corresponen a Santa Coloma de Gramenet (-24,02%), Cerdanyola del Vallès (-21,35%), Granollers (-17,91%), Pinto (-17,58%), Calvià (-15,44%), Getafe (-12,08%), San Sebastián de los Reyes (-11,66%), San Fernando (-10,52%), Manresa (-9,61%) i Oviedo (-9,12%).

Pel que fa a la renda personal, entre municipis amb més de 50.000 habitants, el creixement acumulat més alt de la renda personal mitjana des de 2019 a 2023 es registra a Marbella (19,61%), Estepona (19,55%), Eivissa (19,06%), Vilanova i la Geltrú (18,79%), Mijas (18,38%), Sant Cugat del Vallès (17,73%), Rincón de la Victoria (17,61%), San Sebastián de los Reyes (17,01%), Benalmádena (16,89%) i Torremolinos (16,65%). L’informe constata que la presència de diversos municipis costaners i turístics “mostra la intensitat de la recuperació després de l'impacte inicial de la pandèmia”, destacant la presència de 6 municipis a la província de Màlaga.

 A l'extrem contrari, la renda mitjana el 2023 és inferior a la del 2019 només a Alcobendas (-8,10%) i, pràcticament estable, a Castelldefels (-0,14%). Les variacions positives més petites corresponen a Ceuta, Elda, Melilla, La Línea de la Concepción, Jaén, Algeciras, Granollers i Roquetas de Mar. En conseqüència, apunten, “es pot observar que la recuperació de la renda personal mitjana respecte al 2019 és generalitzada, tot i que la seva intensitat varia significativament entre municipis”.

Pel que fa a la desigualtat, els augments acumulats més grans al Gini entre 2019 i 2023 es concentren a Vilanova i la Geltrú (33,46%), Viladecans (28,66%), Colmenar Viejo (27,25%), Mollet del Vallès (23,95%), La Línea de la Concepción (22,10%), Móstoles (21,39%), Leganés (12,86%), El Prat de Llobregat (12,74%), Dos Hermanas (11,83%) i Sanlúcar de Barrameda (10,74%).

A l'altre extrem, les reduccions més grans de desigualtat s'observen a Aranjuez (-27,89%), Gandía (-21,94%), Granollers (-18,31%), Calvià (-16,00%), Getafe (15,67%), Rivas-Vaciamadrid (-14,33%), Manresa (-13,51%), Alcoy/Alcoi (-13,28%), Cerdanyola del Vallès (-12,84%) i Alcobendas (-12,61%).

Podeu accedir a l'estudi a: cliqueu