Cerdanyola té 5.459 estrangers empradonats a la ciutat

Cerdanyola tenia 5.459 persones estrangeres empadronades a la localitat el 30 de desembre de 2005, unes 900 més que al desembre de l’any anterior. Aquesta xifra representa un 9,24 percent del total de la població local (59.064 persones), segons les dades del segon estudi Migració i ciutadania elaborat per l’Observatori Local per a la immigració i que es van presentar ahir en roda de premsa.

El regidor per a la Immigració, Alfons Escoda, acompanyat per la técnica de la regidoria, Encarna Albella i el politòleg i responsable de l’Observatori Local per la Immigració, Carles Viñas, explicava que les dades s’han extret de l’anàlisi del padró municipal. Segons Escoda, el padró és una bona eina estadística però té les seves limitacions perquè aquesta llista pública és voluntària i les dades que es faciliten no sempre són certes.

Estabilitat de la població autòctona

Cerdanyola es troba una mica per sobre de la mitjana de població estrangera de la comarca del Vallès Occidental (8,9 percent ), però per sota de la mitjana de Catalunya (11 percent ). Les dades de l’Observatori diuen que hi ha un creixement asecendent de la població estrangera, mentre que l’autòctona està estabilitzada en uns 53.500 habitants. La població estrangera presenta un creixement elevat des de fa 5 anys, a un ritme d’uns 1.000 habitants nous per any, aproximadament.

Pel que fa a l’estructura poblacional, l’estudi indica una certa igualtat entre homes i dones en el col.lectiu estranger (només 101 dones més), però no en el col.lectiu autòcton (476 dones més).

Estrangers de Llatinoamèrica

Quant a la població estrangera, actualment a la ciutat es poden trobar 106 nacionalitats diferents. Per continents, América aporta el 51,66 percent dels estrangers (2.820 habitants), Europa, el 30,45 percent (1.662 habitans), Àfrica, l’11,83 percent (646 habitants), Àsia, el 6 percent (327 habitants) i Oceanía el 0.07 percent (4 habitants).

Per orígens nacionals cal destacar que els provinents del Marroc són el col.lectiu més nombrós (497 persones), seguit de Colòmbia (443 persones), Uruguai (375), Equador (352), Romania (313), Mèxic (301), Argentina (262), Xile (216) , Polonia (209), Ucraïna (191) i la Xina (140). Cal destacar que els provinents de Romania i Polònia són el col.lectiu que més ha crescut durant l’any 2005.

Situació Econòmica dels estrangers

Una de les novetats de l’estudi és que ha intentat calcular la situació econòmica dels estrangers que arriben a Cerdanyola, en funció del PIB i de la paritat de poder adquisitiu per càpita del país d’origen. A Cerdanyola, el 56,77 percent dels estrangers provenen d’un país de poder adquisitiu baix; el 26,80 percent són d’un país de poder adquisitiu mitjà i el 16,43 percent d’un país de poder adquisitiu alt.

Població menys envellida

Pel que fa a la distribució poblacional, Cerdanyola, mostra una pirámide menys envellida que la mitjana del Vallès Occidental i que Catalunya, però segons l’estudi, és fruit essencialment per la joventut de la població estrangera, que de manera extensa, es situa en edat laboral i de reproducció (dels 24 als 39 anys).

La distibució per edats és bastant similar a la del total de la població. Tot i això, destaca el fet que la població marrioquina, la majoritària, disminueix el seu pes en els grups d’edat més avançada, fet contrari a la població uruguaiana i colombiana. L’estudi també observa com la població de l’Es¡uropa de l’Est té un paper destacat en els trams d’edat laborals (entre 18 i 44 anys).

Pel que fa al nivell d’estudis l’estudi indica que la població estrangera té un nivell molt destacat d’estudis universitaris, probablement per la vinculació de bona part de la població estrangera a la Universitat Autónoma.

No obstant això, segons va explicar Alfons Escoda, aquesta dades s’han de prendre amb cautela per diverses causes: la diferència entre conceptes dels graus entre el sistema espanyol i el de països estrangers; no és necessari demostrar el neivell formatiu quan la persona s’inscriu al padró i aquest no s’actuallitza automàticament.

Distribució territorial

Les dades de l’Observatori Local per a la Immigració assenyalen pel que fa a la distribució territorial que en la pràctica totalitat de les seccions censals (que no correspon exactament als barris), les nacionallitats d’Amèrica Llatina tenen major pes que d’altres regions i presenta una distribució força igualitària entre les seccions. També es mostra que les seccions de Fontetes i del Centre són les que presenten unes xifres majors d’estrangers, sense superar en cap cas el 21 percent . Aquestes xifres es poden considerar de moderades donada la realitat existent en altres municipis propers i barris de Barcelona, segons l’autor de l’estudi.

Com a conclusió, el regidor per a la Immigració, Alfons Escoda, va dir que la ciutat continua creixent un mica per sota de la mitjana de Catalunya amb absència de conflictes al carrer, per la no concentració de col.lectius a cap barri de la ciutat, per la pluralitat socioeconómica i de nivell cultural i per l’equilibri home-dona.

Escoda va ressaltar la importància de disposar d’aquestes dades objectives sobre la realitat social de la nostra ciutat per tal de poder aplicar amb major eficàcia i eficiència les politiques municipals,