Cerdanyola Ràdio, finalista en els Premis de Comunicació Local
14 de març de 2011 a les 0:00El programa 'Les veus de la memòria' de Cerdanyola Ràdio és un dels espais finalistes al premi Rosalia Rovira, el guardó al millor programa d’una emissora de ràdio municipal que atorga la Diputació de Barcelona.
Els finalistes del Rosalia Rovira dels Premis de la Comunicació Local són, a més del programa de Cerdanyola Ràdio, El club de les oportunitats -Ràdio Bonmatí-, M’expliques un conte -Olesa Ràdio-, Pa ciència la nostra -Sants 3ràdio-, i Cues de pansa -Ràdio Canet-.
El programa Les veus de la memòria-Cerdanyola en guerra va ser un espai setmanal que al llarg d'11 capítols va fer un repàs a la importància històrica del temps que va de la proclamació de la República al 1931 a l'inici de la dictadura franquista. La direcció del programa va anar a càrrec de Toni Àlvaro i Xavier Poza amb la participació de l'equip tècnic de l'emissora.
Les veus de la memòria formava part del cicle d'activitats Cerdanyola en guerra que va organitzar el Servei de Patrimoni Cultural de l'Ajuntament de Cerdanyola, entre els dies 19 de gener i 6 de maig de 2010, amb la col.laboració de diverses entitats de la ciutat (Vespres literaris, Passi-ho bé Teatre, Cineclub Xiscnèfils, Àula de Teatre de l'Ateneu, entre d'altres).
L'espai iniciava les seves emissions el 26 de gener de 2010, data de commemoració del 71è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Cerdanyola al 1939. Al llarg dels seus 11 capítols, Les veus de la memòria va comptar amb la participació d'historiadors locals com Joan Francès, Josep Lluís Negreira o Miquel Sánchez; especialistes en l'època com Joan Villarroya, Assumpta Montellà o Xavier Domènech; la coordinadora de Cerdanyola en guerra, Marta Argelagués; el director del Memorial Democràtic, l'historiador Miquel Caminal; l'autor de l'obra teatral Carmeta, una dona de Cerdanyola, Andreu Córdoba; entre molts altres testimonis i va recuperar el testimoni de persones anònimes fins aquell moment que van viure els convulsos anys 30 i 40.
Els diferents capítols, prioritzant el punt de vista local però amb contextualització de cada tema, van abordar:
1. Presentació del programa Cerdanyola en guerra. Recordatori de l'entrada de les tropes franquistes a Cerdanyola el 26 de gener de 1939.
2. La II República.
3. La guerra civil des d'un punt de vista militar.
4. La violència a la reraguarda.
5. La vida quotidiana durant el temps de guerra.
6. La internacionalització del conflicte.
7. Cultura popular durant la guerra.
8. Guerra i revolució.
9. L'exili.
10. Primers anys de la postguerra. Efectes a la ciutat.
11. La Dictadura.
Els altres Premis de la Comunicació Local
El jurat de la trentena edició dels Premis de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona ha escollit els 35 finalistes, d’entre les 154 candidatures que s’hi van presentar. Els premis es lliuraran el 25 de març al Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa.
Les diferents categories són: Premi Arrel a la millor publicació municipal; Premi Innova a la millor iniciativa municipal en el camp de les noves tecnologies; Premi Miramar al millor programa d’una TV local; Premi Diputació al millor programa de ràdio d’una emissora municipal d’Espanya; Premi Tasis Torrent, al millor treball periodístic i a la millor iniciativa en l’àmbit de la premsa local i comarcal; i l'esmentat Rosalia Rovira al millor programa de ràdio municipal.
Per finalitzar, els membres del jurat han acordat també atorgar el Premi d’Honor a Maria Eugènia Ibàñez, per la seva llarga trajectòria periodística al servei de la informació de proximitat. Teodor Garriga, Avel·lí Artís Gener 'Tísner', Josep María Huertas, Teresa Pàmies, l'ACPC, Josep Maria Espinàs o Josep Pernau, són altres noms que han rebut aquesta distinció.
El jurat dels Premis de la Comunicació Local de la Diputació de Barcelona està integrat per Josep M. Martí, Javier Belmonte, Josep Carles Rius, Maria Carmen Juan, Neus Bonet, Francesc Triola, Montserrat Armengou, Ana Maria Bordas, Xavier Casinos, Salvador Alsius, Dídac Boza, Antoni Esteve, Marta Continente i Carme Pérez.