Cerdanyola recordarà dissabte les víctimes del terrorisme

Un acte institucional commemorarà a Cerdanyola aquest dissabte, 11 de març, el Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme. L'acte es realitzarà a les 13 hores a la plaça de l'avinguda Sant Iscle, davant del monòlit que recorda les víctimes dels atemptats de Madrid de l'11 de març de 2004.

Una sèrie de 10 explosions simultànies a tres trens de rodalies de Madrid provocava l'11 de març de 2004 la mort de 191 persones i més de 2000 ferits de diversa consideració. El Parlament Europeu va aprovar l'endemà declarar aquella data com la del Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme. La massacre va colpir i commocionar la ciutat de Cerdanyola que va fer una de les manifestacions més multitudinàries que es recorden a la ciutat. L'any següent, la col·locació d'un monòlit en memòria de les víctimes i la plantada d'un cirerer d'arboç -l'arbre simbòlic de Madrid- comptava amb la presència de la presidenta de l'Associació 11M, Pilar Manjón, mare d'un dels morts en l'atemptat.

Aquell monòlit serà aquest dissabte l'escenari de l'acte institucional de l'Ajuntament de Cerdanyola per commemorar l'11M, Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme, tal i com es va acordar amb l'aprovació d'una moció, presentada pel grup de Ciutadans, al Ple municipal del mes de febrer.

L'acte comptarà amb la lectura d'un manifest que recorda l'atemptat de Madrid, però també que el terrorisme és una " xacra que ve afectant diferents països de tot el món des de fa ja massa temps i que s'ha intensificat en els últims anys amb noves formes de violència". El manifest recorda la commoció viscuda a Cerdanyola aquell 11 de març de 2004 i destaca que es mantindrà un minut de silenci en record de les víctimes de Madrid i " en el de totes les altres persones a les que, en diferents moments i llocs, la violència indiscriminada contra civils segueix duent-se de manera bàrbara i injusta, amb la convicció que els qui la practiquen mai aconseguiran els seus objectius, ni ens faran retrocedir en els nostres valors com a societat".

Manifest del Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme

Avui commemorem el Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme. Una xacra que ve afectant diferents països de tot el món des de fa ja massa temps i que s'ha intensificat en els últims anys amb noves formes de violència.

Avui fa 13 anys, un 11 de Març de 2004, es produïa el pitjor atemptat que es recorda a l'Europa continental. Sobre les 07:36 d'aquell matí, es van produir en pocs minuts deu explosions que van causar 191 morts i més de 2000 ferits en diferents estacions ferroviàries de Madrid, començant per la d'Atocha. Víctimes innocents de la barbàrie terrorista.

Després d'aquests successos, la Unió Europea va decidir consagrar aquest dia per al record de totes les víctimes dels diferents atacs que, lamentablement, se segueixen succeint. En el ple de febrer d'enguany, els representants de la ciutadania van decidir amb gran consens commemorar aquest dia d'ara endavant, per expressar la nostra solidaritat amb els que han patit i pateixen per aquests actes.

A Espanya, que ha patit en elevat grau les conseqüències del terrorisme, es van succeir les mostres de suport i solidaritat amb les víctimes de Madrid. En la nostra ciutat, es va inaugurar amb un solemne acte aquesta placa i monument per al record de tots aquells que injustament van perdre la vida aquell dia. Un atac que va colpejar la capital espanyola, i que es va endur a persones de 17 nacionalitats i totes les edats que aquell dia anaven a la feina, a l'escola o a l'institut.

Avui com aquell dia de fa 13 anys, i acostumats a veure pels mitjans com se segueixen succeint atacs a la població civil que segueixen produint víctimes a tot el món, ens reunim de nou en aquest lloc en el qual Cerdanyola va expressar el seu dol amb les víctimes dels atemptats de l'11 de Març, i mantenim un minut de silenci en el seu record, i en el de totes les altres persones a les que, en diferents moments i llocs, la violència indiscriminada contra civils segueix duent-se de manera bàrbara i injusta, amb la convicció que els qui la practiquen mai aconseguiran els seus objectius, ni ens faran retrocedir en els nostres valors com a societat.