Científics, polítics, pagesos i entitats debaten sobre la Via Verda

La I Jornada per a la Gestió de la Via Verda comptava dissabte amb la celebració de tres taules rodones i l’exposició d’un estudi sobre l’actual situació del corredor biològic entre Collserola i Sant Llorenç del Munt que va comptar amb el posicionament de científics universitaris, responsables de l’administració local i autonòmica, membres de les entitats ecologistes, representants de la pagesia i responsables d’espais naturals.

Situació actual del corredor biològic

El biòleg Josep Lascurain va presentar l’Anàlisi de la permeabilitat ecològica en el sector comprès entre Collserola i Sant Llorenç del Munt on va fer un repàs als obstacles –tancats a propietats privades, infrastructrures viàries, coll d’ampolla a urbanitzacions com les de Sant Quirze...- que s’han de superar “com si fos un joc de videoconsola” perquè un animal pugui arribar de Collserola a Sant Llorenç i que deixen l'espai en alguns indrets "a la UCI". Lascurain planteja tot un seguit de recomanacions per recuperar la connectivitat i arranjament dels habitats; fer un sol pas sota la B-30 i ampliar el pas sota els Ferrocarrils de la Generalitat –garantint el pas a empreses de serveis que confinanciarien la construcció-; permeabilització de tanques a les propietats privades; formació de pantalles visuals; recuperació de conreus i zones forestals; prohibició d’activitat cinegètica; i sobretot integrar en una de sola les polítiques urbanístiques i de sostenibilitat ambiental.

Les Vies Verdes i Collserola

El perquè de la Via Verda era el títol de la primera taula rodona en què el geògraf Josep Germain va exposar la triple funcionalitat d’aquests espais: urbana –consolidació d’eixos urbans davant la dispersió-; de sistema natural –connectivitat d’espais-; i social –productiu, educatiu i lúdic. Albert Cortina, codirector del Màster en intervenció i gestió del paisatge de la UAB, va presentar les propostes del Manifest de Sant Celoni sobre les Vies Verdes del Vallès com un catàleg d’eines no només urbanístiques, sinó també de gestió des de l’àmbit local i supramunicipal i va posar l’èmfasi en la necessitat d’assolir ajuts econòmics i fiscals. El director gerent del Parc de Collserola, Marià Martí, va recordar com molt negativa la desaparició de la Coroporació Metropolitana de Barcelona com a pont entre els municipis i la Generalitat i organisme de “visió global” i va remarcar la necessitat de la Via Verda per a Collserola per superar l’aïllament biològic, evitar la degradació de l’espai, millorar la qualitat del territori i del paisatge, garantir l’ús social i de lleure a la natura i crear una cultura diferent d’incidir sobre el territori.

Administració, pagesos i entitats

La segona taula rodona analitzava el Pla de gestió de la Via Verda i Expectatives de futur. El director general de Medi Natural, Ramon Luque, va manifestar “el compromís irreversible de la Generalitat davant l’ultimatum de la natura a Catalunya” i va anunciar tot un seguit de mesures legislatives per protegir la biodiversitat i els espais naturals. Luque destaca també la necessitat que les entitats s’impliquin en la gestió dels espais naturals que defensen. Maties Serracant, membre de la comissió redactora de la proposta de Parc Agrícola del Vallès (PAV) i de Salvem el Vallès, va criticar la falta de participació ciutadana en els successius projectes a la Plana del Castell i destacà que el PAV és una síntesi de diferents elements que aposta per un aspecte de gestió clau com és el de l’activitat agrícola. Serracant reclama un organisme de gestió per a tota la Plana del Vallès i un propi per a cada Via Verda d’acord a sostenibilitat ambiental, activitat agro-ramadera i elements socials i culturals. La representant de la Unió de Pagesos Maria Rovira reclama que la funció medi ambiental d’aquest espai es compagini amb el desenvolupament d’una activitat econòmica com la pagesia, cosa que recorda que “té uns costos”. Rovira reclama un Pla Especial d’Interès Agrari que delimiti espais a conrear i eviti “l’abandonament especulatiu de terrenys” amb una xarxa de camins i de drenatges i promoció dels productes i les associacions.

Planificació urbanística

La taula rodona sobre Urbanisme i Via Verda va comptar amb la participació del coordinador del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, Josep M. Carrera, qui va exposar els criteris principals d’aquest projecte: afavorir la diversitat del territori, protegir els espais agraris, preservar el paisatge com valor social i econòmic i moderar el consum de sòl. Tres regidors van plantejar les situacions urbanístiques de Sant Cugat, Cerdanyola i Sant Quirze. Mercè Conesa, regidora de Sant Cugat, va reclamar que davant “la pressió urbanística brutal” existent es deixin fóra dels circuits econòmics els espais naturals i de conreu i la desprogramació d’infraestructures viàries com el Vial de Cornisa o el túnel Central. Rafael Bellido, regidor de Territori de Cerdanyola, va defensar l’actual projecte de la Plana del Castell perquè s’ha preservat “un espai natural suficient i no marginal” i va reclamar que s’utilitzin d’immediat eines jurídiques de protecció ja existents com el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge. Josep Coll, regidor de Sant Quirze, va entonar un “mea culpa” per part de l’administració local en la gestió del corredor biològic i va reclamar que s’eviti el “cofoïsme absurd de preservar petites taques lliures” per justificar planejaments urbanístics. Coll va recordar la debilitat financera dels Ajuntaments que han de prestar serveis i alhora s’enfronten a una pressió urbanística brutal.