Cerdanyola podria deixar de ser partit judicial

Cerdanyola podria deixar de ser cap de Partit Judicial si prospera l'informe aprovat pel Consell General del Poder Judicial que planteja la fusió dels partis de Cerdanyola i Sabadell i una segona fusió dels partits de Terrassa i Rubí. Els jutjats es mantindrien a l'edifici de La Pedrera, a Canaletes.

La proposta del màxim òrgan de govern del Poder Judicial planteja la necessitat d'agrupar partits amb l’objectiu de guanyar eficàcia i estalviar diners. Així, el document contempla la reorganització dels 431 partits judicials existents al conjunt d'Espanya i la seva reducció a 190. Els Tribunals Superiors de Justícia de cada comunitat autònoma disposarà de tres mesos per presentar suggetiments i aportacions".

En el cas de la comarca del Vallès Occidental, aquesta reorganització suposaria passar de quatre a dos partits judicials. Actualment Cerdanyola és cap d'un d'aquests partits amb 8 jutjats que atenen una població de 174.605 persones –la ciutadania de Cerdanyola, Barberà, Ripollet, Montcada i Reixac i Badia- i es fusionaria amb el partit de Sabadell, que disposa de 13 jutjats per atendre 307.077 persones. En total, el nou partit judicial agrupat atendria 481.682 persones.  Això també afectaria els altres dos partits judicials del Vallès Occidental creant-se un de nou que aglutinaria 404.848 persones amb els 237.000 usuaris dels 12 jutjats de Terrassa i els 167.559 dels 8 de Rubí. Al conjunt de Catalunya es passaria de 49 a 29 partits judicials i a la província de Barcelona de 23 a 13.

El Consell General del Poder Judicial argumenta que aquestes fusions no afectarien la qualitat del servei ni comportaria el tancament de cap jutjat, sinó que, al contari, seria una mesura per guanyar en eficiència i en estalvi de recursos humans i mitjans materials.

La Generalitat diu que no

No obstant això, el departament de Justícia de la Generalitat ja ha recordat que l’estudi del CGPJ "no té cap validesa jurídica i la seva aprovació per part del Ple del Consell no tindrà efectes pràctics". Des de la Generalitat es destaca que la llei indica que l’última paraula a l’hora de canviar aquesta divisió territorial depèn de les comunitats autònomes i que el Poder Judicial “no té competències per definir la demarcació”.

Des del departament de Justícia insisteixen que no han iniciat cap preparació de proposta de modificació de la demarcació dels partits judicials, cosa que li correspondria perquè és una competència de la Generalitat. El departament considera que "actualment és impossible valorar la planta necessària i la demarcació més convenient, davant dels anuncis fets pel ministre de Justícia sobre les modificacions legislatives que té la voluntat d’endegar en aquesta legislatura, les quals han d’afectar radicalment l’estructura judicial" de tot l’Estat.

Per al CGPJ, la distribució territorial actual impedeix que hagi jutjats i serveis especialitzats en tots els partits judicials. Els partits judicials abasten un radi de 15 quilòmetres, per l'habitual, i 50.000 habitants. Es proposa augmentar aquesta àrea, perquè abasti 100.000 habitants i amb el límit que no es trigui més d'una hora de viatge fins al cap del partit judicial amb les infraestructures existents –requisits que ja compleix el partit de Cerdanyola-.

La proposta del Consell reduiria de 431 partits judicials a una xifra entre 190 i 200 partits judicials, es distribuirien els recursos humans i materials existents i s'implantaria una organització col·legiada dels Jutjats, "de manera que tots ciutadans rebin la mateixa atenció especialitzada, visquin on visquin".

La proposta de nou mapa manté els jutjats actuals i amplia les àrees judicials perquè els jutjats abastin un territori més ampli i "poder així donar un servei especialitzat" a la ciutadania.