Cerdanyola participa en l'estudi d'ADN més important realitzat fins ara per indagar sobre el campaniforme

Un article publicat a la revista Nature, basat en l'estudi d'ADN antic més important realitzat fins a l'actualitat, demostra que la difusió de la cultura campaniforme va ser un fenomen molt complex i cruent. Cerdanyola ha participat en la investigació aportant les restes humanes del hipogeu del carrer de París, el que de retruc suposa tenir datacions de Carboni 14 d'una gran utilitat.

La cultura campaniforme es va desenvolupar a finals del Neolítico y durant l'edat del Coure i del Bronze, generant el debat científic sobre si aquesta propagació va ser merament cultural o causada per fenòmens migratoris. L'estudi genètic, que ha coordinat des de Harvard el genetista David Reich i en el qual han participat 144 científics d'Europa i Estats Units, determina que la cultura campaniforme es va difondre des de la Península Ibèrica transmesa com idea cap a França, Alemanya, Polònia i Itàlia.

El director del Poblat Museu Ibèric de Ca n'Oliver, Joan Francès, explica que l'aportació de Cerdanyola a l'estudi han estat sis individus procedents de l'hipogeu del carrer de París, "un dels jaciments més importants d'Europa per la seva configuració, ja que permet viatjar cronològicament per tres segles d'Història, al llarg de tot el campaniforme". L'anàlisi dels sis individus del carrer de París permet concloure que "es tracta d'un mateix grup poblacional que adopta el campaniforme i al llarg del temps va evolucionant, el que es pot aplicar a la tesis general de l'estudi a nivell europeu".

L'article publicat a Nature valida, tal com diu Francès, la hipòtesis de que el campaniforme és la circulació de determinats elements vinculats al prestigi social i que la població d'una part d'Europa és més homogènia del que es podria pensar.

L'altra gran troballa de l'estudi té relació amb les illes britàniques, on es demostra que la població autòctona del neolític és substituïda en un 90% per poblacions centreeuropees de cultura campaniforme, que pràcticament extermina a la població masculina de les illes.