Científics de la UAB identifiquen un cos trobat en una fossa comuna, a Valladolid, mitjançant l’anàlisi de l’ADN mitocondrial

El desaparegut, represaliat durant la Guerra Civil, ha pogut ser identificat gràcies a les mostres facilitades pels seus familiars

El Grup d'Identificació Genètica de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha identificat el cos de José Martín López, desaparegut durant la Guerra Civil, mitjançant l'anàlisi genètica de l’ADN mitocondrial, una metodologia desenvolupada pel grup que ja han utilitzat amb èxit en la identificació dels cossos d’una fossa de Burgos. La identificació s’ha realitzat comparant l’ADN de la mostra de sang d’una familiar del desaparegut amb el de les restes trobades a la fossa.

La fossa del Castillo de Fuente el Sol contenia les restes d’11 veïns de la localitat d’Ataquines (Valladolid), assassinats l’agost de 1936. Un grup de familiars dels desapareguts van iniciar el procés d’exhumació de la fossa. L’Asociación para la Recuperación de la Memoria Històrica de Valladolid (ARMHV) va coordinar els treballs d’exhumació, que van ser realitzats per l’arqueòleg Julio del Olmo Martín, l’antropòloga forense María José Vian i el metge expert en antropologia forense Manuel Escarda.

El nebot d’un dels desapareguts, Julián Martín, en nom propi i en el de l’ARMHV, es va posar en contacte amb el laboratori d’identificació genètica de la UAB i va demanar la col·laboració del grup en la identificació del seu oncle, José Martín López. Julián Martín va fer arribar al laboratori queixals dels 11 desapareguts i un extens i detallat informe antropològic. Paral·lelament, el grup va rebre la mostra de sang d’una cosina de Julián Martín, que pertany al mateix llinatge mitocondrial que el desaparegut José Martín.

L’estudi antropològic, que descriu les edats i les alçades estimades dels 11 cossos de la fossa, va ser de gran utilitat, ja que va permetre seleccionar cinc de les onze víctimes amb edats similars a la de José Martín.

L’anàlisi genètica mitocondrial de les mostres es va realitzar al laboratori de la UAB. L’ADNmt de la familiar presentava quatre canvis respecte a la seqüència de referència de Cambridge (CRS), una seqüència estàndard, coneguda també com a seqüència d’Anderson, que s’utilitza universalment per definir els tipus d’ADNmt comparant-lo amb la seqüència d’estudi. Per exemple: si l’ADNmt d’una persona és igual al de la CRS excepte en la posició 16519 on hi hagut un canvi de T a C, aquest ADNmt es defineix com a CRS amb el canvi 16519C.

En el cas de la neboda de José Martín, el seu ADN es pot definir com a CRS amb els canvis 16240G, 16298C, 72C i 263G. Una d’aquestes mutacions, 263G, no té utilitat identificativa, ja que el té gairebé el 100 percent de la població. En canvi, les altres substitucions van ser molt útils. Dues d’elles (16298C i 72C), són característiques de l’haplogrup V, que defineix una de les poblacions genètiques d’Europa. I el canvi 16240G va ser la variació més útil, ja que es troba en menys de l’1 percent de la població. La combinació d’aquests canvis fa que la seqüència del llinatge al qual pertanyia José Martín sigui pràcticament única. Per tant, trobant un cos amb la mateixa seqüència, es podia establir una relació de llinatge amb una seguretat propera al 100 percent .

Un dels cinc cossos analitzats, el número 8, va presentar de manera inequívoca i reproduïble, els mateixos quatre canvis que la familiar. Cap dels altres quatre cossos, que són tots genèticament diferents entre ells, presenta els mateixos canvis que la familiar. Per tant, des del punt de vista genètic, el cos número 8 és el del desaparegut José Martín.

La identificació mitjançant l’ADN mitocondrial
L’anàlisi de l’ADNmt ja va permetre a aquest grup, fa uns mesos, identificar els cossos d’uns despareguts d’una fossa de Berlangas de Roa (Burgos). L’ADN mitocondrial és diferent de l’ADN nuclear (el que forma els cromosomes). Es tracta d’un ADN molt petit i compacte, que es transmet íntegre de mares a fills. L’ADNmt té 16.569 bases, però per a l'anàlisi d'identificació mitocondrial només s'utilitza una regió, d'unes 1.100 bases, que inclou dues zones hipervariables. L’ADNmt s'obté a partir de les mostres (normalment queixals o fèmurs) i es compara amb l’ADNmt dels familiars interessats en la identificació.

L’ADNmt és la informació genètica continguda als mitocondris. Els mitocondris d'una persona provenen exclusivament dels mitocondris presents a l'òvul de la seva mare, de manera que tot individu comparteix l’ADNmt amb la seva progenitora i amb els seus germans. Per tant, per a la identificació del cos de José Martín va ser necessària la mostra d’una persona que compartís el seu mateix llinatge matrilineal.

José Martín, el seu germà i la seva germana van heretar l'ADNmt de la seva mare. Els dos germans de José Martín van morir abans que el cos del seu germà fos recuperat i, per tant, no van poder obtenir cap tipus de reparació, ni va ser possible obtenir una mostra seva per a la identificació d’en José. D'altra banda, l'ADNmt d'en Julián Martín no era útil per a la identificació perquè en Julián té l'ADNmt de la seva mare, diferent del que tenia el seu oncle. En canvi, la cosina d'en Julián té la mateixa dotació mitocondrial que la de la seva mare, que era la germana d'en José Martín, i per això es va utilitzar com a mostra.