Cerdanyola s'adhereix a l'AMI en un Ple maratonià amb més debat polític que de gestió

L'adhesió definitiva de l'Ajuntament de Cerdanyola a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), la col·locació de dues banderes estelades a l'entrada de la ciutat, la retirada del retrat del rei de la sala de plens, la personació de l'Ajuntament en el procediment judicial del cas Altis i el procés de participació sobre la segregació de Bellaterra van ser els grans temes debatuts a la sessió plenària que ha tancat el curs polític a Cerdanyola i que va abordar també el rebuig a la Llei de Telecomunicacions o la pròrroga d'un any a les concessions de dues de les escoles-bressol municipals de la ciutat.

L'Ajuntament de Cerdanyola forma part definitivament de l'AMI després de l'aprovació al Ple municipal de l'adhesió a l'entitat en un ple maratonià que acabava a les dues de la matinada -el ple va arribar a ser trending topic a Catalunya-. Compromís, ERC, CiU i ICV/EUiA/MES destaquen el compliment d'un compromís electoral dins el procés sobiranista que viu el país en defensa de la seva dignitat, mentre PSC, C's i PP consideren que suposa una fractura a Cerdanyola que afectarà a la convivència a la ciutat.

L'alcalde, Carles Escolà, remarca que els quatre grups que van votar a favor ho portaven al seu programa com una prioritat per treballar perquè el poble de Catalunya tingui plena sobirania i llibertat. En aquest sentit s'expressava també el portaveu de Convergència, Josep Grau, tot destacant que l'AMI és fruit de la defensa de la dignitat. Esquerra i Iniciativa mostraven la seva satisfacció per l'acord. Des d'ERC, Daniel Mallén comentava que les lleis les fan els pobles i les persones, defensant la legitimitat del procés i de la majoria del ple que vol explorar aquesta via, la de la independència.

Per la seva banda, el PSC indica que l'associació té per objectiu una fractura social i proposava fer una consulta ciutadana sobre el tema sense presses. En aquest sentit també s'expressava la portaveu de C's, María Valle, que assegurava que la ciutadania de Cerdanyola no és majoritàriament independentista. Des del PP, Manuel Buenaño criticava els 5.000 euros de despesa que suposarà l'adhesió i anunciava un recurs Contenciós-Administratiu quan es faci efectiu el pagament.

Prèviament, al plenillo ciutadà havia intervingut un representant de Societat Civil Catalana, Alfred Sobirana, que denunciava que l'Ajuntament es sotmetia a una entitat profundament antidemocràtica que trenca la neutralitat de les institucions i que podia afectar a la convivència en una ciutat sempre respectuosa amb la pluralitat.

Aquest col·lectiu va desplegar les banderes catalana i espanyola durant la seva intervenció, i amb banderes va arribar el segon debat sobre el tema quan s'aprovava la proposta de l'ANC de col·locar dues banderes estelades a rotondes d'entrada a la ciutat i visibles des de l'AP7 i la C58.

El portaveu socialista, Víctor Francos, assenyalava que era un greu error instal·lar símbols que divideixen la ciutadania perquè la bandera estelada només representa a una part de la ciutat i suposa una imposició.

Des del PP es proposava instal·lar dues senyeres i no dues estelades i els grups favorables responien que l'estelada és un símbol d'una lluita per la llibertat que cal reivindicar. La portaveu d'ERC, Helena Solà manifestava que també hi ha altres símbols a la ciutat amb els que no tothom s'identifiquen i s'imposen, com les banderes espanyoles a l'Ajuntament.

Parlant de símbols, el retrat del rei Felip VI no tornarà a aquest lloc de la sala de plens al rebutjar-se la moció de Ciutadans i PP que així ho demanava en compliment de la Constitució i la legislació vigent. Als vots contraris de Compromís, Esquerra, Convergència i Iniciativa s'afegia l'abstenció del PSC en considerar que es tractaven massa temes al Ple que eren postureig mediàtic sobre temes que no abordaven els problemes de la ciutadania.

Pròrroga del contracte de les escoles-bressol Montflorit i Cordelles

En temes de gestió va destacar especialment la pròrroga d'un any al contracte de gestió de les escoles-bressol municipals Montflorit i Cordelles davant la suspensió de la licitació del nou contracte per les reclamacions de treballadors que denunciaven diferències salarials entre les diferents escoles.

La regidora d'Educació, Elvi Vila, explicava que s'aprofitarà aquest any també per obrir un debat sobre el model d'escoles-bressol i la seva gestió, mentre l'anterior responsable d'Educació en el passat govern, Maria Reina, defensava el model de Cerdanyola com òptim i entre els millors de Catalunya i el portaveu socialista criticava el vot favorable d'Iniciativa quan el punt qüestionava la política d'escoles-bressol que havia tirat endavante però si s'ha de millorar cap problema en fer pròrroga. Però defensa qualitat model escoles. Per la seva banda, des d'ERC, la seva portaveu, Helena Solà, defensava l'oportunitat de la pròrroga per debatre el model de gestió i pedagògic de les escoles-bressol:

En temes econòmics, el refinançament d'un prèstec amb un estalvi de 116.000 euros o el Pla econòmic financer a què obliga la llei perquè l'Ajuntament compleix amb tots els paràmetres tret de la regla de despesa a causa de les inversions realitzades, especialment en el pla Urban, van fer que el PSC defensés la gestió realitzada en el passat mandat com de sanejament i recuperació de les finances municipals, mentre l'actual govern criticaven el deute com excessiu, tot i que la normativa digui que es pot augmentar.

Més mocions: antenes, TTIP, Bellaterra, cas Altis...

Tornant a les mocions, per unanimitat el Consistori mostra el rebuig a la Llei de Telecomunicacions i es planteja fer un mapa per situar llocs on no pot haver antenes de telefonia mòbil. També amb gran majoria s'aprovava l'oposició a l'Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió, més conegut per les sigles TTIP.

Després de diverses esmenes al text plantejades en el propi debat, si que es va aprovar una moció de Ciutadans per obrir una mesa de treball per elaborar un pacte contra la corrupció i la transparència, en canvi es va rebutjar la moció de Ciutadans per considerar il·legal el procés participatiu obert a Bellaterra sobre la segregació de Cerdanyola, que el president de l'EMD, Ramon Andreu, informava que vol seguir l'exemple de pobles com Maristany i comarques com el Moianès.

La portaveu de Ciutadans remarcava que és un tema de gran transcendència que afecta a la totalitat del municipi però només podrà particpar el veïnat de Bellaterra, mentre PP s'unia a Compromís, Esquerra, Convergència i Iniciativa en considerar que no e spoden oposar a que la ciutadania participi en un procés que, a més, no és vinculant. L'alerta l'aixecava el socialista Víctor Francos quan posava de manifest conseqüències econòmiques i polítiques demolidores d'una possible segregació de Bellaterra:

L'Ajuntament es personarà en el procediment judicial que investiga els contractes amb la Federació Catalana d'Handbol per a la gestió de l'Altis i la piscina de Montflorit. Des del PP, Rosendo Calet parlava clarament "d'il·legalitats" en el procés i afirmaven que s'ha perjudicat econòmicament l'Ajuntament amb pagaments de 674.000 euros en dos anys quan el pitjor escenari previst plantejava 400.000 en quatre.

Esquerra, Ciutadans i Compromís votaven a favor tot i que el partit del govern considerava que no està clar que s'hagi perjudicat l'Ajuntament, cosa que provocava que Iniciativa afirmés no entendre la seva postura perquè els informes jurídics indiquen que l'Ajuntament no es pot personar si no demostra haver estat perjudicat. Tant Iniciativa com Convergència consideren que s'està fent una actuació política en un cas on hi ha irregularitats però en cap cas una actuació de mala fe.

Finalment, i presentada per ERC per via d'urgència, s'aprovava per unanimitat un text de suport al Kurdistan i de condemna de l'atemptat terrorista de Suruç del 20 de juliol.

Plenillo

L'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència també va ser un dels temes destacats en el temps dedicat a l'audiència ciutadana; un temps que es va excedir del que és habitual amb diverses intervencions sobre temes com el dipòsit de residus Elena, el funcionament de serveis socials o la reivindicació de millores a la via pública al barri de Fontetes.

Un representant de Societat Civil Catalana intervenia al plenillo per mostrar la inquietud del col·lectiu per l'adhesió a l'AMI per considerar-la il·legítima, il·legal, costosa i d'un greu risc per a Cerdanyola. Alfred Sobirana afirmava que Cerdanyola no ha estat mai un municipi separatista, reclamava als regidors que es replantegessin l'esmentada adhesió i afirmava que si tiraven endavant amb aquest punt interposarien un contenciós administratiu.

L'alcalde Carles Escolà responia a Sobirana recordant que l'adhesió es va aprovar a un ple de 2011 i que el que ahir es sotmetia a aprovació eren els Estatuts d'aquesta associació. Escolà també explicava que aquesta acció era un compromís adquirit pel seu grup, així com d'altres, en les eleccions municipals.

Al plenillo, el ciutadà Salvador Segarra demanava al govern que presentés al ple del mes de setembre un punt per al debat pel que fa al dipòsit de residus Elena i els problemes que ha generat. Recollia la proposta l'alcalde, Carles Escolà, oferint sumar esforços amb els moviments socials perquè només des d'aquesta unitat es podran aconseguir avenços en aquesta problemàtica molt important per a la ciutat.

La majoria de grups municipals també es posicionaven a favor d'estudiar i debatre què està passant en aquest dipòsit i alguns d'ells, com ERC, afirmant que aquesta "era la crònica d'una mort anunciada" perquè ja des de fa temps que es venien denunciant greus problemes. També es reclamaven responsabilitats i, en aquest sentit, el PSC assenyalava que el dipòsit es feia durant el mandat d'ICV-EUIA, CiU i ERC al govern municipal i que en el seu dia els va ajudar a que no es cobrés l'impost de residus a la ciutadania.

Altres ciutadans de Cerdanyola denunciaven al plenillo altres situacions personals, com la d'una família que porta mesos sense subministrament elèctric a casa, i generals, com les millores a la via pública en diverses zones del barri de Fontetes.

En aquest temps dedicat a l'audiència ciutadana també es reclamava a la regidoria de Cultura que es dediqui una exposició al MAC a l'il·lustrador de la ciutat Beaumont i que aquest museu s'obri a altres estils que vagin més enllà del modernisme per esdevenir un espai que no sigui tancat i elitista.

També els sous dels polítics, i en concret del nou equip de govern, així com diverses reflexions sobre la situació política local es van posar de manifest en el plenillo.