Cerdanyola per la Independència es presenta mostrant la cara fosca del 92
13 de juliol de 2012 a les 0:00La projecció del documental 'Operació Garzón. 20 anys després' que analitza la detenció, tortures i empresonament de 50 militants de l'independentisme català sota la legislació antiterrorista entre juny i juliol de 1992, mentre es celebraven els Jocs Olímpics de Barcelona, servirà, el pròxim dia 25, per presentar públicament la nova associació Cerdanyola per la Independència que recull el relleu del col.lectiu Cerdanyola Decideix que va organitzar la consulta popular sobre la independència de 2010.
Cerdanyola per la independència neix amb l'objectiu de treballar per la creació d'un estat "lliure, socialment just i econòmicament pròsper", segons indica Bernat Gaston, que remarca que, per assolir-ho, "una eina imprescindible" és la independència de Catalunya. Segons Gaston, l'entitat, que forma part de l'Assemblea Nacional de Catalunya, vol impulsar la Marxa per la Independència amb diverses activitats per conscienciar el major nombre de ciutadans possible perquè participin en la manifestació de l'11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, sota el lema Catalunya: nou estat d'Europa, que es farà a Barcelona. L'entitat vol impulsar un referèndum vinculant sobre la independència, si és possible al 2014, ja sigui a través del Parlament o dels municipis.
L'anomenada operació Garzon va consistir en la detenció de 45 persones vinculades al moviment independentista català per presumpta pertinença a l'organització armada Terra Lliure. Costa denuncia que l'operació, dirigida pel jutge Baltasar Garzón, es va precipitar per la por a que els col.lectius independentistes utilitzessin els Jocs Olímpics del 92 per mostrar Catalunya com a "nació oprimida". El 1995, 25 dels detinguts van ser jutjats i 18 condemnats per pertinença a l'organització armada, però es van produir denúncies de tortures de 17 dels detinguts. Això va obrir un procés judicial que va arribar al Tribunal Europeu dels Drets Humans el 2004 i que va condemnar l'Estat Espanyol per haver-se negat a investigar les denúncies de tortures.