'Ciutat morta', desmuntant el cas 4F

El cicle de xerrades Estat i violència que organitza el col·lectiu Mala Herba al Casal Popular i Cultural Buirac presenta avui, a les 19.30 hores, la projecció de ‘Ciutat morta’, guanyador de la Biznaga de Plata del Festival de Cine de Málaga al millor documental. Es tracta d’un treball periodístic que parla sobre el que s’ha anomenat el ‘muntatge del 4F’ que va acabar amb diversos joves a presó acusats d’uns delictes no provats.

Ciutat morta ha estat dirigit per Xapo i Xavier Artigas, de la productora Metromuster, i han realitzat el treball juntament amb el setmanari La Directa i la Comissió Audiovisual del 15M a Barcelona. Al final de la projecció hi haurà una xerrada amb membres de la plataforma Desmontaje 4F.

La història que explica el documental comença la nit del 4 de febrer de 2006, amb un enfrontament entre agents de la guàrdia urbana de Barcelona i participants en una festa en l’antic Palau Alòs, a Sant Pere més Baix, convertit en centre ocupat. La batussa acaba amb un agent de la policia en estat de coma per un test llançat des d’un balcó i cinc joves acabaran detinguts i condemnats a penes de presó. No havia cap prova concloent per inculpar-los, i fins i tot dos, Alfredo Pestana i Patricia Heras, no hi eren al lloc dels fets. Patricia Heras es va suïcidar el 26 d’abril de 2011 mentre gaudia del tercer grau.

Els fets van ocórrer recent aprovada l’ordenança de civisme de l’Ajuntament de Barcelona, amb Joan Clos d’alcalde i Jordi Hereu de regidor de Seguretat. El mateix Ajuntament va actuar d’acusació en un judici ple d’irregularitats. Els acusats eren joves fills de família de la immigració llatinoamericana, excepte Heras, que era de Madrid; i vestien indumentàries relacionades amb els col·lectius antisistema. Molt sempre han sospitat que es tractava d’un muntatge, d’un avís per a navegants per a tots aquells i aquelles situats al marge de la Marca Barcelona que es vol vendre al món. Els principals testimonis de l’acusació, els policies municipals Bakary Samyang i Victor Bayona, van acabar condemnats per tortura i manipulació de proves mesos més tard per un cas similar. En aquella ocasió la víctima escollida, un jove negre, va resultar ser fill d’un diplomàtic noruec.

Ciutat Morta vol ser la prova de com càrrecs electes, jutges, policies i funcionaris del jutjat van enviar conscientment a la presó a uns joves innocents en el que més enllà d’un simple muntatge policial es alguns consideren un muntatge sostingut per l’estructura d’un sistema que no accepta cap dissidència.