Civit i Jornet defensen la Plana del Castell com exemplar per al país

Els ponents a la segona taula rodona emmarcada dins els actes de l'exposició Cerdanyola en procès, projectes per la ciutat destaquen que les actuacions de planejament urbanístic que es duen a terme a la Plana del Castell poden ser exemplars al país, en un context de redefinició i especialització de les ciutats petites i mitjanes del país. La xerrada també va posar l'accent en la necessitat d'actuacions que evitin la fragmentació del terme municipal i la disgregació dels barris.

La vertebració de la ciutat va ser el tema de la xerrada celebrada divendres a Can Domènec amb la participació com a ponents Albert Civit, cap de la unitat de planejament de l'Institut Català del Sòl (INCASOL), Sebastià Jornet, arquitecte i Miquel Sánchez, historiador.

Albert Civit destaca que planificacions de la mena del Pla General Metropolità han castigat la ciutat, junt amb la presència d’elements com la B-30, la UAB o el tren. Aquesta situació ha comportat problemes de desestructuració de la ciutat. Una realitat que, a l’entendre de Civit, pot canviar amb el pla de la Plana del Castell. Es tracta, segons Civit, d’una actuació que per la seva superfície i incidència ultrapassa les que habitualment fa l’Incasòl, per la qual cosa la feina que fan a Cerdanyola té un caràcter experimental.

Vertebració de ciutat

L'arquitecte Sebastià Jornet, per la seva banda, considera que la feina a fer a la Plana del Castell just s’ha iniciat i queda molt camí a fer. Per a Jornet, cal que es faci una tasca comuna, amb la convergència de tots els actors interessats, per aconseguir que el planejament urbanístic pugui esdevenir un exemple de vertebració de ciutat. Sebastià Jornet constata com les ciutats metropolitanes fan una cursa d’especialització per a ser diferents de les ciutats veïnes, amb l’objectiu de fer-se un lloc en el mapa.

Jornet denuncia també la voracitat envers el sòl de la nostra generació, capaç de pràcticament esgotar els recursos a l’àrea metropolitana. Històricament es disgregaven les ciutats, separant zones d’habitatges de les industrials, les agrícoles. Ara el sentit és cap a l’agregació, la cohesió, en una línia que té el perill de l’especialització. La barreja d’usos és el millor antídot per evitar les solucions monocolors. Per a l’arquitecte és necessària la transversalitat en les actuacions urbanístiques, permetent que des de planificacions de territori es pressupostin ajuts a les persones. Segons Jornet, cal una política clara d’habitatge, davant de l’espiral sens fi del preu de les llars. I s’ha d’actuar a les ciutats integrant el paisatge definidor de cadascuna d’elles.

Evitar el trossejament

Miquel Sànchez repassa com històricament ha anat l’ocupació de la superfície de la ciutat, amb la presència de fàbriques, vies de comunicació i la consegüent aparició de barris on hostatjar-hi la nova població. Situant-se en el present Sànchez plantejava la necessitat de trobar solucions per evitar que Cerdanyola sigui com Montcada, una ciutat trossejada.