Cerdanyola està 8 punts per sobre de la mitjana socioeconòmica catalana

L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha presentat l’índex socioeconòmic corresponent al 2023. Cerdanyola presenta un índex de 108’1 amb una important diferència entre les seves agrupacions censals, sent la més alta la d’Altimira-Turonet-Canaletes (116’2) i la més baixa la de Les Fontetes (96’1)

L’índex socioeconòmic és un indicador sintètic per a petites àrees que resumeix en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques de la població. L’Observador Comarcal destaca que la desagregació geogràfica de les dades és “molt valuosa ja que constata l’existència de diferències socioeconòmiques entre els municipis de la comarca i també a l’interior dels municipis”, fet que permet identificar, alhora, les zones o agrupacions censals amb una situació més desafavorida.

Les agrupacions censals, apunten des de l’Idescat, són unitats territorials de 5.000 a 20.000 habitants formades per seccions censals contigües i amb semblança socioeconòmica. . En els municipis de més de 12.000 habitants les agrupacions censals són unitats inframunicipals similars als barris.

En aquest sentit, en base a un índex mitjà de 100, les diferents agrupacions censals de Cerdanyola presenten el següent llistat:

• Cerdanyola 1: Centre-S. Ramon-Parcers-Guiera                112’2
• Cerdanyola 2: Les Fontetes                                                 96’1
• Cerdanyola 3: Altimira-Turonet-Canaletes                           116’2
• Cerdanyola 4: Santa Rosa-Gorgs-Montflorit                        110’9
• Cerdanyola 5: Serraparera-Bellaterra                                  113’1
• Cerdanyola 6: La Clota-Cerd. 2000-Banús                          101’1
• Cerdanyola 7: Cordelles-Can Xarau                                    106’1
• Cerdanyola 8: La Sínia-Catalunya-Ctra. Barcelona             109

En l’àmbit del Vallès Occidental, els municipis amb major IST l’any 2023 són Matadepera (129,9), Sant Cugat del Vallès (123), Sant Quirze del Vallès (120,8) i Ullastrell (120,4). En l’altre extrem, els municipis amb menor nivell socioeconòmic són Badia del Vallès (86), Ripollet (96,1) i Montcada i Reixac (96,3). També per sota de la mitjana se situen les capitals de comarca, Sabadell (97,6) i Terrassa (98,1), i la ciutat de Rubí (97,7). La resta de municipis, entre ells Cerdanyola, presenten un IST amb valors superiors a la mitjana catalana, dels quals 8 tenen un nivell mitjà alt (entre 100 i 109) i 5 un nivell alt (entre 110 i 119).

Pel que fa al conjunt de Catalunya, els municipis de més de 500 habitants amb major Índex socioeconòmic territorial de Catalunya l‘any 2023 són Matadepera (129,9), Fontanals de Cerdanya (124,9) i Castellolí (124,8) . En l’altre extrem, els municipis de més de 500 habitants amb menor nivell socioeconòmic de Catalunya són Barbens (56,5), Salt (59,8) i Sant Pere Pescador (62,9).

Des de l’IEC remarquen que l’any 2023 hi ha 44 municipis de Catalunya que tenen alguna agrupació censal amb un índex socioeconòmic més de 20 punts per sota de la mitjana catalana  En total són 110 agrupacions censals repartides per tot el territori de Catalunya, excepte a l’Alt Pirineu Aran. A l’altre extrem, hi ha 62 agrupacions censals amb un índex socioeconòmic 20 punts o més per sobre de la mitjana catalana, localitzades principalment a l’Àmbit Metropolità