Cerdanyola explica la seva experiència amb l'amiant

Els residus amb amiant, la seva recollida i tractament van ser ahir protagonistes en la sessió tècnica d’intercanvi d’experiències sobre deixalleries, on hi va participar l’Ajuntament de Cerdanyola, l’Agència Catalana de Residus (ACR), l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT) i l’Assessorament i Suport a les Deixalleries (ASDE), amb l’organització de la Diputació de Barcelona.

La sala Altis de Cerdanyola acollia ahir la 14a sessió tècnica d'intercanvi d'experiències sobre deixalleries dedicada als residus especials.

L’objectiu d’aquesta sessió, adreçada a regidors, personal tècnic municipal, empreses gestores i personal de deixalleria, era saber quina és la problemàtica i quines alternatives es poden adoptar en la gestió dels residus especials, així com conèixer la problemàtica dels residus amb amiant en concret.

La regidora d’Activitat Urbanística i Obres Públiques, Eulàlia Mimó, i la tècnica municipal, Elena Martí, assistien a la trobada en representació de l’Ajuntament de Cerdanyola.

Martí explicava que l’interès i la sensibilitat de Cerdanyola envers l’amiant ve d’antuvi i és fruit d’una llarga presència de la fàbrica Uralita a la nostra ciutat, durant 90 anys.

Precisament, la ubicació d’aquesta fàbrica a la nostra ciutat va provocar els primers estudis per comprovar el nivell de presència de fibrociment als carrers de la ciutat, iniciats els anys 93 i 97, ja que s’havia constatat que a diferents llocs del municipi aquest element hi era present, com ara: el camí de Can Catà, la plaça d’Adam i Eva i els carrers colindants a la pròpia fàbrica de la Uralita.

Actuacions a Cerdanyola

Al camí de Can Catà, després de diverses actuacions no gaire profitoses, l’any 2004 es va procedir al confinament de l’amiant, amb la col.laboració de l’empresa Uralita i el Consorci del Parc de Collserola, ja que la seva extracció podria provocar una situació encara més perillosa que el fet de confinar-lo.

Elena Martí també explicava com es va decidir establir un protocol d’actuació que s’aplica quan es detecta fibrociment en espais públics. D’acord amb aquest protocol, primer es porta a terme la detecció de l’espai afectat i la valoració del risc. Seguidament, els tècnics municipals visiten la zona i, si es confirma, es tanca la zona i es contacta amb una empresa inscrita al Registre d’Empreses amb Risc d’Amiant (RERA) per quantificar l’abast del problema. Un cop feta la diagnosi, es fa el projecte tècnic per retirar o confinar el fibrociment, el qual ha de ser aprovat per l’Ajuntament i autoritzat per la Generalitat.

La tècnica municipal indicava que a Cerdanyola les actuacions que s’han fet són el ja esmentat Camí de Can Catà, la plaça d’Adam i Eva, els patis de dues escoles (Turó de Guiera i Xarau), i s’han confinat dos solars: un al carrer del Riu Sec i un talús a una zona propera a la fàbrica.

D’altra banda, quan s’atorga una llicència municipal per obres, en cas d’aparèixer amiant a la zona, l’empresa adjudicatària està obligada a aturar les obres i aplicar el protocol de treballs amb risc d’amiant. En el cas dels enderrocs, l’empresa ha d’acreditar que no hi ha fibrociment, i si n’hi ha, a la llicència s’obliga a l’empresa a que l’enderroc el faci una empresa inscrita al RERA.

Finalment, Elena Martí va fer referència durant la seva intervenció al nombre d’usuaris de la deixalleria de la ciutat. A 7 de juny d’enguany, aquest nombre se situa en les 528 persones i pel que fa a la quantitat de deixalla recollida és de 36.957 quilos de fibrociment.

Durant la sessió tècnica, els presents també van tenir l’oportunitat de conèixer més dades sobre l’amiant, on es pot trobar, com s’ha de retirar i com s’ha de gestionar. I, a més de l’experiència de Cerdanyola, també es va exposar l’experiència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

La jornada va finalitzar amb una visita a la deixalleria de Cerdanyola.