Cerdanyola i Ripollet reclamen més recursos i inclusió per a les persones amb autisme en el Dia Mundial

Amb motiu del Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme, que se celebra cada 2 d’abril des del 2008 per iniciativa de l’ONU, les famílies i entitats del territori tornen a posar el focus en les mancances del sistema i en la necessitat urgent de garantir una inclusió real per a les persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA).

En una entrevista a Cerdanyola Ràdio, Laia Pascual, presidenta de l’Associació per a Persones Neurodivergents TEA Cerdanyola-Ripollet, reivindica més recursos públics, millors diagnòstics i suport efectiu a les famílies. “El TEA és una neurodivergència, una manera diferent de funcionar del cervell. No hi ha una sola forma d’autisme, sinó moltes realitats diferents”, explica.

Segons Pascual, el TEA forma part del neurodesenvolupament i es manifesta de manera molt diversa: des de persones amb hipersensibilitat sensorial fins a altres amb dificultats comunicatives o socials. “Cada persona és diferent. No és tenir o no tenir autisme, és un espectre molt ampli”, subratlla.

Diagnòstics tardans i manca de recursos

Un dels principals problemes és la dificultat per accedir a un diagnòstic, especialment en adults. “Hi ha molta gent que no sap que és autista. Quan demanen ajuda, sovint no se’ls diagnostica per falta de recursos”, denuncia.

Aquesta situació provoca que moltes persones rebin diagnòstics erronis, com ansietat o depressió, i no entenguin el seu funcionament fins a l’edat adulta. A més, el cost dels diagnòstics privats, que poden superar els 300 euros, suposa una barrera afegida.

El problema afecta especialment les dones, que sovint “emmascaren” els símptomes per adaptar-se socialment, fet que retarda encara més la detecció.

L’àmbit educatiu és una de les principals preocupacions de les famílies. Pascual ho resumeix de manera contundent: “És la loteria”, en referència a l’accés a escoles de necessitats especials.

Segons explica, l’oferta pública és molt limitada: “Estem parlant que només n’hi ha dos o tres centres, i depèn de la condició del teu fill et deriven a un o a un altre. Un pot ser públic, però l’altre és de pagament”.

A més, el procés d’accés és molt restrictiu: “T’ho miren amb lupa i només hi entres si consideren que ho necessites més que un altre infant”. Aquesta situació deixa moltes famílies sense alternatives, especialment aquelles que no poden assumir els costos d’escoles privades.

Paral·lelament, en centres ordinaris, moltes famílies reben recomanacions per canviar d’escola: “Hi ha centres que et diuen que, tot i els esforços, el nen necessita més ajuda de la que poden oferir”.

Per això, reclamen una ampliació urgent de l’oferta pública i més recursos humans: “Haurien d’haver-hi més escoles públiques de necessitats especials i més professionals. És un desgast molt gran tant per a les famílies com per als docents”.

Reivindicacions: educació, salut i espais adequats

Més enllà de l’educació, les famílies denuncien la manca de continuïtat en les teràpies públiques i la seva curta durada, així com la possible medicalització excessiva en alguns casos.

Una altra demanda clau és disposar d’un espai propi per a l’associació. “Necessitem un lloc segur i tranquil on atendre les famílies. Moltes arriben en situacions molt vulnerables i necessiten intimitat”, explica Pascual.

Malgrat les dificultats, l’entitat impulsa accions per millorar la qualitat de vida del col·lectiu. Entre elles, la promoció d’espais sense soroll en esdeveniments com la Cavalcada de Reis o l’ús de cascos protectors per a persones amb hipersensibilitat auditiva.

També reclamen alternatives als petards tradicionals, com espectacles de llums o drons: “No és només una qüestió d’autisme, hi ha molta gent a qui molesta el soroll”.

Jornada inclusiva

El pròxim 18 d’abril, l’associació organitzarà la seva segona jornada inclusiva amb activitats com una xocolatada, tallers, venda de materials d’autoregulació i una taula rodona amb testimonis. A més, el 23 d’abril, coincidint amb Sant Jordi, també seran presents a la plaça amb roses i manualitats elaborades per persones autistes.

Pascual també ha volgut posar sobre la taula el debat sobre la representació simbòlica del col·lectiu. Critica l’ús generalitzat del color blau i la peça de trencaclosques: “No representen la majoria de persones autistes”.

Segons explica, cada cop més persones del col·lectiu s’identifiquen amb el color daurat —relacionat amb el símbol químic “Au”— i amb el símbol de l’infinit, especialment en la seva versió multicolor, que representa la neurodiversitat.

“L’autisme no és una peça que hagi d’encaixar. El que cal és que la societat entengui i respecti les diferents maneres de ser”, defensa.

La conciliació familiar

La conciliació és un altre dels grans reptes. “Moltes famílies han de reduir la jornada laboral o deixar la feina. Les teràpies són cares i les ajudes insuficients”, explica Pascual.

Segons denuncia, el sistema d’ajudes no té en compte el cost real de la vida ni les necessitats específiques d’aquestes famílies. “Hi ha gent que no pot pagar les teràpies, que poden costar entre 35 i 50 euros per sessió”.

Finalment, Pascual fa una crida a escoltar directament les persones autistes: “Hem de començar a tenir en compte què necessiten realment. Nosaltres, com a famílies, volem treballar per ells, però necessitem la seva veu”.

El 2 d’abril es presenta així no només com una jornada simbòlica, sinó com una oportunitat per avançar cap a una societat més inclusiva, informada i compromesa amb la diversitat.