Científics de l’Autònoma estudien els dinosaures amb tecnologia innovadora

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia (ICP) i la Universitat de Manchester han presentat al campus universitari de Cerdanyola el seu projecte de documentació de petjades de dinosaures a la península ibèrica i que servirà per conèixer molt millor la vida d’aquests animals desapareguts.

El científics reprenen aquests dies els treballs de documentació d’icnites fòssils de dinosaures en diversos jaciments repartits per La Rioja, Sòria, Terol i Astúries, després d’haver treballat ja en altres espais d’Espanya i Portugal.

El més destacat dels treballs és la rellevància de la tecnologia utilitzada pels investigadors, una tecnologia anomenada LIDAR que suposa l’escaneig de les petjades utilitzant llum làser. El sistema empleat es basa en la captura de múltiples punts de les superfícies escanejades mitjançant un làser que es combinen amb imatges a color que serveixen per obtenir models tridimensionals de gran utilitat i espectacularitat.

Un dels directors del projecte, Àngel Galobart, cap del grup de recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia, manifesta que aquesta tecnologia suposa un canvi de metodologia important en l’estudi dels fòssils de dinosaures. Galobart indica que la investigació servirà per saber com es movien els dinosaures i a quina velocitat i així conèixer millor els orígens del món. Les petjades analitzades abasten un rang de temps molt ampli que va des de més de 150 milions d’anys a 60 milions d’anys i que inclouen espècies de dinosaures molt diferents amb els grans carnívors o els últims dinosaures.

El conjunt dels deus jaciments amb icnites de dinosaure de la Península Ibèrica és la representació més emblemática de tots els jaciments que actualment es troben en fase de ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Àngel Galobart comenta la importància d’aquests jaciments ja que en un espai relativament petit hi ha una gran varietat d’epoques i d’espècies i remarca la necessitat de protegir uns jaciments que han arribat a nosaltres en bon estat a causa de l’atzar. Un d’aquests jaciments és el de Fumanya, al Berguedà, on hi ha rastres ben conservats dels darrers dinaosaures que van trepitjar la terra.

Els científics indiquen que la documentació detallada d’aquests jaciments representarà un avenç sense precedents en diversos àmbits. Entre altres, esdevindrà una eina fonamental en termes de conservació patrimonial, proporcionarà una enorme base de dades per al seu estudi detallat, oferirà un nou ventall de possibilitats divulgatives als jaciments i serà un impuls molt notable a la candidatura.