Clusa calcula en 20.000 milions de pessetes el cost del terreny de la Via Verda

Comprar els terrenys de la Via Verda Collserola-Sant Llorenç costaria 20.000 milions de pessetes, segon els càlculs realitzats pel economista Joaquim Clusa, un dels encarregats de treballar en el projecte econòmic del Centre Direccional. Clusa va presentar els números del cost de la Via Verda en el transcurs de les II Jornades Vies Verdes del Vallès realitzades al PTV el passat divendres i dedicades a tractar la implicació dels agents econòmics en la seva gestió.

A la seva intervenció l’economista va parlar de qui hauria de pagar la Via Verda Sant Llorenç-Collserola calculant que la seva extensió és de 1500 hectàrees que, a un peu de sòl no urbanitzable, suposaria un cost de 20.000 milions de pesetes. 

Per a Joaquin Clusa, el pagament podria fer-se de dues maneres: una, que ho fessin les administracions, ajuntaments i Generalitat, a parts iguals; i altra, que la meitat ho paguin les administracions i l’altra meitat mitjançant els beneficis de les promocions immobiliàries.

Joaquim Clusa també va presentar el cost de manteniment i gestió de la Via Verda Sant Llorenç-Collserola prenent com a referència els del Parc de Collserola, amb 5 milions d’euros a l’any per 8000 hectàrees. Segons els seus càlculs, el cost de manteniment i gestió de la Via Verda seria de 150 milions de pessetes a l’any, per tant 15 per cada un dels ajuntaments implicats.

Les jornades, continuació de les que es van realitzar l’any passat a Sant Celoni, van ser inaugurades per l’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, el director del PTV, Francesc Martos, i la directora de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona, Mita Castañer.

A la seva intervenció l’alcalde de Cerdanyola va destacar la importància de realitzar unes jornades per debatre el model de gestió de les Vies Verdes poques setmanes després d’aprovar-se el projecte de la Plana del Castell que preveu una reserva de sòl molt important per a la Via Verda Sant Llorenç-Collserola.

Les ponències presentades a les jornades van tractar sobre les actuacions legislatives realitzades des de la Generalitat, la implicació de les activitats econòmiques agràries i turístiques en la gestió de les vies verdes o  d’exemples d’algunes iniciatives ja en marxa, com la realitzada en l’anell verd de Vitòria-Gasteiz.

El professor de geografia de la Universitat de Girona i coordinador de les jornades, Josep Gordi, va ser l’encarregat de definir que s’entén per Via Verda. Gordi va assegurar que quan parlem de via verda estén parlant de paisatges agrícoles i   forestals que han de tenir com a principals objectius afavorir la connectivitat ecològica però, sobretot, la social.

Les jornades, clausurades pel Director General del Medi Natural del departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Ramon  Luque, i el regidor de Territori de l’Ajuntament de Cerdanyola, Rafael Bellido,  van finalitzar amb la presentació de la Declaració de Cerdanyola per a la implicació dels agents econòmics en la gestió de les vies verdes del Vallès.