Cerdanyola, municipi fundador de l'Associació per a la Gestió Pública de l'Aigua

Els Ajuntaments de Cerdanyola, Barcelona, Badalona, El Prat del Llobregat, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa han presentat avui  l’Associació de Municipis per a la Gestió Pública de l’Aigua. L'objectiu és avançar cap una gestió de l’aigua que garanteixi el seu accés universal i assequible a tota la ciutadania i no permeti la manca de subministrament a cap persona per motius econòmics o socials.

Els alcaldes de les 7 poblacions, entre ells el de Cerdanyola, Carles Escolà, han firmat aquest matí un protocol d’intencions per al compromís de la creació de la xarxa articulada com a associació de municipis, però oberta a ens supramunicipals, sectors acadèmics i societat civil organitzada.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, amfitriona de la firma, ha remarcat que l'aigua és "font de vida i benestar", però les institucions s'han desresponsabilitzat durant massa temps de la seva gestió, majoritàriament en mas privades des de fa prioritat ha de ser garantir el compliment d'un dret humà assegurant l'accés a l'aigua:

Els batlles apunten que el nou model de gestió pública va lligat a la promoció de noves formes de control social que garanteixin la transparència, la informació, la rendició de comptes i la participació ciutadana efectiva. L’ens públic gestor d’aquests serveis haurà de rendir comptes de les seves activitats i actuacions, tant als poders públics com a la ciutadania.

Fixar preus, recuperar el control

En aquest sentit, l'alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, indica que un dels objectius és assegurar que ningú quedi sense accés a l'aigua per motius econòmics i recuperar el control d'una gestió que permetria, de forma participada, fixar el preu o decidir les inversions en infraestructures. Així, Colau ha avançat que els estudis que s'estan realitzant a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) indiquen que la remunicipalització permetria un estalvi d'un 10% del cost als usuaris.

Escolà insisteix que el model de gestió pública és el més just, tot i les dificultats que han d'afrontar els municipis per "nedar contra la corrent de les privatitzacions" realitzades durant molts anys. En aquest sentit, l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, indica que es recupera un vella reivindicació del moviment veïnal des de fa dècades que "incomoda les elits" i Jordi Ballart, l'alcalde de Terrassa, on desembre va acabar la concessió de 75 anys a l’empresa privada Mina Aigües Públiques i que està impulsant la remunicipalització, destaca el compromís que han assumit els Ajuntaments sobre la pobresa energètica, contra els desnonaments o a favor de les persones refugiades amb unes polítiques que "aposten per la globalització dels drets de les persones per davant dels interessos financers". Igualment, Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, cal garantir l'accés a aigua i energia en condicions d'equitat amb la regulació dels preus. 

Les set poblacions, de les quals El Prat ja fa gestió pública des de 1988 segons destaca el seu alcalde, Lluís Tejedor, recuperant els aqüífers que estaven sobreexplotats i descontaminant les aigües del riu Llobregat i les platges del municipi, mostren el seu compromís d'avançar cap a una gestió pública del cicle integral de l'aigua i esperen que aviat l'associació tingui més municipis formants, al temps que està oberta a altres institucions i col·lectius socials. L'associació es compromet a recolzar a tots aquells municipis que vulguin apostar per aquest model de gestió, aportant-los assistència, coneixement i acompanyament perquè, segons indica Juli Fernández, alcalde de Sabadell, cal reforçar el consens polític i ciutadà per tenir totes les eines possibles per fer realitat que la ciutadania i els Ajuntaments puguin decidir sobre un bé indispensable. 

Els municipis signants destaquen que aquest tipus de serveis s’han de prestar de forma eficaç, i alhora, els beneficis de l'activitat han de retornar a la societat, per millorar el servei, així com millorar la qualitat de l’aigua retornada al medi ambient.

Sentència metropolitana

La presentació de l'associació s'ha fet coincidir amb la commemoració, avui del Dia Mundial de l'Aigua, i arriba un any després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·lés la concessió per gestionar l’aigua en baixa -la que arriba a les llars metropolitanes- a una societat controlada pel grup Agbar -amb un 70% des les accions davant el 15% de AMB i un altre 15% de la societat de La Caixa Critèria-. L'anul·lació de la concessió va venir motivada perquè no es va justificar que es fes sense concurs públic, però la resolució no és ferma i està pendent del recurs presentat `per Agbar davant el Tribunal Suprem.

No obstant això, Carles Escolà considera que la sentència obre una oportunitat que els municipis metropolitans no poden desaprofitar, al temps que Colau avança que s'estan realitzant estudis i preparatius per impulsar  la remunicipalització, però caldrà esperar a que hi hagi sentència ferma.

L'Ajuntament de Barcelona ha fet la retransmissió de la roda de premsa de presentació al seu canal YouTube, però la conferència informativa ha començat amb retard. Per això cal avançar al minut 23 per veure-la.