Cerdanyola viu la dansa

Jo ballo pel mateix que canto, pinto, escric, dibuixo o recito… Ballo perquè la intuïció m’ho dicta, com l’instint els dictava als nostres avantpassats més llunyans quan pregaven perquè plogués o representaven la caça amb les seves danses. Ballo perquè la dansa és quelcom lligat al cos i a la natura, i des dels inicis de la terra ha format part de nosaltres.

Ballem perquè creiem en el seu paper transformador a la societat. Ballem perquè ho necessitem, perquè a vegades tantes emocions no hi caben dins, i ballant el cos troba la manera de sostenir-les i convertir-les en art. Ballem per connectar amb allò intangible, per sentir-nos part del tot. Ballem perquè estimem, perquè és un acte d’amor cap a una mateixa i cap als altres. I perquè, en compartir-ho, el que es genera entre tots és tan immens com impossible d’obviar.

Quan escoltem música, llegim un llibre, mirem un quadre o ballem… ens passen coses que ens remouen per dins. Ens fan sentir més vives, més presents. Ens emocionen i ens fan reflexionar sobre la nostra vida. Llavors, què seria d’una societat sense art, sense cultura?

La dansa és una disciplina artística i també una professió. Ser intèrpret és una professió. Ser coreògrafa, repetidora d’assaig, directora, pedagoga, investigadora… també. A l’estranger ho saben i ho valoren. Hem de marxar fora per poder treballar amb dignitat? Som professionals especialitzades com en qualsevol altre sector. No salvem vides, però alimentem ànimes. I sense el que fem, la vida seria més buida.

Programadores, institucions culturals i educatives: necessitem una política cultural que pensi en nosaltres. Que tornin les programacions regulars. Que la dansa sigui present a totes les escoles, de forma normalitzada. Que els espais d’assaig, creació i exhibició creixin i millorin. No deixeu que la precarietat s’ho endugui tot. Confieu en la dansa, en el nostre talent, rigor i constància. Nosaltres hi creiem. El públic també.

Deixem de banda la por a no entendre el que veiem. Tant de bo veure dansa no sigui només un exercici de confiança, sinó un plaer: el gust d’empatitzar amb els cossos de les ballarines i descobrir els universos que ens presenten.

Escoltem-nos. Escoltem dins nostre el que ens fa ballar. Si no ballem, el cos es fa petit, l’interior es va pansint i la joia de viure s’apaga. Incorporem la dansa a les nostres vides, com fan els nostres infants. Incorporem-la de forma conscient i segurament tot serà molt més agradable. Nosaltres ho tenim clar. El nostre cos i la nostra ànima ho tenen clar.

Us volem convidar a ballar. A sentir aquest amor dins vostre. A veure dansa i sortir-ne ben plens.