Cerdanyolencs tornaran demà a caminar per ''matar'' l'abat Biure de Sant Cugat

La segona edició del Camí de Justícia ha escurçat el recorregut per facilitar-ne la passejada entre Cerdanyola i Sant Cugat. L’activitat es realitzarà demà per recordar el camí que al 1351 va fer el noble Berenguer de Saltells per matar l'abat Biure de Sant Cugat.

Qui vulgui conèixer i rememorar l’assassinat de l’Abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, Ramon Arnau de Biure, la nit de Nadal de 1351, tot fent el camí que seguí el seu assassí cerdanyolenc, Berenguer de Saltells, poden fer-ho demà, divendres participant en la II edició del Camí de Justícia. La sortida de l’activitat es farà en autobús des de l’Ateneu, per desplaçar-se a Sant Pau de Riusec, d’on emprendran el camí a peu fins a Sant Cugat, en un recorregut de 2 hores de durada.

Coincidències insòlites

El Museu de Sant Cugat i el Museu de Cerdanyola, a partir de l’activitat Coincidències insòlites, conceberen una activitat conjunta per rememorar els fets i permetre conèixer al gran públic els llocs emblemàtics on s’esdevingueren els fets. La col·laboració d’entitats d’ambdues ciutats, com els Amics de Berenguer de Saltells de Cerdanyola, Amics de Pedra i Sang i el Club Muntanyenc de Sant Cugat del Vallès, ha permès bastir un programa complert. 

L’activitat d’aquest any compta com a novetat més remarcable l’escurçament del camí, cercant facilitar-lo per a les persones que hi participin. Un cop arribi a Sant Cugat l’expedició cerdanyolenca refarà forces amb un sopar i assistirà a l’assaig general de “Pedra i sang”, una peça de teatre que escenifica els fets de la nit de Nadal.

La commemoració dels fets històrics que vinculen Cerdanyola amb Sant Cugat ha permès reivindicar la figura de Berenguer de Saltells, un petit senyor feudal que se les hagué amb un gran senyor feudal, Ramon Arnau de Biure, amb conseqüències tràgiques per ell. Jordi Garsaball, integrant de l'associació Amics de Berenguer de Saltells, destaca que el noble cerdanyolenc compta amb moltes simpaties a Sant Cugat, sent difícil trobar defensors de l’Abat. Jordi Garsaball, historiador de formació, destaca que cal que es facin estudis sobre l’època en que es produïren els fets recordats, la baixa Edat Mitjana.

El Camí de Justícia, a més de comptar amb una caminada, també contempla un sopar i l’assistència a la interpretació de “Pedra i sang”, una peça de teatre que escenifica els fets de la nit de Nadal.

La companyia Tetrateatre és l’encarregada de portar a escena aquesta obra que ja porten interpretant sis anys a petició, inicialment, del consistori santcugatenc. Des d’aleshores tots els Nadals la companyia intenta reviure els fets en el mateix escenari on van succeir, al monestir. La directora escènica de l’obra, Dolors Vilarasau, explica que la història sembla estar preparada per portar al teatre o, fins i tot, la televisió. Segons Vilarasau, en molts casos la realitat supera la ficció i aquest n’és un bon exemple. L’obra Pedra i Sang barreja tragèdia i comèdia, música i diversos registres que desenvolupen gairebé 40 actors.

Tot i que la companyia ha rebut moltes ofertes per portar l’obra fóra de les parets del monestir, la direcció s’ha negat, doncs la possibilitat de poder-la interpretar en el mateix espai on van succeir els fets li dóna a l’obra un ambient i un clima impossibles d’aconseguir amb cartrópedra. Dolors Vilarasau explica que la companyia no ha volgut desaprofitar l’ocasió per actualitzar l’obra amb la introducció d’elements de l’actualitat local i, fins i tot, nacional.

Les persones interessades en participar en el II Camí de Justícia han de fer la inscripció a l’Ateneu de Cerdanyola tel.935 808 888 ext. 870. Les places són limitades. Qui hi participi en l’activitat rebrà com a obsequi una gorra pel fred.

Breu història dels fets

Els Saltells eren una família de la petita noblesa de Cerdanyola, documentada des del 960. El 1347, Berenguer de Saltells cedí els seus béns al monestir de Sant Cugat, deixant el seu fill Berenguer, a les hores absent, fora del testament. Quan Berenguer va retornar, ja mort el pare, inicià un procés judicial per recuperar els béns cedits amb el recolzament del rei Pere III. El 1351, una sentència va obligar el monestir a vendre el que li havia estat donat i a lliurar a l’hereu els 47.340 sous en què es va valorar. La data fixada per al pagament va ser la vigília de Nadal. El dia s’acostava i l’abat Biure no complia la sentència. La nit de Nadal, Berenguer es va dirigir al monestir i, davant de la negativa de l’abat a pagar, fou assassinat.

Però l’assassí no estava sol, l’acompanyaven Bernat Rosseta, germà del batlle de Sabadell, Francesc de Togores, antic veguer de Barcelona, Ramon Vinader, notari i jurista, Antic Farigola i Pere Lletó, masover i procurador del Saltells respectivament, i Galceran “el Negre”, criat de Rosseta i l’únic a qui van poder detenir. Un grup de personatges respectables que evidencien amb la seva participació els conflictes que enfrontaven senyors i feudataris al Vallès, especialment amb el poderós monestir de Sant Cugat.

Un cop comès el crim, Berenguer i els seus companys van anar cap a Sabadell, on tots hi tenien feus i censos, i des d’allà van fugir i mai no se’ls trobà, tot i que sembla que es van refugiar a Foix. La seves propietats foren venudes i la casa dels Saltells destruïda per ordre del rei Pere III.