Cerdanyola recorda els seus deportats als camps nazis amb una placa al Memorial de Gusen

La delegació cerdanyolenca que participa als actes per la commemoració del 80 aniversari de l’alliberament dels camps d’extermini nazis al finalitzar la II Guerra Mundial ha col·locat una placa recordant els quatre deportats de la nostra ciutat - Amadeu Comas, Juan Gómez, Miguel Garcia i Lluís Castells- al Memorial creat a un dels antics crematoris del camp de concentració de Gusen.

La delegació cerdanyolenca, formada pels alumnes de l’institut Forat del Vent Noa Obispo, Samuel Amelines, Abril Gómez i Mariam Zitouni i la seva professora Anna Alarcón i la regidora de Memòria Democràtica, Pilar Adell, i la tècnica del Museu d’Història de Cerdanyola Marta Argelagues,  ha col·locat aquest 10 de maig una placa en memòria dels quatre veïns de la ciutat que van ser deportats al camp d’extermini de Mauthausen. Només un d’ells, Amadeu Comas, va sobreviure i la setmana passada s’instal·lava una stolperstein, una pedra de memòria, davant la seva casa, al carrer de Santa Anna, amb l’objectiu de col·locar altres tres en record dels altres tres deportats.

La col·locació de la placa a Gusen, que han fet els joves Noa Obispo i Samuel Amelines, ha estat un dels punts més destacats de la segona jornada de participació en els actes internacionals de commemoració de l’alliberament del camp d’extermini de Mauthausen-Gusen, una iniciativa de l'Amical de Mauthausen que forma part del projecte Mai Més, xarxa de memòria a la qual l'Ajuntament està adherida amb l’objectiu de potenciar, com a línia de treball municipal a Cerdanyola, la recerca, la commemoració i la difusió de la memòria de la deportació .

La placa s’ha col·locat al Memorial de Gusen, construït en forma de cub al voltant d'un dels antics forns crematoris. Dins el cub hi ha una enorme quantitat de plaques commemoratives en record de moltes de les víctimes de KZ Gusen, camp on van morir més de 37 000 persones i que està considerat el camp més terrible del sistema Mauthausen. El Memorial 'aixeca molt a prop d'un dels edificis que avui perduren, la trituradora de pedra de Granitwerke Mauthausen, mantenint així el record de la dimensió industrial de la destrucció mitjançant el treball dels presoners dels camps de concentració.

En aquesta segona jornada, la delegació de Cerdanyola ha visitat el camp de concentració KZ Ebensee, un Kommando o camp annex de Mauthausen que, segons explica la professora de l’institut Forat del Vent Anna Alarcón, tenia com objectiu proporcionar mà d’obra esclava per a la construcció d’enormes túnels que havien d’allotjar la producció bèl•lica dels coets V2 i mantenir-los així lluny dels bombardejos dels exèrcits aliats.  Allà, l’alumnat cerdanyolenc han fet un homenatge a Francesc Batiste Baila, un dels supervivents del l’horror  nazi que va estar internat a Mauthausen des de 1941 a l'alliberament del camp i que va escriure el llibre El sol se extinguió en Mauthausen i va fer nombrosses conferències d'informació i denúncia de les actuacions dels nazis. En aquest acte als túnels d'Ebensee, es feia també una encesa d’espelmes i les Amicals de Mauthausen italiana i espanyola cantaven el Bella Ciao dels partisans transalpins i el Cant a la Llibertat de José Antonio Labordeta.

A la primera jornada d’aquest seu viatge a l’horror i a la lluita contra la barbàrie, els cerdanyolencs visitaven  el Castell d'Hartheim, que entre 1940 i 1944  va passar de ser un centre de cures pels malalts a convertir-se en una de les sis instal·lacions utilitzades pels règim nazi per l'assassinat sistemàtic de les persones considerades no aptes; van dipositar clavells al monument a les víctimes a l’estació de tren de Mauthusen; i van visitar la casa d’Anna Pointner, la dona que va amagar els negatius de les fotos que Francesc Boix havia fet al camp de concentració de Mauthausen i que després van ser un element essencial en els judicis de Nuremberg.