Cerdanyola presentarà un estudi sobre les necessitats d'infraestructures del transport per millorar la mobilitat metropolitana

El plenari del Consell Municipal de Mobilitat debatrà el mes vinent l'estudi sobre les necessitats de futur de les infraestructures viàries i ferroviàries de la comarca abans de la seva aprovació. L'objectiu és que l'estudi, que realitza l'arquitecte Manel Larrosa, sigui una eina perquè Cerdanyola defensi els seus posicionaments de mobilitat a l'Àrea Metropolitana i el conjunt de Catalunya.

L'alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, i el regidor de Territori, Rafael Bellido, afirmen que "és transcendent que la ciutat tingui una opinió clara" sobre la mobilitat i les infraestructures del transport i l'estudi de Manel Larrosa i el debat al Consell de Mobilitat persegueixen analitzar la situació per proposar alternatives amb arguments de pes. L'estudi permetrà avaluar millor les inversions necessàries en transport públic i en infrastructures. Segons els responsables municipals, el primer semestre de 2007 és el millor moment per fer aquesta anàlisi perquè s'està debatent el Pla Territorial Metropolità (PTM) i s'ha de revisar el Pla d'Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC).

Deixar sentir la veu de Cerdanyola

Morral manifesta que en aquest context "la veu de Cerdanyola és important" per la seva posició geogràfica de centralitat metropolitana i per les mancances existents que provoquen col.lapses al territori. Morral manifesta que, en aquest sentit, és important comptar amb la representativitat del Consell de Mobilitat i la solvència tècnica dels estudis realitzats.

L'alcalde, en roda de premsa avui a la Sala de Plens de l'Ajuntament, indica que altres elements a jugar en aquesta relació amb la planificació d'infraestructures són l'interès de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en plantejar solucions conjuntes als problemes de mobilitat i el desenvolupament de la Plana del Castell.

Al.legacions al PITC

Aquest debat es produeix quan el Govern d'Entesa de la Generalitat planteja una revisió del PITC aprovat per l'anterior Consell Executiu i al qual l'Ajuntament de Cerdanyola havia presentat al.legacions. Bellido indica que el posicionament municipal tenia com a premisses descartar qualsevol nova autopista, autovia o carretera, prioritzar les inversions en transport públic, millorar la xarxa viària ja existent i i plantejar actuacions en les millores de connexions entre la B-30, l'AP-7, la C58 i la N150. Segons Bellido, la millora de connexions faria inviable projectes con el del Vial Interpolar perquè afavorir els accessos als vials ja existents és una millora molt important per a la mobilitat comarcal i metropolitana.

Morral destaca que els estudis que impulsa Cerdanyola volen donar suport a la promoció del transport públic per fer-ho competitiu "en temps i cost" amb el transport privat.

En el moment de presentar les al.legacions els responsables municipals consideraven que el principal dèficit de la mobilitat metropolitana és la mancança de transport públic i les al.legacions perseguien potenciar la connexió entre Cerdanyola i Barcelona, però també amb la resta de poblacions de l’entorn amb una aposta ferroviària on el túnel d’Horta sigui l’última opció i com a connexió amb transport públic. El govern municipal proposava a la Generalitat la desclassificació de la Via de Cornisa i plantejaven com a alternativa al Vial Interpolar la modificació dels accessos a la B-30 per tal de garantir la fluïdesa del trànsit.

El Pla d'Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC)

L'assessor de la Comissió de Grans Infraestructures del Consell Municipal de Mobilitat Maties Serracant destacava avui que l'aprovació del PITC planteja actuacions en dues fases: una primera fins al 2010 amb actuacions ja programades i una segona, on s'inclouen la majoria de projectes que afecten Cerdanyola, amb actuacions a executar a partir de 2016 que requeriran d'un procés d'avaluació ambiental. Les infraestructures que afectin zones de declarada de protecció especial hauran de comptar també amb un estudi atmosfèric.

Pel que fa als diferents projectes que afecten Cerdanyola, pel que fa a la xarxa ferroviària el PITC contempla la possibilitat d'un túnel d'Horta ferroviari a través del projecte Ampliació de la connexió ferroviària a Barcelona des del Vallès, però s'hauria de determinar amb més detall aquest projecte dina la revisió del Pla Director d'Infraestructures (PDI). La planificació també parla d'un tren-tramvia per al Vallès Occidental de forma inconcreta on, apunta Serracant, potser s'inclou Cerdanyola, i del ramal d'alta velocitat del Vallès amb un pressupost de 340 milions d'euros i de l'adaptació de la via Castellbisbal-Mollet -per on passa la línia C7- a l'ample internacional.

En relació a la xarxa viària, el PITC proposa dissenyar el Vial Interpolar integrada a l'estructura urbana i adequada per donar suport al transport urbà i el projecte principalment per a la segona fase, a partir de 2016, en què s'invertirien 119 dels 140 milions total de pressupost. Es proposa reconsiderar el traçat reservat per a la Via de Cornisa per evitar que afecti Collserola i fer en una primera fase el tram La Llagosta-Cerdanyola amb enllaç per a la C58 i a partir del 2016 el tram El Papiol-Cerdanyola -passant l'estudi d'impacte ambiental corresponent-. Pel que fa al túnel d'Horta, Serracant manifesta que  no apareix explícitament al text del PITC però si que apareix als plànols dibuixat com una fletxa amb un import de 220 milions d'euros que coincideix amb el consignat per aquest projecte a la primera versió del PITC. Altre actuació prevista al pla és la realització de calçades laterals a la C58 al tram Barberà Terrassa.

Al capítol de transports públics, Serracant també indica que es plantegen nous carrils per autobús, un d'ells a la C58 entre Sabaddel i l'avinguda de la Meridiana de Barcelona i la creació d'estacions autobusos a diferents localitats, entre elles Cerdanyola. En aquest aspecte també es planteja fer aparcaments dissuasoris i fer intercanviadors ferroviaris a la zona de l'Hospital General de Catalunya amb connexió Renfe-Ferrocarrils de la Generalitat i al sector Cerdanyola-Barberà per a la connexió de diverses línies de Renfe.